20190623

Aquesta setmana…

… has dormit en un hotel. Ha hagut dues coses que val la pena mencionar d’aquesta primera vegada: una, que he canviat el tipus de cerca d’hotel (afegint un nadó i bressol); i dues, que cal d’adaptar-se a un espai més reduït i a un nombre limitat de pitets, bodies, tovalloletes, etc (el que has posat a la maleta, vaja). I és que cal…

Ai, però què estic dient? Això no és el més emocionant que t’ha passat aquesta setmana. El més emocionant que ha passat és que has anat al Pirineu tres dies (i com a conseqüència has hagut de dormir en un hotel)!

El Pirineu. Pot semblar poca cosa perquè el tenim relativament a prop de casa (d’anada vam tardar una hora i mitja en arribar), perquè el Tomàs Molina i la Gemma Puig ens expliquen quasi cada dia que el temps que hi fa és diferent del de Vilanova, perquè s’hi formen cues quilomètriques els diumenges d’hivern quan la gent torna d’esquiar, perquè les empreses mineres d’aigua ens en mostren imatges en els seus anuncis, etc. Però és un orogen meravellós, i això que et dic no només t’ho dic des d’un punt de vista climatològic, biològic o paisatgístic. T’ho dic des d’un punt de vista geològic, evidentment! 

Ara no t’explicaré amb pèls i senyals, a mode de curset accelerat de geologia, què és el que el fa tan especial. Això ho aniré fent a poc a poc, per no espantar ni avorrir, inculcant-te coneixements aprofitant cada ocasió que tingui i fent que se’t quedin gravats i que els apreciïs, tal i com estic fent amb el papa des de fa quasi 8 anys. En aquest punt, només vull dir-te que és tan fantàstic que els estudiants de geologia de tot Europa hi fan estades de setmanes per a estudiar-lo i veure en directe allò que al seu lloc de residència només aprenen de forma teòrica. A partir d’aquí, obre bé els ulls i para les orelles, que això només ha fet que començar!