Category Archives: Irian

Les Metamorfosis d’Ovidi: contingut

“Ovidi ens presenta en quinze llibres,
enllaçades entre elles sense pausa,
més de dues-centes cinquanta narracions mitològiques,
que se succeeixen en el temps
des dels orígens del món
fins a l’apoteosi i transformació en estel
de l’ànima de Juli Cèsar.”

Apoteosi: es refereix a elevar a alguna persona a la divinitat per alguna circumstància excepcional. Irian

 

[El text pertany a la ‘Introducció’ de F. Aguilera al volum Ovidi: Les Metamorfosis I-VI. Barcelona, 1994. Edicions de La Magrana (L’esparver clàssic, 8), pp. 10-12.]

La metamorfosi d’Eco

El noi, que per atzar s’havia separat de la colla dels seus fidels companys, havia dit: <<¿Hi ha algú per aquí?>>, i Eco li havia contestat: <<Per aquí>>. Ell, sorprès, va mirar a totes bandes i va cridar amb veu enèrgica: <<Vine!>>; ella respongué cridant a qui li cridava. Ell va girar-se a mirar i en no veure ningú atansar-se va dir: <<¿Per què fuges de mi?>> i va rebre com a resposta les mateixes paraules que havia dit. El noi insisteix, enganyat per aquella veu que sembla contestar-li, i exclama: <<Aquí, reunim-nos!>>, i Eco, que mai no respondria de més bon grat a cap altre so, va repetir: <<Reunim-nos!>> i, conseqüent amb les seves paraules, va sortir del bosc i va córrer a llençar els braços al voltant del seu coll, com tantes vegades havia desitjat. Ell fuig, i mentre fuig li diu: <<Treu aquests braços del meu coll; m’estimo més morir. Mai no m’uniria a tu.>> Ella va repetir només: <<M’uniria a tu>>. En veure’s refusada, s’amaga en el bosc, oculta, avergonyida, el seu rostre entre les fulles i des d’aquell moment viu en coves solitàries. El seu amor, però, continua viu i creix amb el dolor de sentir-se desdenyada; el neguit no la deixa dormir i fa que es vagi aprimant el seu cos infeliç, la magresa li arruga la pell i fa que tota la substància dels seu cos s’esvaneixi en l’aire. Només li resten la veu i els ossos; la veu roman; diuen que els ossos van acabat transformats en pedres. Des d’aleshores s’amaga dins els boscos i mai no se la veu a cap muntanya; només se la sent; la veu és l’unica cosa d’ella que encara té vida.

El mirall del Judici Paris

En el judici de Paris es buscava la deessa més bella. Les tres candidates eren Hera, Afrodita i Atena i la guanyadora rebria una poma d’or.

Segons la mitologia grega, el judici de Paris va ser l’inici de la guerra de Troia. Hi havia tres deesses que es diputaven ser la mes bella de totes, com que discutien molt i no es posaven d’acord va intervenir Zeus i va decidir que Paris (fill del rei de Troia) seria l’escollit per fer de jutge. Hermes (el déu missatger) va ser l’encarregat d’anar-lo a buscar. Cada deessa va intentar convèncer-lo, fins i tot subornant-lo. La deessa Hera (dona de Zeus) li va oferir tot el poder que volgués i ser emperador d’Àsia, la deessa Atena (deessa de la intel·ligència i de la guerra) li va oferir saviesa i el poder de guanyar totes les batalles, la deessa Afrodita li oferí l’amor de la dona més bella del món. Paris va escollir a Afrodita i la deessa va fer que s’enamorés d’Helena (la dona del rei d’Esparta). Paris va anar a Esparta i va raptar Helena, a conseqüència d’això va començar la guerra de Troia.

 

 Fotografia de Sebastià Giralt

 

En el mirall del judici de Paris, al principi va ser una mica difícil diferenciar entre un personatge i un altre (més que res per la qualitat de les fotos) però finalment vam arribar a la conclusió que:

  • El personatge de l’esquerra; És Paris. Ho sabem sobretot pel bastó de pastor que porta. A més, es veu que és un home.
  • El personatge que està al costat de Paris; És Afrodita. Ho sabem perquè va despullada, característica típica d’aquesta Deessa.
  • El personatge que està al costat d’ Afrodita; És Hera. Aquest personatge l’hem reconegut per eliminació, ja que no hi ha cap símbol que en aquest mirall la diferenciï.
  • El personatge de la dreta; És Atenea. Ho sabem per les armes que porta a les mans (una espècie d’arc) i el casc semblant al d’un soldat que duu al cap.

Els alumnes de 4t es presenten… (V)

“Ego sum puella. Mihi nomen est Irian.
Nata sum die 3 Septembris, ergo signum meum zodiacum Virgo est. Niger, ruber et canus colores mei sunt praedilecti.
Loquor Catalane, Hispanice, Anglice et Iaponice.
Amo Iaponicam “nuta et volvere” musici modum, Iaponicam et Mogolicam culturam, Iaponiam, equitationem, animalia generatim et artem.
Soleo citharam canere gravis, equitare et meum librum scribere.
Oculi mei aquili sunt, capilli fusci et aliqui flavi.”

Historia Amnestiae Internationalis

L’Elena i l’Irian han començat a llegir en llatí la història de l’associació humanitària Amnistia Internacional i ens resumeixen el que hi han entès:

“El còmic comença amb la salutació de la Míriam i el Desideri. El Desideri està treballant en el diari de l’escola, ells volen començar a explicar la història de l’associació Amnistia Internacional. Ella li explica que aquesta associació no respon a cap règim, ni partit polític ni fe religiosa i li ensenya el símbol. Ell li diu que aquesta associació protegeix els drets i la dignitat dels homes contra la força tant física com moral. Sobretot ajuda als presos polítics. Al món hi ha un milió d’associats.

En Desideri continua dient que el treball s’exten a més de 80 ciutats. Ella li diu que l’any 1977 l’associació va tenir l’honor de rebre el Premi Nobel de la Pau. Ell li respon que també té el Premi Nacional de la unió dels Drets de l’home de l’any 1978. La Míriam li contesta que l’associació lluita contra: la pena capital, les tortures, els judicis injustos i contra el racisme.”