Aquí comença el mar

Publicat el per
Respon

Ahir, dijous 24 de febrer del 2021, es va començar a executar, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú el projecte “Aquí comença el mar”.

Aquest projecte està emmarcat dins del Servei Comunitari que han de realitzar l’alumnat d’ESO. Concretament, és un projecte de col·laboració entre la regidoria d’urbanisme i l’INS Manuel de Cabanyes que va iniciar-se el curs 2019-20, però que no va poder tancar-se a causa de la covid19.

L’objectiu del projecte és conscienciar a la ciutadania que les deixalles que es llencen als embornals arriben fins al mar. Això és així perquè, malgrat que la cuitat de Vilanova i la Geltrú té depuradora, aquesta no pot tractar tota l’aigua que circula per les clavegueres els dies de pluja.

Enllaç a la nota de premsa de l’ajuntament

L’estratificació de l’aigua de l’oceà

Publicat el per
2

Les diferències de densitat causades per la salinitat i/o la temperatura de l’aigua causen el seu moviment. Aquest moviment és molt important per l’equilibri tèrmic del planeta i per la mobilització de nutrients.

En el vídeo, s’observa com l’aigua freda de color vermell tendeix a descendir.

 

L’escalfament global conduirà a l’estratificació de l’aigua, que vol dir que la columna d’aigua de l’oceà s’organitzarà per capes: la superior, calenta i cada vegada més calenta; i la inferior, freda i cada vegada més freda.

Vaig aprendre aquesta experiència d’unes companyes del màster de professora. Gràcies!

L’aire calent puja

Publicat el per
Respon

L’aire calent tendeix a pujar perquè és menys dens que l’aire fred que té per sobre. En aquesta premissa es basa la dinàmica atmosfèrica, que regeix el temps atmosfèric o meteorològic.

Aquest moviment també és present en el nostre entorn quotidià i regeix per exemple la distribució dels radiadors. En aquest vídeo es pot observar com l’aire que és escalfat pel radiador es mou verticalment cap amunt.

El mètode científic

Publicat el per
Respon

Aquest vídeo mostra l’exemple real de l’evolució de la panxa d’una dona embarassada durant el mateix embaràs i durant el postpart. A més, s’usa el mètode científic per a confirmar o desmentir la hipòtesi popular que diu que durant el segon embaràs, la panxa creix sobretot al principi.

Serà veritat….?

Model d’erosió, transport i sedimentació

Publicat el per
Respon

El següent vídeo intenta explicar com l’aigua erosiona, transporta i deposita materials en superfície. S’ha fet a través d’un model construït amb una caixa de sediments i sediments de diferents granulometries.

 

S’observa que per erosionar i transportar sediments de mida grollera cal que l’aigua tingui molta més velocitat. La velocitat de l’aigua és directament proporcional al cabal (o quantitat d’aquesta) i al pendent del relleu per on circula.

Aquesta relació, però, té una excepció. I és que per a erosionar partícules de mida argila, cal que la velocitat de l’aigua sigui molt alta. És ben bé, com si les partícules d’argila estiguessin jugant a l’arrenca-cebes.

Diagrama de Hjulströms (modificat de Karrock, 2009)

Els canvis del cos durant l’embaràs

Publicat el per
Respon

Una altra entrada al blog no relacionada amb la geologia. En aquest cas és l’edició en vídeo de les fotografies que vaig fer de la meva panxa durant l’embaràs de l’Ona i els dos primers mesos de postpart. Un total, nou mesos de fotografies sempre preses al mateix lloc. Les imatges en blanc corresponen a dies sense fotografia per algun motiu, però s’ha decidit deixar-los així per no alterar la línia temporal ni falsejar les dades.