Un volcà al laboratori: la cera com a alternativa al bicarbonat

Quasi totes i tots hem vist reproduir un volcà en una aula o laboratori. Quan es fa amb vinagre i bicarbonat de sodi el que es produeix és espectacular: un líquid que sembla que s’expandeixi per culpa del diòxid de carboni producte de la reacció. Tot i la patxoca del resultat, el model té greus problemes científics si el que es busca és fer l’analogia d’un volcà.

Una erupció volcànica es produeix quan el magma arriba a la superfície de la Terra. Només aquells magmes de composició àcida (i, per tant, amb volàtils en dissolució) o que a prop de la superfície incorporin aigua (perquè es travessen un aqüífer o es troben una glacera) causen erupcions explosives. El principi és semblant al que es dona quan s’obre el tap d’una ampolla de refresc amb gas: la pressió baixa i les substàncies passen ràpidament a gas que causa les explosions. És a dir, el diòxid de carboni emès per un volcà ja formava part del magma, no és producte de cap reacció química, com el que es produeix amb el bicarbonat de sodi.

Una molt bona alternativa per a crear un volcà amb menys errors científics seria usant cera. La cera és un material que es fon a temperatures que podem controlar a l’aula i que ens permet fer l’analogia amb una roca, que quan s’escalfa prou, es fon. Posar aquesta cera en profunditat és fàcil amb una mica de sorra i aigua.

Per fer aquest experiment només cal ratllar cera i posar-la en un vas de precipitats, posar sorra damunt i finalment afegir aigua fins a una alçada de dos dits per damunt de la sorra. Quan es té això, es col·loca sobre una placa calenta i s’espera. La cera fosa ascendirà fins a la superfície. I ja tindrem el volcà! Posar aigua és important perquè sense aquesta, la cera es fon i ascendeix a través dels pors de la sorra i s’hi acaba barrejant, impregnant-los, però no troba un camí clar per ascendir. L’aigua en canviar d’estat fa bombolles que en ascendir li obren camí a la cera.

Erupció volcànica del Cumbre Vieja (La Palma, Islas Canarias)

Ara com ara, 18 de desembre, els científics donen per finalitzada l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Han estat quasi tres mesos seguits d’erupció, fet que l’ha convertit en l’erupció més llarga registrada històricament en l’illa.

La veritat és que a l’inici no vaig pensar que durés tant, però al cap d’un mes em vaig proposar, mig de broma, que si pel Pont de la Puríssima l’erupció encara seguia activa, hi aniria. La veritat és que tenia moltes ganes de veure una erupció volcànica en directe, però el trajecte entre casa meva i La Palma era massa llarg per ser realitzat en poc més de les 48 hores reals que té un cap de setmana. Sense més remei, tocava esperar.

A finals de novembre, em vaig començar a plantejar que havia de prendre una decisió. M’hi va ajudar molt el fet que un exprofessor meu de la universitat hi va anar a recollir mostres i li vaig demanar consell. Un dels consells que em va donar va ser no volar directament a l’illa perquè l’aeroport cancel·lava els vols de tant en tant per culpa de la gran quantitat de cendra. També em va fer una llista dels millors miradors (no habilitats, clar, improvisats).

Us deixo en aquesta entrada, alguns dels vídeos que vaig fer des dels punts d’observació: Iglesia de Tajuya, carretera de San Nicolás, puerto de Tazacorte, montaña de Triana.

 

Erupció a La Palma

El dia 19 de setembre es va iniciar l’erupció volcànica del volcà Cumbre Vieja. Avui ja en fa dues setmanes (exactes en publicar aquest article) i l’erupció segueix activa. En aquests quinze dies, les colades de lava han passat pel damunt d’unes mil cases i quilòmetres de vies de comunicació.

Les imatges que ens arriben de l’erupció són espectaculars, com aquesta feta per la missió Sentinel-2. Aquest projecte disposa de dos satèl·lits amb receptors de 13 bandes espectrals (enllaç de la pàgina web).


modified Copernicus Sentinel data (2021), processed by ESA, CC BY-SA 3.0 IGO

Alguns mitjans de comunicació l’han usat, però no han recalcat com és d’especial aquesta imatge. No ha estat fet amb una càmera de fotos normal. Les càmeres només poden rebre la mateixa informació espectral que reben els nostres ulls, les longituds d’ona del visible. Aquí, s’ha afegit informació de la banda infraroja (la longitud d’ona que emeten els cossos calents) per tal de reforçar la posició de la lava.