20200209

Aquesta setmana…

… parlem de repeticions. I és que a qualsevol pedagog que em digui que la repetició no és útil per a aprendre li diré que s’equivoca. A còpia de repetir a mitja setmana ens vas deixar bocabadats perquè voluntàriament vas agafar una manteta i et vas posar a jugar a “On és l’Ona?”. I sí, sí, cada vegada que ho repetíem, tu pujaves la manteta fins a l’alçada del cap. 

A base de repeticions també t’has fet una experta en encertat anelles al pal i treure-les, i tornar-les a posar, i així moltes vegades. I dia rere dia fent el mateix, ara ja ets capaç de col·laborar (estires la mà fins que la veus aparèixer al final de la màniga) amb el primer braç del body o de la jaqueta quan et vestim.

També has menjat sola àpats variats, no només cuquets, sinó també galetes, bajoques, truita, pa amb tomàquet i rosquilles casolanes fetes per la Rous. Estan boníssimes, i segurament sobresaturades de sucre per al teu petit cos. El que més em sorprèn d’això és que malgrat ser clarament dretana quan jugues o interactues, menges amb la mà esquerra.

Malauradament, aquesta setmana també ha passat un fet molt trist. El teu besavi Josep va morir dilluns (només en deixo constància perquè ara no ho entens). Com que estaves a règim d’arròs blanc i pastanaga per culpa d’unes cagarrines, no podies anar a la llar, i et vam dur a la cerimònia. Allà no vas ser conscient de res, però la teva mera presència va fer somriure la iaia Aurora, i això té molt mèrit.