20200119

Aquesta setmana…

… t’has estat posant dreta als bressols i t’has escapat de l’hamaca! La veritat és que dilluns no va ser el primer cop que et vas posar dreta en un bressol, ja ho havies fet al bressol de casa els avis un dia de les festes de nadal. Però aquesta setmana t’ho has pres com un hàbit, t’has alçat al bressol de la llar i al de casa (i al dels avis, clar). El més fort des del meu punt de vista és que a casa t’hi vas posar dreta completament a les fosques just abans que et vingués a dir bon dia. Aquesta nova habilitat ha fet que algun dia al migdia no hagis volgut fer la migdiada. Per sort, a la tarda has dormit una mica tot passejant, i el vespre no ha estat massa complicat.

A mitja setmana has començat a vomitar com una font els biberons. Això ens ha preocupat i ens ha posat a prova. Preocupat perquè vam plantejar-nos d’anar al metge, però finalment vam optar per trucar al 061, i ens van contestar que si els vòmits no estaven acompanyats de febre i diarrea, era culpa dels mocs del constipat que t’havien passat a l’estómac. 

I preocupació mèdica a part, ens has posat a prova, perquè aquests vòmits ens han fet improvisar a cada moment com netejar el terra o tot el que toqués i gestionar-te a tu a la vegada (ara ho lligaré amb l’escapisme de l’hamaca). Divendres, que era Sant Antoni i vam tenir festa, quasi no t’havies acabat el biberó que el vas vomitar. Com que ja feia dies que passaven coses semblants, vaig ser prou previnguda i vam salvar a tu, a mi i el sofà. Però igualment, el terra del menjador es va convertir en una piscina i també va quedar-ne afectada l’hamaca amb cinturó (sí, tenim dues hamaques, una que usàvem més al principi i la del cinturó que és la que tenim al menjador). Com que tens una especial predilecció pel cubell de fregar, vaig haver d’immobilitzar-te mentre fregava en l’hamaca sense cinturó. Te’n vas escapar dues vegades: una per la part baixa, i una per dalt, que va anar acompanyada d’un bon cop al cap i de molt orgull personal per aquella fita tan important aconseguida. 

I canviant de tema completament, ja t’he explicat que t’agrada treure els DVD del prestatge de casa els avis. Diumenge te’ls estaves mirant i la Rous et va demanant que li fessis un petó als nens de la portada de la pel·lícula de “Los chicos del coro”. I els el vas fer. Té sentit, perquè són nens i estan en una posició tendra, però després vas fer el mateix amb el Batman, que no és que tingui una expressió gaire amable. I és que aquesta setmana ja has començat a fer petons també a les persones, quan t’ho demanen o quan vols, i quan no vols, doncs no en fas, fins i tot fent que no amb el cap. Com ha de ser, tot i que a vegades alguns tenim enveja del Batman.