Arxiu de la categoria: Notícies

Erupció a La Palma

Publicat el per
Respon

El dia 19 de setembre es va iniciar l’erupció volcànica del volcà Cumbre Vieja. Avui ja en fa dues setmanes (exactes en publicar aquest article) i l’erupció segueix activa. En aquests quinze dies, les colades de lava han passat pel damunt d’unes mil cases i quilòmetres de vies de comunicació.

Les imatges que ens arriben de l’erupció són espectaculars, com aquesta feta per la missió Sentinel-2. Aquest projecte disposa de dos satèl·lits amb receptors de 13 bandes espectrals (enllaç de la pàgina web).


modified Copernicus Sentinel data (2021), processed by ESA, CC BY-SA 3.0 IGO

Alguns mitjans de comunicació l’han usat, però no han recalcat com és d’especial aquesta imatge. No ha estat fet amb una càmera de fotos normal. Les càmeres només poden rebre la mateixa informació espectral que reben els nostres ulls, les longituds d’ona del visible. Aquí, s’ha afegit informació de la banda infraroja (la longitud d’ona que emeten els cossos calents) per tal de reforçar la posició de la lava.

L’inici de la dinàmica de plaques litosfèriques

Publicat el per
Respon

Aquest article publicat al gener explica els arguments que permeten datar quan es va fracturar la litosfera i quan es va iniciar la dinàmica de la tectònica de plaques. Actualment es pensa que aquest esdeveniment es podria situar entre fa uns 3300 i 3000 Ma.

Malauradament, aquest article no està en obert, però es pot llegir una explicació molt amable i entenedora en aquest altre enllaç

Erupcions volcàniques en temps real

Publicat el per
Respon

El dia 19 de març del 2021 va entrar en erupció el volcà Geldingadalur (o Fagradalsfjall, he llegit els dos noms). L’erupció està situada molt a prop de la capital d’Islàndia, Reykjavík.

Les meravelles de la tecnologia (però a vegades no el temps meteorològic) ens permeten poder observar l’erupció en temps real gràcies a una de les múltiples càmeres web instal·lades en territori islandès. Seguiu-la en aquest enllaç!

Aquí comença el mar

Publicat el per
Respon

Ahir, dijous 24 de febrer del 2021, es va començar a executar, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú el projecte “Aquí comença el mar”.

Aquest projecte està emmarcat dins del Servei Comunitari que han de realitzar l’alumnat d’ESO. Concretament, és un projecte de col·laboració entre la regidoria d’urbanisme i l’INS Manuel de Cabanyes que va iniciar-se el curs 2019-20, però que no va poder tancar-se a causa de la covid19.

L’objectiu del projecte és conscienciar a la ciutadania que les deixalles que es llencen als embornals arriben fins al mar. Això és així perquè, malgrat que la cuitat de Vilanova i la Geltrú té depuradora, aquesta no pot tractar tota l’aigua que circula per les clavegueres els dies de pluja.

Enllaç a la nota de premsa de l’ajuntament

Tsunami del 22/12/2018 desencadenat per una esllavissada

Publicat el per
Respon
Un tsunami és una onada lliure transoceànica molt potent, de gran període (de 5 a més de 60 min), de gran velocitat de propagació (més de 950 km/h) i de gran longitud d’ona (> 100 km), imperceptible a la mar oberta (Diccionari de geologia, 1997).
Aquesta onada pot ser desencadenada per diversos fenòmens. Normalment, els tsunamis més devastadors són desencadenats per un terratrèmol, però hi ha altres causes. En el tsunami del 22 de desembre del 2018 que ha afectat la costa d’Indonèsia, concretament les illes de Sumatra i Java, tot apunta que l’origen de la onada ha estat una esllavissada submarina en un dels vessants del volcà Krakatoa.
Una esllavissada és un tipus de moviment de massa. Els moviments de massa tenen lloc quan la gravetat és major a les forces de fregament o de cohesió entre roques o sediments. Un dels paràmetres que es té en compte és el pendent del vessant, ja que com més gran sigui aquest, més gran és el component de la gravetat a favor del vessant.
Els volcans tenen associats pendents molt importants. Això, sumat a una desestabilització per culpa de petits moviments sísmics associats a l’erupció del volcà Krakatoa o a les explosions que hi tenen lloc, ha facilitat l’esllavissada.

Les zones horàries respecte la longitud dels llocs

Publicat el per
Respon

En aquesta imatge es pot comprovar que a Catalunya compartim zona horària amb països com ara Albània.

Zones horàries estàndard del món; extret de: Link, domini públic)

No tinc res en contra Albània. Però agafo aquest país d’exemple perquè la seva capital (Tirana) es troba a una latitud (41º20’N) molt semblant a la de Barcelona (41º22’N) i, per tant, em va molt bé per a comparar qualsevol dia de l’any (no necessàriament durant els equinoccis, on tots els punts de la Terra gaudeixen de les mateixes hores de llum).

Resulta que, tot i compartir latitud, amb els habitants de Tirana ens separen 17º39′ de longitud. Aquesta diferència és la responsable que avui, dia 31/08, a Tirana la sortida del sol hagi ocorregut a les 06:06 i a Barcelona una hora i deu minuts més tard (07:16). Igualment passarà amb la posta de sol, entre les 19:15h i les 20:26h.

O ens emmarquem en la zona horària que toca per longitud (i no per relacions històriques), o deixem de pretendre compartir costums horaris i acceptem la nostra vida lligada a la llum!!!

Els diamants blaus, no només bonics, però clau per entendre la circulació mantèl·lica

Publicat el per
Respon

El color blau d’alguns diamants és causat per les petites traces de bor que contenen en l’estructura. Aquesta barreja composicional (els diamants estan formats únicament per àtoms de carboni perfectament ordenats en una estructura del sistema cúbic) ha despertat grans preguntes als geòlegs i geòlogues.

El motiu és que els diamants es formen en el mantell inferior, mentre que el bor es troba concentrat en l’escorça terrestre. Per a que el bor arribi a tanta profunditat cal que existeixi un mecanisme pel qual, en subduir l’escorça oceànica, alguns dels elements siguin transportats fins al mantell inferior.

En aquest enllaç es pot llegir el resum de l’article on s’explica (Smith et al., 2018; Blue boron-bearing diamonds from Earth’s lower mantle).

Perseids

Publicat el per
Respon

Ahir a la nit es va produir el màxim dels perseids. El saber popular coneix els perseids com la pluja d’estels que té lloc al voltant del 12 d’agost cada any. En aquesta entrada de la wikipedia s’explica molt bé el seu perquè!

Malgrat les meves poques habilitats fotogràfiques, comparteixo una fotografia de l’any passat que vaig realitzar des del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que justament està a les portes de rebre la distinció Starlight (Notícia 324).

 Figura original

Evidències d’aigua líquida a Mart

Publicat el per
Respon

A principis d’agost es va publicar a la revista Science un article on els autors (R. Orosei i altres) expliquen les evidències obtingudes mitjançant la tecnologia radar de la presència d’aigua líquida a Mart.

Aquestes evidències són unes reflexions molt brillants en els perfils de radar, que suggereixen la presència d’aigua, ja sigui com una espècie de llac i/o en sediments saturats. El fet que l’aigua pugui trobar-se en estat líquid ho atribueixen a l’alta salinitat d’aquesta (perclorat de calci i perclorat de magnesi) que en fa disminuir el punt de congelació.

Copio el resum de l’article (Radar evidence of subglacial liquid water on Mars; Orosei et al., 2018) i en copio el Link:

The presence of liquid water at the base of the martian polar caps has long been suspected but not observed. We surveyed the Planum Australe region using the MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding) instrument, a low-frequency radar on the Mars Express spacecraft. Radar profiles collected between May 2012 and December 2015 contain evidence of liquid water trapped below the ice of the South Polar Layered Deposits. Anomalously bright subsurface reflections are evident within a well-defined, 20-kilometer-wide zone centered at 193°E, 81°S, which is surrounded by much less reflective areas. Quantitative analysis of the radar signals shows that this bright feature has high relative dielectric permittivity (>15), matching that of water-bearing materials. We interpret this feature as a stable body of liquid water on Mars.