20190811

Aquesta setmana…

… has anat en autocaravana. Val, d’acord, això no és una fita del teu desenvolupament psicomotriu, però em fa molta il·lusió d’explicar perquè a diferència de la majoria de primeres vegades, aquesta coincideix amb la del papa i meva. 

Seré sincera, anar amb autocaravana a l’agost per Escòcia és una pijada, un capritx que feia temps que teníem present. I com totes les pijades, és cara. Però al final de la setmana, he de reconèixer que han estat diners molt ben gastats perquè ens han donat una comoditat i facilitats que d’altra manera no hauríem pogut gaudir. Et faré un petit resum dels avantatges per si en un futur vols que tornem a viatjar de la mateixa manera. 

En primer lloc, el preu del lloguer equival al preu dels hotels i del transport. Com que els hotels a Escòcia són cars (i lletjos i cutres, tal com vam veure els dos primers dies), això ja implica un estalvi. I, encara que algú pogués argumentar que el consum de gasolina d’un cotxe és molt menor que el d’una autocaravana, en el nostre cas hi ha poca diferència. A més, com que ens agraden els “Road-trips”, on es fa nit a un lloc diferent cada dia, és molt còmode no haver de fer i desfer la maleta a cada parada. Potser el més complicat és moure’s per les “ciutats” (sí, entre cometes, perquè són petitones), però hi ha aplicacions mòbils que t’orienten per a trobar bones opcions. 

A la pràctica, ha anat molt bé per poder-te alimentar sempre en un lloc tranquil (encara que fos al pàrquing d’un Lidl) i tenir sempre a mà la jaqueta o impermeable més adient en cada parada que hem fet al llarg del camí. I també per a deixar-te fer una mica la croqueta al llit, que et convenia de tant en tant.

Els càmpings ens han encantat i t’hem rentat a la pica del lavabo cada nit amb aigua calenta sense haver-nos de preocupar de la pluja. Tampoc ens hem hagut de preocupar del sopar (això també s’ha de tenir en compte en l’apartat econòmic) ni dels seus horaris. Hem pogut aprofitar el dia i després sopar a les hores que estem acostumats, mentre tu potser ja dormies i no t’emprenyàvem més.