Aquesta setmana s’ha acabat la teta (i no només això)

20191013

Aquesta setmana…

… s’ha acabat la teta (i no només això). Feia temps que volia donar-te independència de mi, i vaig decidir aguantar fins a la teva revisió pediàtrica dels sis mesos. La infermera que ens va tocar aquesta vegada no va semblar importar-li massa, malgrat que a l’estiu havia hagut d’entrar en grans negociacions amb la seva companya.

Donar-te el pit ha estat una experiència genial, potser perquè (exceptuant la mastitis que em va tenir a 39ºC de febre dos dies) tot ha anat perfecte. Et donava pit a demanda a l’hora que jo volia. Una nova metodologia en la qual la mare i la filla són felices!

Conec algunes mares que es resisteixen a què aquesta relació tan estreta arribi al seu final. Ho entenc. Fins llavors em feies petons i ara que ja no menges de mi, ja no em llepes. En el meu cas va ser fàcil. La setmana abans, a l’hora de sopar, vaig posar el biberó al costat del meu pit, i vés per on vas escollir el biberó. Sense drames.

Encara que m’hagués costat psicològicament, després de la visita al metge hem tingut altres preocupacions. Resulta que en les corbes de creixement, no estàs seguint la corba on estaves els primers mesos de vida. La doctora ens va fer entendre que estaves infra-alimentada i, per tant, hem passat uns dies forçant-te a menjar i creant situacions tenses. Per sort, una segona opinió mèdica ens ha dit que estàs bé, sana i forta i amb uns moviments i actituds propis d’una nena de 8 mesos. Sense anar més lluny, aquesta setmana t’has agafat al moble de la tele i t’has posat de genolls. Amb això, qui pot pensar que estàs dèbil?

Si el tema del menjar al final no ha creat angoixa, el que sí que ho ha fet és el dels mocs. A finals de setmana, la quantitat de mocs que tens t’impedia descansar completament a la nit. Per això diumenge abans d’anar a dormir t’hem torturat (o això pensen els veïns arran dels teus plors i crits) amb aigua de mar a raig i aspirador de mocs. Ets tan petita i tan indefensa que se’ns trenca el cor quan et veiem lluitar per escapar-te’n, però t’ho prometem, és pel teu bé!