20200126

Aquesta setmana…

… has aplaudit per voluntat pròpia. La situació va ser molt clara: érem a la classe de “música en família” i, en finalitzar una de les cançons, et vas posar a aplaudir. Jo m’ho vaig mirar sorpresa perquè ja feia dies que aplaudies quan algú de nosaltres aplaudia, i feia setmanes que m’agafaves les mans i em feies picar, però mai sortia de tu espontàniament.

I és que cada vegada relaciones més coses sense que t’hàgim de dir res. Dimecres la Rous et va ensenyar la bossa de “cuquets” (ella s’entesta a dir “gusanitos” quan ho explica a algú, però aleshores l’altre interlocutor em mira acusant-me de mala mare perquè es pensa que et dono aquelles coses taronges plenes d’additius) i tu hi vas posar la mà dins, en vas treure dos i te’n vas posar un a la boca. I ja també ho fas amb els bocins de galeta.

Jugues i poses a prova les teves capacitats per iniciativa pròpia. Un dels teus jocs preferits és deixar que alguna joguina petita caigui entremig de les barres de psicomotricitat (les que tenen unes anelles que has d’anar movent) i després agafar-la amb el repte afegit que en caure a través no sempre van a parar al mateix lloc i has de posar la mà en diferents direccions. Un altre joc sorprenent és el que consisteix en posar-te alguna peça al clatell amb una mà i llavors trobar-la amb l’altra. Jo miro de fixar-m’hi bé per no perdre’m res del teu desenvolupament, perquè m’encanta!