20200105

Aquesta setmana…

… ha començat el 2020. El dia de Cap d’Any per a tu encara no és una fita gaire important, ja que se celebra que la Terra ha fet una volta al Sol des que en vam celebrar la darrera, i tu encara no has completat una translació. Per a simplificar, cadascú es compta les voltes que fa el Sol el dia del seu aniversari, i Cap d’Any és un dia on les voltes al Sol se celebren de forma conjunta.

És costum que la nit de Cap d’Any, les persones queden per a sopar, es posen collarets i barrets d’un sol ús, llencen confeti i fan grans festes nocturnes. Això és el que acostumàvem a fer el papa i jo també: molt de menjar, beure i ballar fins a la matinada (això últim més el papa). Aquest any, gràcies a tu (no per culpa teva), ha estat molt diferent, i hem estat igual de feliços (i fins i tot et diré que més rics, perquè el teu biberó i bolquers no compensen els preus desorbitats dels menús especials d’aquesta nit i els beures).

Vam passar el dia amb els amics, això sí, però després vam fer un sopar senzill amb un coulant congelat (com a molts restaurants, penso) i vam esperar al sofà amb pijama mirant les Teresines S.A. i jugant a la PSP fins que van ser l’any 2020. I cap a dormir. Gens de pena de no haver de tranuitar, i és que a les nou del matí érem a la platja banyant-nos (el papa sencer i només els meus peus). L’any que ve ens hi banyarem les dues!

I el darrer acte de les festes nadalenques són els reis. Et vas passar la cavalcada amb la boca oberta i resseguint amb el cap cadascuna de les carrosses. No vam tenir clar que és el que et sobtava més: la quantitat de persones de totes les edats al carrer, les músiques diferents, els llums i colors o els cavalls en contra direcció al carrer Unió.