Parc Arqueològic Mines de Gavà

El “Parc Arqueològic Mines de Gavà” és un complex que inclou un jaciment neolític singular (les mines), un museu amb rèpliques de les peces trobades en les excavacions i un centre d’estudi i d’interpretació del neolític de primer ordre a nivell europeu i internacional.

081122panoramica_dsc03017.jpg

081122panoramica_dsc03030.jpg

081122panoramicadsc03031.jpg

081122posantcasc_dsc03033.jpg

Vistes panoràmiques de l’interior del parc arqueològic

Les mines prehistòriques de Gavà són de les més antigues que es coneixen a Europa actualment. El jaciment, que ocupa unes 200 Ha, data de fa uns 6000 anys, 1000 anys abans de les piràmides d’Egipte, i va ser explotat durant uns 800 anys. La seva singularitat ve donada pel fet de ser les mines amb galeries en xarxa més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’obtenció d’un mineral d’ús exclusivament ornamental: la variscita (un fosfat d’alumini verdós, fàcil de confondre amb la turquesa). Es varen trobar accidentalment l’any 1975 i varen ser obertes al públic a principis dels anys 90. Més endavant, els anys 2000-2001, es va construir l’actual Parc Arqueològic.

081122retoldidactic_dsc03041.jpg

Rètol didàctic

081122jaciment_dsc03046.jpg

Jaciment original al descobert

A Europa la mineria, l’explotació de georecursos, va començar al neolític. Es poden trobar mines prehistòriques (eminentment de sílex) per tot el continent, des de la plana centreeuropea (a Polònia) fins als Països Baixos. També se’n troben per Itàlia, Espanya… i totes tenen l’estructura de pous amb galeries d’extracció.

081122galeries_dsc03042.jpg

Rèplica de galeria, amb indicadors

081122arqueolegs_dsc03043.jpg

Jaume, David i Catalina

Les de Gavà tenen una estructura molt diferent, degut a que explotaven un mineral que es trobava en capes verticals. La variscita es troba entremig de capes de pissarres grises, prop de pissarres brunes (versicolors), que estan fortament plegades formant capes verticals que segueixen una orientació E-W. Per accedir a les pissarres, doncs, se solien excavar pous i galeries d’accés, que seguien una orientació N-S, i que anaven baixant fent ziga-zagues fins a una profunditat màxima de 15 metres. Sovint atravessaven les capes d’argiles del quaternari i la crosta calcària que recobreix les pissarres paleozoiques d’aquest indret de la Serralada Litoral Catalana. En trobar les capes de variscita, les anaven extraient d’est a oest (o al revés) i de baix cap a dalt, formant cambres que resseguien l’ample de la capa del mineral. El material extret que no contenia el mineral, es deixava al terra i anava reomplint la cambra i les galeries. Aquesta tècnica de rebliment, donava una gran estabilitat i seguretat a l’explotació. Prova de l’estabilitat d’aquesta tècnica és que no s’han trobat indicis d’esfondraments en cap de les galeries excavades fins ara. Aquest fet ha permès que les galeries, malgrat ser excavades en pissarres i argiles, es conservin encara intactes al cap de 6000 anys.

RÈPLICA ARTIFICIAL DE GALERIES I CAMBRES – Mina visitable per al públic en general

081122galeriesconnectades_dsc03037.jpg

Galeries d’interconnexió

081122cambraipou_dsc03035.jpg

Cambra i pou d’accés

081122galeriarecta_dsc03036.jpg

Galeria

Dintre dels materials de rebliment s’hi han trobat moltes restes de l’època neolítica d’un gran valor científic. Aquestes restes són els indicis que s’utilitzen en l’actualitat a l’hora d’estudiar com era el medi natural d’aquell temps (pol·len, llavors, restes de fusta carbonitzada, ossos d’animals, espines, petxines…), com era la tecnologia d’aquell temps (eines de tot tipus, restes de recipients ceràmics, peces de variscita a mig polir o foradar…) com eren i quins costums funeraris tenien les persones del neolític (restes d’enterraments dintre de les mines).

081122medinatural_dsc03020.jpg

Laboratori del medi natural

081122silex_dsc03028.jpg

Rèpliques d’instruments de sílex (i destrals de pedra, al fons)

081122venusgava_dsc03026.jpg

Rèplica de la “Venus de Gavà” (fragment de ceràmica neolítica)

Mirador de l’ermita de St. Vicenç, a Castellbisbal

Al costat del poble de Castellbisbal trobem una ermita dalt d’un turó. És un mirador impressionant des d’on es pot observar tota la conca baixa del riu Llobregat.

081109castellbisbal_dsc02965.jpg

L’ermita està situada al damunt d’uns terrenys detrítics del Quaternari, restes d’una antiga terrassa fluvial (la terrassa mitja del riu Llobregat).

081109castellbisbaltimba_dsc02937.jpg

Ens trobem dintre de la Depressió Prelitoral Catalana, en un punt on queden al descobert les mateixes argiles roges que s’observen a la base dels materials calcaris de les escletxes del Papiol. Aquestes argiles són materials terciaris del Miocè, d’origen lutític (en alguns indrets també detrític), perquè l’antiga coberta quaternaria de materials detrítics ha estat fortament erosionada.

081109castellbisbalsota_dsc02967.jpg

De l’antiga terrassa fluvial, ara tan sols s’observen alguns turons dispersos fets de còdols i sorres compactats que es van desfent. El propi turo sobre el qual s’assenta l’ermita es va esquerdant.

081109castellbisbalesquerda_dsc02938.jpg

081109castellbisbalesquerda_dsc02939.jpg

Des d’aquest mirador es poden observar diferents aflorament interessants:

  • La Serralada Litoral catalana, a l’altra banda del riu Llobregat, al W i al SW (entre Pallejà i Martorell), formada per esquists i pissarres paleozoiques de l’Ordovicià.
  • La falla del Llobregat, mirant a N, al costat dels túnels del ferrocarril (cap al Turó de Costablanca), que posa en contacte els materials foscos de la Serralada Litoral (que trobem a l’altra riba del riu) amb els materials rojos de la Depressió Prelitoral on es troba el mirador. En aquest indret, la falla provoca un desplaçament important de la la Serralada Litoral. La franja muntanyosa que hi ha a l’Oest a la riba dreta, continua a la riba esquerra a l’altura del Papiol i Sant Cugat uns 6 o 7 Km riu avall.
  • Els sediments rogencs miocènics del Burdigalià que hi ha al peu del mirador. Sobserva l’alternança de gresos i lutites rogenques, amb algunes filades de conglomerat.
  • Les terrasses fluvials quaternàries del Llobregat, al propi terra del mirador.

081109tunel_dsc02949.jpg081109castellbisbalbarranc_dsc02940.jpg

Escull coralí a Papiol

Les roques calcàries de les Escletxes de Papiol tenen un origen “biològic”. Hi hem pogut observar fòssils coralins.

Aquests fòssils, evidencien que durant el període del Miocè aquella zona quedava dintre del mar. Probablement, les argiles (aleshores el fons marí) deurien formar un relleu sobre el qual s’hi van establir colònies de coralls. De mica en mica va anar apareixent una petita barrera d’esculls coralins a prop de la costa, en els quals s’hi deuria reunir una munió d’éssers vius. Alguns d’ells, que tenien la closca més dura, han quedat fossilitzats i encara es poden reconèixer.

081108fossil1_dsc02925.jpg

Closca de bivalve (mol·lusc de dues valves)

081108fossil2_dsc02920.jpg

Closca d’ostreid

081108fossil3_dsc02926.jpg

Closques de bivalves seccionades

081108fossil4_dsc02975.jpg

Closca de bivalve

A més de les roques de les Escletxes, es poden trobar altres antics esculls coralins de la zona en diversos punts de la població del Papiol, com per exemple la base on s’assenta el castell.

Quan la Terra entrà en el període del Miocè les illes balears formaven part del continent i el mar Mediterrani era molt més petit. Quedava darrere de Mallorca. Els moviments tectònics d’aquell moment varen començar a distendir el que aleshores era la gran serralada de Mallorca. Es varen anar enfonzant diversos blocs continentals i el mar va penetrar el continent formant un braç d’aigua la forma del qual va anar variant (entrant i reculant) . Fruit d’aquesta distensió es va formar l’actual Depressió Prelitoral, dintre la qual ara hi trobem els antics deltes dels rius que hi desembocaven (formacions de conglomerats), dipòsits sedimentaris diversos (margues), etc.

081108montserrat_dsc02959.jpg

 

Es calcula que la conca hidrogràfica que va originar el delta de l’actual massís de Montserrat tenia una superfície d’uns 400 Km2, mentre que la del massís de Sant Llorenç del Munt en tenia uns 700.

NOTA: Us recordem que els fòssils estan protegits per la llei i que, per tant, està prohibida la seva extracció i recol·lecció sense permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Visita a les Escletxes del Papiol (8/11/08)

“Les Escletxes del Papiol” són un dels espais d’interès geològic catalogats per la Direcció General del Medi Ambient i l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

081108retol_dsc02932.jpg

En aquest indret hi trobem 2 capes de materials diferents: la capa inferior està composta d’argiles roges i la capa superior són roques calcàries provinents d’un antic escull coralí.

081108entradaescletxes_dsc02970.jpg

Si bé les argiles són un material que té una gran plasticitat, les calcàries superiors són roques compactes que en moure’s s’han anat fracturant. En aquest indret, les fractures que es poden observar s’anomenen “diaclasis”.

081108diaclassasup1_dsc02978.jpg

Quan les roques es fracturen i deixen una esquerda que s’obre sense que es doni un desplaçament remarcable entre les dues bandes (simplement un moviment de separació, d’allunyament), es parla de diaclasi, mentre que quan hi ha un desplaçament-lliscament d’una banda respecte de l’altra, es parla de falla. En aquest indret es poden observar escletxes de pocs centímetres i també de més d’un metre.

081108escletxa1_dsc02923.jpg

081108escletxa2_dsc02981.jpg

081108escletxa3_dsc02983.jpg

Itineraris geològics del Baix Llobregat

Sota aquest títol, “Itineraris geològics del Baix Llobregat”, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) inicia una nova convocatòria de recerca col·lectiva amb la intenció d’avançar en el coneixement de la geologia de la comarca del nostre institut. Estudiarem, doncs, el nostre Patrimoni Geològic.

081108grupescletxes_dsc02931.jpg

Intentarem aprofundir en el coneixement dels diferents Llocs d’Interès Geològic (LIC), també anomenades Zones d’Interès Geològic (ZIG), i en els aspectes més destacables de la Geologia de la comarca del Baix Llobregat.

Volem fer recerca, divulgació i educació de tots aquests aspectes del Patrimoni Geològic comarcal. Pretenem que cada vegada vagi creixent més en la nostra societat l’interès per a conèixer-lo i preservar-lo, anant més enllà de l’interès més “popular” per preservar el Patrimoni Natural Biològic, Mediambiental i Païsatgístic.

Els objectius principals de la nostra recerca seran:

  • Analitzar i estudiar empíricament l’entorn geològic de la comarca del Baix Llobregat, aprofundint en el coneixement de la seva història geològica.
  • Identificar, reconèixer i interpretar els materials que afloren en els llocs de major interès geològic de la comarca .
  • Observar i valorar la seva influència païsatgística i els condicionaments respecte a la implantació humana a la comarca.

081108grupaltunel_dsc02945.jpg

Aquests itineraris formen part del curs de formació adreçat als estudiosos i al professorat interessat. El Dr. Josep Maria Mata-Perelló i en Ferran Climent (UPC-Manresa) impartiran el curs.