20191006

Aquesta setmana…

… has anat a la pelu. Què curiós oi? L’escurçament en castellà de peluquería és pelu, però en català seria molt estrany usar perru. Bé, anem al gra. Des que vas néixer, el comentari més habitual sobre el teu aspecte ha estat referent als teus cabells.

Que si quina melena, que si quina cabellera, que si que metxudeta, que si “pelona” (per cert, mal usat, perquè vol dir justament el contrari), que si se li cauran d’aquí poc, que si te’ls hauríem de tallar perquè et fan calor, etc. A tothom li sorprenien els teus cabells perquè els comparava amb els dels seus nadons. Però per mi, els nadons tenen molt de cabell, perquè tu (i sí, potser la Laura de petita) ets el meu referent. En el sentit que els altres bebès són calbs.

El cas és que després de sis mesos, vam arribar a la conclusió que havia arribat el moment de tallar-te una mica les puntes. Sí, hi havia qui opinava que t’havíem de rapar, però aquest tema ja ha estat debatut altres setmanes. És curiós, a mi m’agrada dur els cabells curts perquè em són còmodes de dur i de cuidar, i en canvi, no em molestava fer-te cues. Crec que el principal motiu és que et proporcionen un aspecte propi d’una nena més gran.

El dia en sí no vaig venir a la pelu. I crec que és millor perquè hauria patit una mica. El papa t’hi va acompanyar ben carregat de ninos i joguines per distreure’t i mantenir-te quieta. I la perruquera també va demostrar tenir les seves tècniques recollides amb anys d’experiència. I hauria patit en va, perquè tot va anar molt bé i vas tornar a casa amb menys cabells al cap i un paquetet embolicat amb paper d’alumini. En un primer moment i vaig dir al papa que era una ximpleria, però després hi he reflexionat i em farà gràcia guardar uns cabells que vaig tenir dins de la panxa. Quina sensació més estranya…