La tectònica de plaques és la teoria que permet explicar el moviment entre continents, la localització dels terratrèmols i volcans i la distribució del relleu de la Terra, entre altres fenòmens de la Terra.

Segons aquesta teoria, els 50-200 km més superficials de la geosfera són rígids i s’anomenen litosfera. La litosfera pot ser de dos tipus, la litosfera oceànica i la continental, que es diferencien entre elles per la composició i la potència (la litosfera oceànica és més prima).

La litosfera està dividida en fragments anomenats plaques. Aquestes plaques encaixen com un puzle i ocupen tota la totalitat de la superfície. Segons si aquestes plaques tendeixen a ajuntar-se, a separar-se o a lliscar lateralment, els límits entre elles es classifiquen en convergents, divergents i passius, respectivament.

A més, aquests tres tipus de límits es poden subdividir segons quin tipus de placa es trobi implicada en el límit, ja sigui oceànica com continental. Així, els límits convergents poden ser de tres tipus:

• Arcs d’illes volcànics, si convergeixen dues plaques oceàniques
• Arcs volcànics continentals, si convergeixen una oceànica i una continental
• Serralades de col·lisió, si ho fan dues continentals

De la mateixa manera, els límits divergents poden ser:

• Rifts continentals, si divergeixen dues plaques continentals
• Dorsals oceàniques, si ho fan dues oceàniques

Una de les coses que més costen de visualitzar és el fet que el tipus de límit no és fix, sinó que els rifts continentals poden evolucionar a dorsal oceànica si en el trencament de la placa es comença a formar escorça oceànica. Un altre exemple seria com un arc volcànic continental pot acabar formant una serralada de col·lisió quan tota l’escorça oceànica ha subduït.