Grècia és una península situada al nord-est de la Mediterrània i al sud-est d’Europa. A l’antiguitat els grecs es van establir per tota la mar Mediterrània i la Mar Negra per comerciar i es considerava Grècia ‘tot on hi havia grecs’.
Doncs ja fa molts i molts anys. Perquè, pels volts del 720 aC Homer, un poeta grec de la Jònia, va ser el primer que va decidir escriure un llarg poema explicant tot allò que li havia passat a Ulisses en el seu viatge de retorn a Ítaca. Era una llegenda que en aquella època ja feia temps que s’explicava, des dels anys llunyans que van seguir a la guerra de Troia. Aquest poema d’Homer es diu Odissea i és el llibre d’aventures més antic que podeu llegir.
La trobada d’Ulisses amb Calipso hi està narrada així (espero que us agradi):
Ulisses, salvat del naufragi, va a parar a l’illa d’Ogígia
“Aleshores el Zèfir va deixar de bufar tan fort, però llavors va arribar el Notos portant-me dolors al cor perquè tornés a esquivar una altra vegada la terrible Caribdis. Tota la nit vaig ser transportat per l’onada i, en aparèixer el sol, vaig arribar a l’escull d’Escil.la i al de l’espantosa Caribdis. Aquesta engolia l’aigua salada de la mar, però jo vaig saltar enlaire fins a la gran figuera borda i m’hi vaig quedar arrapat com una rata-pinyada. No podia aguantar-m’hi amb els peus ni tampoc enfilar-m’hi, perquè les arrels eren lluny i les branques eren molt altes. Aquestes branques llargues i gruixudes feien ombra a Caribdis. M’hi vaig aguantar fermament fins que Caribdis va vomitar novament cap a fora el pal i la quilla. Van tardar a arribar a mi, tant que ho desitjava. Les fustes van reaparèixer de la gola de Caribdis a l’hora que un home que judica molts processos de joves que s’enfronten en un plet s’aixeca de l’àgora per anar a sopar. Llavors em vaig deixar caure des de dalt de peus i mans per poder ser arrossegat, i vaig anar a parar al mig de la mar fent molt de soroll, a la vora de les fustes llarguíssimes. M’hi vaig asseure i vaig començar a remar amb els braços. El pare dels homes i dels déus no va permetre que veiés Escil·la, perquè no m’hauria escapat d’una mort terrible.
Durant nou dies vaig ser transportat, i el desè, a la nit, els déus m’aproparen a l’illa d’Ogígia, on viu Calipso de belles trenes, terrible dea amb el do de la veu, la qual em mostrà el seu amor i la seva preocupació per mi.”
[HOMER: Odissea. Barcelona, 1998. Ed. La Magrana. Traducció de Joan Alberich.]
I l’últim paràgraf, tal com el va dir el propi Homer, fa així:
És a Capadòcia, a Turquia. Un paisatge insòlit que A. Konchalovsky, director de la pel·lícula L’Odissea, va escollir per tal de localitzar les escenes a l’illa de Calipso, on Ulisses, segons la llegenda, es va estar set anys.
Hola! Em dic Calipso i sóc una nimfa. Els meus pares són Atlant i Plèione i tinc dos germans, Circe i Eetes.
Visc en una illa anomenada Ogígia, que està a l’oest del Mediterrani, entre Ceuta i Gibraltar.
Visc en una gruta molt profunda. Té vàries sales i totes donen a jardins naturals i a un bosc sagrat amb grans arbres i fonts que fan brollar l’aigua per entre la gespa.
Passo el temps filant i teixint amb les meves criades, que també són nimfes. A elles i a mi ens agrada cantar mentre treballem.
Vaig acollir Ulisses, que havia naufragat. L’estimava i el vaig tenir amb mi set anys amb la promesa de la immortalitat. Vam tenir un fill que es diu Llatí, encara que hi ha gent que pensa que és fill de Circe, la meva germana.
Però en el fons del seu cor, Ulisses volia tornar a Ítaca i no es va deixar seduir per mi. I per desig d’Atena, Zeus va enviar Hermes per a obligar-me a deixar-lo en llibertat.
Calipso i Ulisses en una pintura de Jan Brueghel el Vell (1616)
(Si visualitzeu la imatge amb el botó dret del ratolí
en podreu apreciar els detalls.)
El pintor anglès John William Waterhouse les va pintar així:
Hilas i les nimfes (any 1896)
Eco i Narcís (any 1903)
I aquesta és Dafne perseguida per Apol·lo, en una coneguda escultura de l’artista italià Gian Lorenzo Bernini. La va fer entre 1622 i 1625:
Ens proposem d’adoptar una nova personalitat.
Millor dit, dues. I les hem anat a buscar a la mitologia grega.
Ens hem trobat amb uns noms enigmàtics, que de moment no direm. Però, perquè sapigueu coses de cadascun de nosaltres en els nostres nous papers, us explicarem com som, on vivim i alguna de les nostres aventures. I, per si no en teniu prou, a més a més us podem ensenyar algunes fotografies dels nostres àlbums familiars…
Estigueu atents a les properes entrades al bloc.
Fins aviat 
!
XAIPETE!
Acabeu de llegir la salutació grega (pronuncieu-la, com si parléssiu en castellà, jáirete).
Salut, doncs, i benvinguts al bloc.
A classe, aquesta setmana, hem conegut l’alfabet grec i hem pogut practicar un mica l’escriptura. Si voleu seguir-ho fent des de casa, entreu als dos enllaços següents, que us portaran a les activitats que heu vist a classe:
Clic d’Àurea Pérez
Activitats a Lexiquetos
Si us atreviu a anar més enllà i voleu escriure en grec amb el vostre processador, podeu afegir al vostre sistema la font grega Koiné o descarregar l’aplicació Euclides GP.
