20191215

Aquesta setmana…

… has estirat un cable d’un endoll. T’explico com va passar. Ja fa dies que arrossegant-te et recorres el menjador i jo t’hi vaig deixar sola mentre era al lavabo. Al principi et sentia que xerraves, però de cop i volta vas deixar de fer sorollets i quan et cridava no rebia resposta. En arribar corrents al menjador ho vaig veure, eres al costat de l’endoll on tenim endollat un dels radiadors i havies fet tanta força estirant el cable que vas treure la caixeta de l’endoll de dins de la paret. 

Evidentment que com a pares ja sabíem que s’ha d’anar amb compte amb els endolls però fins que no passa no prens consciència de la teva capacitat de moviment. Hi ha persones que relacionen el silenci dels infants amb estar fent alguna cosa, mmm, com ho diria, nova o especial o que sabeu en el fons que no hauríeu d’estar fent. O com a mínim que no tindríeu la barra de fer-la davant dels nostres morros!

I és que cada vegada saps fer més coses, coses que ni ens imaginaríem. Per exemple, ja fa dies que quan et treus el mitjó, jugo a mossegar-lo com si fos un gos mentre moc el cap i faig sorolls. A tu et fa molta gràcia (a hores d’ara ets molt fan meva, no crec que siguis tan incondicional quan siguis adolescent). Un dia, doncs, et vas treure el mitjó i vas estirar el braç en direcció a la meva boca. Ho vaig entendre, volies jugar! Recordes coses i ets capaç de fer-te entendre.

Una altra cosa que recordes és on està el nas d’un titella que és un Pinotxo. La Rous feia dies que et marcava on té el nas el titella i t’ensenyava com li has de tocar, amb el dit índex. Sorprenentment, ara ja ho fas sola quan la Rous et pregunta on està el nas, tu el senyales amb molt de compte. No pares de sorprendre’ns, ens tens meravellats!