20191020

Aquesta setmana…

… has fet vaga i t’has manifestat! Espero que quan siguis prou gran perquè puguis entendre què ha passat aquesta setmana, les coses vagin millor. Com de millor? Doncs mira, tan millor com que, quan es parli del futur en concentracions que volen unes condicions polítiques i legals diferents de les actuals, no tingui ganes de trencar a plorar en pensar en quin món t’hem fet néixer. 

Començo pel principi. Teòricament els estats haurien d’englobar tots aquells territoris que històricament tenen coses en comú i que volen respectar les seves diferències mútuament. A la pràctica això no és així i, per culpa de les guerres i interessos econòmics, els estats són més grans que les nacions i, en alguns casos, els estats no respecten les diferències entre nacions i per a poder-les controlar, les reprimeixen. 

A Catalunya fa anys que una part de la població vol constituir un estat propi no depenent d’un altre com el que passa actualment. Molts ciutadans pensen (pensem) que així es gestionaria millor l’economia, l’educació, les infraestructures i la cultura. A mesura que han anat passant els anys, la quantitat de gent que pensa així ha anat augmentant, sobretot perquè la manera de pensar dels catalans cada vegada és més diferent de la dels polítics de l’estat espanyol i això s’ha traduït en retallades en lleis i autogestió, menys inversions i més prohibicions. Quanta gent ho vol? Doncs no se sap del cert. 

Un grup de polítics catalans va pensar que seria convenient esbrinar-ho a través d’un referèndum. Van demanar permís al govern espanyol per a fer-lo, però aquest no els va deixar. Com que aquests polítics (en representació de gran part de la societat civil) estaven convençuts que calia fer-lo igualment, el van convocar pel dia 1 d’octubre del 2017. El govern espanyol va intentar amb tots els seus mitjans evitar-ho (per exemple, la violència), però la majoria dels ciutadans que ho vam voler, vam votar. Com que se’n van sortir, en aquests dos darrers anys, la justícia espanyola ha empresonat i jutjat els membres del govern català del 2017 i un parell d’activistes (els que no han estat empresonats és perquè van escapar a l’exili). Aquesta setmana han anunciat la sentència, que els condemna a molts anys de presó. Els castiguen perquè van organitzar un referèndum per saber l’opinió dels seus ciutadans, aquells a què representen, i, per tant, la seva obligació com a polítics. 

Evidentment, moltes persones (tant si volem que Catalunya sigui un nou estat independent, com si no) pensem que aquesta sentència és un càstig i crea precedent per a empresonar qualsevol altra manifestació pacífica futura (de qualsevol tema). La manera que tenim els ciutadans de queixar-nos és mitjançant manifestacions i vagues. I això estem fent. I així seguirem, perquè quan d’aquí a uns anys puguis entendre aquest escrit, les coses hagin canviat i la situació sigui tan diferent que no ho entenguis!