[La nimfa] l’estreny, i, enllaçada a ell com estava, unida en tota l’extensió del seu cos, li digué: “Pots resistir-te, si vols, bergant, però no per això escaparàs de mi. Feu que això sigui així, déus, i que no arribi mai el dia en què jo em separi d’ell, o el de mi!”. La seva pregària va ser escoltada pels déus, perquè els dos cossos, així units, es fusionen i prenen l’aspecte d’un de sol, com quan hom ajunta dues branques sota una mateixa escorça i, en créixer, se les veu soldar-se i fer-se grans plegades; i així, després que una sòlida abraçada va unir els seus membres, deixaren de ser dos per esdevenir un sol cos de doble aspecte, no es podia dir que fos ni una dona ni un noi.
Va dir Hermafrodit, però ja no amb veu viril: “Atorgueu una gràcia al vostre fill, pare i mare meus, a mi que porto el nom de tots dos; que tot home que vingui a banyar-se a aquesta font, en surti mig-home i que perdi la fortalesa en el moment mateix de tenir contacte amb aquestes aigües”. Tots dos progenitors van acollir la pregària del seu fill de doble forma i li van donar compliment, i van impregnar la font d’aquest poder contranatural”.
François J. Navez (1787-1869): La nimfa Sàlmacis i Hermafrodit 
