Cavalls del Vent és el nom d’una travessa circular entre vuit refugis situats en el Parc Natural del Cadí-Moixeró. La longitud total és d’uns 82km i el desnivell positiu és de més de 5000m. La velocitat de realització depèn de cadascú i de quins paràmetres es vulguin gaudir, en el cas que us presento: la geologia!
Geològicament, la totalitat del recorregut transcorre pels Pirineus. En les tres imatges es pot veure el recorregut sobre del mapa topogràfic i/o el geològic (també es pot obrir en el següent mapa d’instamaps: Link)
30/06/2018: Sortida des de Bagà en cotxe i aproximació fins al Refugi de Rebost (uns 15minuts caminant des d’on es pot aparcar). Des del mirador del Refugi, hom pot prendre una idea de les roques que anirà trepitjant (el mapa geològic del Parc Natural es troba en aquest enllaç: Link)
(modificada de: Mirador del Refugi de Rebost, Una mirada a la història del Pirineu; Parc Natural del Cadí-Moixeró, Generalitat de Catalunya; Link)
Aquesta etapa és curta (7km) i acaba fent nit al Refugi Niu de l’Àliga. Geològicament, transcorre per roques d’edat paleozoica, concretament del Devonià i Carbonífer afectades per l’orogènia herciniana.
(extreta de: Itinerari geològic Coll de Pal – La Tosa, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Generalitat de Catalunya; Joan Casòliva; Link)
01/07/2018: Refugi Niu de l’Àliga fins al Refugi Serrat de les Esposes. En aquest tram les roques que afloren també són d’edat paleozoica (Devonià i Carbonífer) i estan deformades.
02/07/2018: Aquesta és una etapa on es passa un refugi (Cortals de l’Ingla) abans d’arribar al Refugi de Prat d’Aguiló. És justament poc després de passar aquest refugi que es creua la discontinuïtat entre les roques carboníferes i les permianes. Aquesta discontinuïtat existeix perquè les roques del Permià no estan afectades per l’orogènia herciniana. Just en sortir del Refugi Serrat de les Esposes afloren les pissarres del vídeo.
[youtube]https://youtu.be/p0ge3Yj7IAc[/youtube]
Per allà on es passa es poden veure molts arbres amb el tronc ondulat, com el que mostro en el vídeo.
[youtube]https://youtu.be/LHd6nd1VeXU[/youtube]
Del Mesozoic només hi ha una part del Cretaci superior, concretament roques pròpies d’un ambient continental i les que corresponen a la fàcies Garumnià. La majoria del recorregut transcorre per roques del Paleocè, menys cap al final, on en descendir per arribar al refugi es tornen a creuar roques del Cretaci i alguns sediments d’edat holocena.
(extret de: Link)
El més curiós és que justament al costat del Refugi de Prat d’Aguiló hi ha un aflorament de roques ígnies (probablement volcàniques o hipabissals) de l’Estefanià (una sèrie del Carbonífer superior).
[youtube]https://youtu.be/k4YZfN2xSpA[/youtube]
03/07/2018: El dia comença amb l’ascensió a la Serra del Cadí per una sèrie del Paleocè i Eocè. En les roques del Eocè es poden trobar nummulits i alveolines, que són foraminífers d’aquesta època.
(Fotografia de la Serra del Cadí amb la interpretació d’alguns estrats i la marca de cabussament cap al sud)
(extret de: Link)
Poc després d’agafar la pista del Pedraforca, la sèrie finalitza pel contacte amb un encavalcament que posa en contacte les roques mencionades amb les del Cretaci superior. La resta del dia transcorre per aquest mantell (Mantell inferior del Pedraforca) fins al refugi del Gresolet que es troba en uns dipòsits col·luvials de l’Holocè i al límit de l’encavalcament lubricat pels guixos del Triàsic de la fàcies Keuper.
En la carretera es pot observar un contacte discordant entre uns conglomerats sin-tectònics (és a dir, es van dipositar mentre els Pirineus es deformaven) i les roques del Cretaci superior. En la imatge es pot veure la interpretació d’aquest contacte erosiu.
04/07/2018: La majoria de l’etapa transcorre per margues de l’Eocè fins a deixar la pista i començar a ascendir pels Empedrats cap al Refugi de Sant Jordi. A partir d’aquí es baixa (les capes cabussen cap al sud) en la sèrie caracteritzada per potents estrats de calcària molt remarcables en el paisatge fins al Cretaci superior.
05/07/2018: L’últim tram fins arribar al Refugi de Rebost altre cop es caracteritza perquè el camí va travessant les discordàncies entre el Cretaci superior i el Triàsic superior, entre el Triàsic superior i l’inferior i entre el Triàsic inferior i el Permià, fins finalment travessar l’existent entre el Permià i les roques paleozoiques afectades per l’orogènia herciniana, on es troba el refugi.
