20200308

Aquesta setmana…

… has pujat sola les escales. Som els pitjors pares del món perquè t’hem incitat a pujar escales, pots pensar. Però no! La iniciativa ha estat completament teva. En general, et deixem que et moguis lliurement per les cases, vigilant sempre el que fas. En una d’aquestes exploracions controlades, vas anar cap al distribuïdor de casa els avis i vas començar a enfilar les escales (des del primer moment amb vigilància molt propera). I sí, sí, fins dalt de tot, malgrat relliscar en algun esglaó (quan reps algun cop o et fas mal, ho fas contenta sempre que aconsegueixis els teus objectius)

La pitjor part de la setmana han estat les discussions relacionades amb el menjar. A principis de setmana has estat malalta, fins al punt d’haver de quedar-te a casa en lloc d’anar a la llar, i a conseqüència d’això has perdut una mica el ritme dels àpats. Com que no et trobaves bé, hem estat permissius i a la nit només prenies biberó, i per berenar et donàvem algun dolç casolà. Una de les tardes post-malaltia, després de menjar galetes i de demanar-ne més per berenar, et vas negar a sopar la verdura. El papa i jo, que hem estat els reis de menjar malament, sobretot el papa que ha resistit tres dies davant d’un plat sense tocar-lo, tenim molt clar què és el que no podem permetre, però a la vegada som conscients que, tot i que entens el que et diem i el que vols, encara estàs lluny de poder raonar i, per tant, d’entendre un càstig. Això et va salvar d’anar a dormir sense sopar res, i vas prendre un biberó petit. Crec que vas entendre el missatge, perquè endemà vas sopar tot i molt bé.