20191229

Aquesta setmana…

… Nadal. Per Nadal se celebra el naixement del fill de déu i coincideix amb festes relacionades amb el solstici d’hivern (el que passa és que no puc dir que aquesta setmana sigui el solstici perquè va ser diumenge passat), casualitat, també! Deixem a un costat el motiu de les festes i centrem-nos en la posada en escena.

Com que són dies amb molt poques hores de llum, s’intenta compensar aquest fet amb il·luminacions festives addicionals, i, pel mateix motiu, es passen moltes hores a casa, envoltats de la família. També, per a compensar la tristor dels dies curts, es fan molts regals, en alguns casos fruit d’éssers màgics i extraordinaris.

El millor, per a mi, i amb diferència és el Tió de Nadal. Un tronc màgic que la nit de Nadal caga, esperonat a cops de bastó i al so de la música, regals per a la família, que poden anar des de mitjons a joguines, passant per torrons i neules. Perquè la màgia sigui possible, cal alimentar-lo els dies anteriors des que arriba a casa i només està veritablement preparat quan ha fet la ganya. Aquest any, però, no has entès res del que passava al teu voltant: ara cap allà a escalfar el pal (mentre el papa i jo miràvem la ganya), ara cap aquí a seguir cantant a garrotades, i finalment traient coses de sota una manta; però la teva cara d’excitació era màgica i el moviment dels braços feia molt riure.

Pel que fa a les trobades familiars, has estat la reina de les atencions i de tant anar de braç en braç de “semi-desconeguts” i de no parar de cantar i de tastar aliments sofisticats i nous (això sí, sempre casolans, que una cosa és el guacamole de l’avi i una altra és el del pot), se t’han trastocat les hores de dormir i les ganes de menjar, i això suposo que ens donarà per un capítol sencer quan hagis de tornar a la llar…