La geologia és una ciència poc coneguda. La raó de ser d’aquest blog és justament donar-li més visibilitat. Aquesta entrada és la traducció d’un capítol que vaig escriure per a la divulgació científica on hi explico per què vaig estudiar geologia: https://yoquierosercientifico.blogspot.com/2018/01/yo-quiero-ser-geologa-marta-ferrater.html

Sé de la inexistent o, en el millor dels casos, mala fama de la que gaudeix la geologia. Per això, als pocs valents que estiguin disposats a llegir aquest capítol, prometo no avorrir-los. només pretenc transmetre el que la geologia representa per a mi, no simplement una ciència, sinó la meva gran passió. Per començar, enumeraré les raons que poden dur a afirmar amb rotunditat: “vull ser geòloga”.

Vull ser geòloga per a:

• Entendre com es van formar les muntanyes del meu voltant
• Entendre els lents, però a vegades catastròfics processos que modelen la Terra i com relacionar-los amb els ocorreguts en el passat
• Trobar errades en les pel·lícules de desastres naturals, normalment protagonitzades per geòlegs
• Considerar els perills naturals als quals està exposada cada meva i la meva ciutat
• Identificar com en qualsevol equip d’exploració extraterrestre sempre cal una geòloga
• Viatjar a l’interior de volcans actius i olorar el sofre que tenyeix tot de groc
• Banyar-me en llacs a l’interior de cràters de volcans inactius
• Tocar al mateix temps dues plaques litosfèriques separades per una falla
• Posar un peu a una conca de drenatge diferent
• Observar fascinada com la meva ombra varia al llarg de l’any i al llarg d’un dia, i entendre com funciona un rellotge de Sol
• Navegar per sobre de fosses abissals o plataformes marines poc profundes, entenent que la fauna pròpia de cada medi és diferent
• Escalar calcàries, gresos o granits, no només pedres
• Estirar-me en platges constituïdes per milions de fragments de corall i altres esquelets d’organismes
• Comparar la meva petjada amb la d’un dinosaure i transportar-me al seu medi, clima, relleu i vegetació diferents
• Valorar la complicada i casual existència de l’ésser humà
• Adquirir perspectiva del temps
• Prendre consciència de que la majoria d’objectes manufacturats pels humans han estat i són confeccionats a partir dels materials de la Terra, des de les pedres tallants dels primers homínids fins als ordinadors més avançats
• Tenir clar que totes les accions antròpiques tenen les seves conseqüències a la Terra i, per tant, per a la resta d’éssers vius
• Usar l’aigua tenint en compte el seu delicat cicle d’evaporació i precipitació
• Calcular el volum de roca que s’ha d’explotar per a extreure el petroli necessari per a omplir el dipòsit de gasolina
• Degustar fruites i verdures de gustos diferents segons el sòl on hagin crescut
• Fer campanyes de camp amb els meus companys, gaudint al mateix temps de la feina i la companyia.

Totes aquestes i altres raons són les que em farien repetir sense dubtar la decisió que vaig prendre fa anys en matricular-me a la universitat per a cursar aquesta ciència oblidada. El millor de tot és que vaig prendre aquesta decisió sense saber ni la meitat d’aquestes raons. el seu descobriment progressiu al llarg dels anys segueix sent emocionant avui en dia.

Sincerament, quan em vaig matricular no tenia ni la més remota idea de què m’espera. de sempre m’han cridat molt l’atenció les ciències en general, però a la vegada no era capaç de decidir-me per cap d’elles, perquè quan em mirava els plans d’estudi em semblaven monòtons. Quan un dia vaig comprovar el de geologia, em va sorprendre, ja que incloïa assignatures de física, química, matemàtiques, biologia, informàtica i totes les de geologia pròpiament dites. A més, hi havia programades moltes sortides de camp, a la muntanya, al mar, i no només a prop de casa. Això últim recordo que causava una clara enveja als meus amics que estudiaven altres coses. Al final del trimestre, enlloc d’estar a la biblioteca tancada un mes seguit, em passava setmanes fora de casa.

No enganyaré a ningú. Malgrat l’estigui presentant d’una manera desenfadada, el fet de que la geologia no sigui una ciència exacta, no vol dir que sigui senzilla, tot el contrari. Com en la majoria de coneixement, quant més se sap, més a prop de la veritat s’està. Així, durant els primers anys de carrera, es presenta el coneixement fragmentat, a vegades en forma d’assignatures poc motivadores (com en la resta d’estudis, la veritat). Aquesta metodologia a vegades pot ser feixuga, però al final arriba un dia meravellós.

El dia en que t’adones que ets capaç de relacionar tots els coneixements discrets fent que convergeixin i prenguin sentit. Aquell dia pot arribar en els últims cursos o més endavant a les primeres feines. Aquell dia passes a anar al camp per a analitzar elements o processos concrets i passes a analitzar els estrats, les formes i els detalls com a part d’un tot, sense classificar-los en llibres o apunts d’una assignatura concreta. Aquell dia saps que ets geòloga i que la vida no tornarà a ser la mateixa.

I és que no recordo com era anar a la muntanya o al mar o viatjar en cotxe creuant paisatges sense observar i identificar tots els elements que em porten a reconstruir ambients, processos, canvis, i en definitiva a intuir la història geològica del que ens envolta. I quan dic envolta em refereixo tridimensionalment, incloent l’interior de la Terra i la tant necessària atmosfera. No, no recordo com era observar la natura sense entendre-la, sense apasionar-me, sense voler compartir la bellesa del saber amb els que m’envolten. En definitiva, sense divertir-me!

A principi, a més, els professors ens repetien que estudiar geologia ens obriria les portes a viatjar molt. Jo no ho entenia, i tampoc li donava importància. Amb el temps, definitivament, ha estat un dels punts forts de la emva formació. No només durant la carrera i durant la vida professional, sinó també a l’hora de triar on anar de bacances, ja que prioritzo el context geològic. Gaudeixo dels volcans i de les formacions rocoses tant diferents a les de Catalunya i dels paisatges que arriben fins a l’horitzó.

Amb tot això vull arribar a explicar que ser geòloga no es limita a coleccionar minerals i roques en caixetes. Ser geòloga és ser la criminòloga de la natura, on unes evidències ben escollides permeten apropar-se a la veritat, a descobrir el que s’amaga en un puzle de milions de peces.

Actualment soc professora d’institut i sé que un percentatge diminut dels/de les meus/ves alumnes es convertirà en geòlegs o geòlogues. El meu objectiu tampoc és aquest. Em conformaré amb que aprenguin a apreciar la natura i que es creïn un esperit científic. Però potser després d’aquestes línies t’he convençut a tu, pacient i valent/a lector/a.