20190908
Aquesta setmana…
… la mama (o sigui jo) ha començat a treballar. Per això, i per altres motius, has pres el teu primer biberó. Han passat sis mesos menys 2 dies des de que vaig agafar la baixa per mal d’esquena quan estava de 39 setmanes i 4 dies i ja ho puc dir: se m’ha fet llarg! Però no perquè et vulgui perdre de vista o em cansis, sinó perquè em diverteix treballar (estava pensant de dir que m’agrada la meva feina, però és més acurada la paraula diversió).
Fins aquesta setmana, hem passat quasi 24h al dia juntes durant quasi sis mesos, perquè, tot i que en aquest temps t’he deixat amb els avis i el papa algunes estones, hi ha una cosa que ens lligava i, per tant, no em separava de tu més de tres hores seguides (ets un xollo, menges cada 3h-3,5h com un rellotge). Tu menjaves única i exclusivament llet de la que produïa el meu cos (i directament del meu cos, perquè no em veig amb un xuclador elèctric als pits, soc tancada de mires).
Ara també prens llet de fórmula o, més descriptivament, llet en pols. Les experiències que havia sentit eren que els nadons notaven massa diferència entre la llet de la mare i la de pot, i l’acabaven rebutjant. La teva realitat és que fas la mateixa cara d’excitació quan remeno el biberó que quan t’ensenyo un mugró. Crec que ha arribat el moment de fer l’experiment de què prefereixes…
Però altra vegada t’he estat explicant coses avorrides i profundes, quan lo més important és que aquesta setmana t’has posat els peus a la boca i t’has llepat els dits amb afició. Llàstima que la setmana que ve baixen les temperatures i et posaré mitjons!