Les roques calcàries de les Escletxes de Papiol tenen un origen “biològic”. Hi hem pogut observar fòssils coralins.
Aquests fòssils, evidencien que durant el període del Miocè aquella zona quedava dintre del mar. Probablement, les argiles (aleshores el fons marí) deurien formar un relleu sobre el qual s’hi van establir colònies de coralls. De mica en mica va anar apareixent una petita barrera d’esculls coralins a prop de la costa, en els quals s’hi deuria reunir una munió d’éssers vius. Alguns d’ells, que tenien la closca més dura, han quedat fossilitzats i encara es poden reconèixer.
Closca de bivalve (mol·lusc de dues valves)
Closca d’ostreid
Closques de bivalves seccionades
Closca de bivalve
A més de les roques de les Escletxes, es poden trobar altres antics esculls coralins de la zona en diversos punts de la població del Papiol, com per exemple la base on s’assenta el castell.
Quan la Terra entrà en el període del Miocè les illes balears formaven part del continent i el mar Mediterrani era molt més petit. Quedava darrere de Mallorca. Els moviments tectònics d’aquell moment varen començar a distendir el que aleshores era la gran serralada de Mallorca. Es varen anar enfonzant diversos blocs continentals i el mar va penetrar el continent formant un braç d’aigua la forma del qual va anar variant (entrant i reculant) . Fruit d’aquesta distensió es va formar l’actual Depressió Prelitoral, dintre la qual ara hi trobem els antics deltes dels rius que hi desembocaven (formacions de conglomerats), dipòsits sedimentaris diversos (margues), etc.
Es calcula que la conca hidrogràfica que va originar el delta de l’actual massís de Montserrat tenia una superfície d’uns 400 Km2, mentre que la del massís de Sant Llorenç del Munt en tenia uns 700.
NOTA: Us recordem que els fòssils estan protegits per la llei i que, per tant, està prohibida la seva extracció i recol·lecció sense permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
