El “Parc Arqueològic Mines de Gavà” és un complex que inclou un jaciment neolític singular (les mines), un museu amb rèpliques de les peces trobades en les excavacions i un centre d’estudi i d’interpretació del neolític de primer ordre a nivell europeu i internacional.
Vistes panoràmiques de l’interior del parc arqueològic
Les mines prehistòriques de Gavà són de les més antigues que es coneixen a Europa actualment. El jaciment, que ocupa unes 200 Ha, data de fa uns 6000 anys, 1000 anys abans de les piràmides d’Egipte, i va ser explotat durant uns 800 anys. La seva singularitat ve donada pel fet de ser les mines amb galeries en xarxa més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’obtenció d’un mineral d’ús exclusivament ornamental: la variscita (un fosfat d’alumini verdós, fàcil de confondre amb la turquesa). Es varen trobar accidentalment l’any 1975 i varen ser obertes al públic a principis dels anys 90. Més endavant, els anys 2000-2001, es va construir l’actual Parc Arqueològic.
Rètol didàctic
Jaciment original al descobert
A Europa la mineria, l’explotació de georecursos, va començar al neolític. Es poden trobar mines prehistòriques (eminentment de sílex) per tot el continent, des de la plana centreeuropea (a Polònia) fins als Països Baixos. També se’n troben per Itàlia, Espanya… i totes tenen l’estructura de pous amb galeries d’extracció.
Rèplica de galeria, amb indicadors
Jaume, David i Catalina
Les de Gavà tenen una estructura molt diferent, degut a que explotaven un mineral que es trobava en capes verticals. La variscita es troba entremig de capes de pissarres grises, prop de pissarres brunes (versicolors), que estan fortament plegades formant capes verticals que segueixen una orientació E-W. Per accedir a les pissarres, doncs, se solien excavar pous i galeries d’accés, que seguien una orientació N-S, i que anaven baixant fent ziga-zagues fins a una profunditat màxima de 15 metres. Sovint atravessaven les capes d’argiles del quaternari i la crosta calcària que recobreix les pissarres paleozoiques d’aquest indret de la Serralada Litoral Catalana. En trobar les capes de variscita, les anaven extraient d’est a oest (o al revés) i de baix cap a dalt, formant cambres que resseguien l’ample de la capa del mineral. El material extret que no contenia el mineral, es deixava al terra i anava reomplint la cambra i les galeries. Aquesta tècnica de rebliment, donava una gran estabilitat i seguretat a l’explotació. Prova de l’estabilitat d’aquesta tècnica és que no s’han trobat indicis d’esfondraments en cap de les galeries excavades fins ara. Aquest fet ha permès que les galeries, malgrat ser excavades en pissarres i argiles, es conservin encara intactes al cap de 6000 anys.
RÈPLICA ARTIFICIAL DE GALERIES I CAMBRES – Mina visitable per al públic en general
Galeries d’interconnexió
Cambra i pou d’accés
Galeria
Dintre dels materials de rebliment s’hi han trobat moltes restes de l’època neolítica d’un gran valor científic. Aquestes restes són els indicis que s’utilitzen en l’actualitat a l’hora d’estudiar com era el medi natural d’aquell temps (pol·len, llavors, restes de fusta carbonitzada, ossos d’animals, espines, petxines…), com era la tecnologia d’aquell temps (eines de tot tipus, restes de recipients ceràmics, peces de variscita a mig polir o foradar…) com eren i quins costums funeraris tenien les persones del neolític (restes d’enterraments dintre de les mines).
Laboratori del medi natural
Rèpliques d’instruments de sílex (i destrals de pedra, al fons)
Rèplica de la “Venus de Gavà” (fragment de ceràmica neolítica)
