Els riscos geològics a través del mapa topogràfic

Ja podeu trobar a l’ARC (el repositori de recursos del CESIRE del Departament d’Ensenyament) la proposta “Els riscos geològics a través del mapa topogràfic”.

El paquet d’activitats que s’hi proposen es van presentar el dia 22 d’abril en una sessió dels “Divendres de biologia i geologia”. Aquí en podeu veure l’enllaç:

L’objectiu de la proposta és facilitar l’ensenyament dels mapes topogràfics i dels riscos geològics. Les activitats principals de la proposta són: a) muntar un mapa topogràfic, b) relacionar la definició de diferents tipus de risc amb el seu nom, c) definir el tipus de risc al qual es veuen exposades diferents localitzacions en un mapa, d) identificar els riscos explicats en extractes de notícies reals, e) decidir l’emplaçament menys perillós per a la construcció d’un nou càmping.

Segons l’edat i la temporització general del curs, es contemplen diferents combinacions de les activitats, amb propostes de nivells diferents.

Podeu trobar la proposta detallada en l’enllaç: https://apliense.xtec.cat/arc/node/31183

La tectònica de plaques

La tectònica de plaques és la teoria que permet explicar el moviment entre continents, la localització dels terratrèmols i volcans i la distribució del relleu de la Terra, entre altres fenòmens de la Terra.

Segons aquesta teoria, els 50-200 km més superficials de la geosfera són rígids i s’anomenen litosfera. La litosfera pot ser de dos tipus, la litosfera oceànica i la continental, que es diferencien entre elles per la composició i la potència (la litosfera oceànica és més prima).

La litosfera està dividida en fragments anomenats plaques. Aquestes plaques encaixen com un puzle i ocupen tota la totalitat de la superfície. Segons si aquestes plaques tendeixen a ajuntar-se, a separar-se o a lliscar lateralment, els límits entre elles es classifiquen en convergents, divergents i passius, respectivament.

A més, aquests tres tipus de límits es poden subdividir segons quin tipus de placa es trobi implicada en el límit, ja sigui oceànica com continental. Així, els límits convergents poden ser de tres tipus:

  • Arcs d’illes volcànics, si convergeixen dues plaques oceàniques
  • Arcs volcànics continentals, si convergeixen una oceànica i una continental
  • Serralades de col·lisió, si ho fan dues continentals

De la mateixa manera, els límits divergents poden ser:

  • Rifts continentals, si divergeixen dues plaques continentals
  • Dorsals oceàniques, si ho fan dues oceàniques

Una de les coses que més costen de visualitzar és el fet que el tipus de límit no és fix, sinó que els rifts continentals poden evolucionar a dorsal oceànica si en el trencament de la placa es comença a formar escorça oceànica. Un altre exemple seria com un arc volcànic continental pot acabar formant una serralada de col·lisió quan tota l’escorça oceànica ha subduït.

Les ones i els canvis de medi

L’estructura de l’interior de la Terra es coneix gràcies a l’estudi de les ones sísmiques. Les ones sísmiques viatgen per l’interior de la Terra i quan arriben a un canvi de medi es reflecteixen i refracten.

Com explicar aquest procés que té lloc en profunditat amb un exemple? Una manera és a partir del canvi entre els medis aigua i aire. Només cal posar el cap sota de l’aigua i entendre que ens hi arriben sons que s’han produït a l’exterior.

Model del moviment d’una falla

El següent model està inspirat en el model creat per EarthScope i IRIS earthquake Science que podeu trobar al Youtube

Material necessari:
– Paper de vidre
– Gomes elàstiques
– Peça de fusta
– Elements de fixació

Explicació del fenomen:

El que succeeix és que, en estirar la goma, s’hi acumula energia elàstica, de la mateixa manera que s’acumula energia entre els dos blocs de la falla quan hi ha un esforç. El desplaçament arriba sobtadament tant en l’experiment com entre els blocs de falla i, després, es para. Es torna a acumular energia, i després s’allibera. És un fenomen cíclic.