Mineralogia

Els minerals són un dels components de les roques, juntament amb, per exemple, els fòssils, la porositat o altres fragments de roques. En el cas de les roques metamòrfiques en són l’únic component.

Un mineral és un producte natural, sòlid, inorgànic i d’estructura cristal·lina i composició química definida. Tenint en compte aquesta definició: un diamant artificial, el petroli i l’òpal no són minerals.

Una roca per la seva part és un material d’origen natural, en estat sòlid, i formada per un o més minerals i opcionalment altres components formadors de roques no minerals (fòssils, porositat, vidre, fragments de roca, fluids, clasts, ciment i components orgànics) que presenta una homogeneïtat estadística (en detall no, ja que pot ser heterogènia).

Es coneixen gairebé 4000 minerals i cada any se n’identifiquen de nous. La majoria d’ells estan formats per vuit elements, que són els 8 elements que representen més del 98% en pes de l’escorça continental. Aquests elements són per ordre d’abundància: oxigen (46,6%), silici (27,7%), alumini (8,1%), ferro (5%), calci (3,6%), sodi (2,8%), potassi (2,6%) i magnesi (2,1%).

Classificació composicional dels minerals

Tal i com s’ha vist en l’apartat anterior, els dos elements més abundants en l’escorça són l’oxigen i el silici. Aquests dos elements tendeixen a combinar-se per a formar l’estructura del grup mineral més comú, els silicats, i que representa el 90% de l’escorça terrestre. És tant gran aquesta abundància respecte la resta de grups que la classificació dels minerals es pot dividir en silicats i en no silicats.

(degut a la manca de fotografies pròpies de tots aquests minerals, copio dos enllaços per a poder consultar les fotografies de tots els que es mencionen en aquesta entrada del blog: el primer és una galeria de minerals especialitzada en els minerals de Catalunya, i el segon és una col·lecció del 2008 on es poden consultar per nom)

  • Minerals silicats: Aquests minerals es caracteritzen per tetraedres de (SiO4)4- on en el centre hi ha un àtom de Si (a vegades substituït per un d’alumini). Els tetraedres poden unir-se a cations o bé unir-se entre ells pels vèrtexs (els àtoms d’oxigen). El tipus d’agrupació determina la relació entre els ions de Si i els ions d’O, el tipus d’estructura cristal·lina i els diferents grups de silicats.
    • Nesosilicats: els tetraedres queden units entre sí per forces iòniques gràcies a l’entrada de cations. Els principals minerals d’aquests grup són:
      • Olivina: forsterita Mg2SiO4 i fayalita Fe2SiO4
      • Granats
      • Andalusita, sil·limanita i cianita Al2SiO5
    • Sorosilicats: els tetraedres es disposen en parelles gràcies a compartir un àtom d’oxigen. Les parelles s’uneixen entre elles per cations. Ex. Epidota
    • Ciclosilicats: els tetraedres s’agrupen de 3, 4 o de 6 en 6. Els anells que formen s’uneixen entre sí gràcies als cations
      • Beril Al2Be3Si6O18
      • Turmalina
    • Inosilicats: els tetraedres es disposen formant cadenes senzilles o dobles gràcies a que per cada tetraedre hi ha dos àtoms d’oxigen compartits. Les cadenes queden unides entre elles per cations
      • Cadena simple: grup dels piroxens (augita): (Mg, Fe)SiO3
      • Cadena doble: grup dels amfíbols (hornblenda) Ca2(Mg,Fe)5Si8O22(OH)2
    • Fil·losilicats: els tetraedres es disposen en làmines, compartint cadascun d’ells tres àtoms d’oxigen. Les làmines queden unides entre sí gràcies a la presència de cations o molècules d’aigua.
      • Biotita
      • Moscovita
      • Clorita
      • Talc
      • Caolinita
      • Montmoril·lonita
      • Vermiculita
    • Tectosilicats: els tetraedres estan units pels quatre vèrtexs entre ells i per tant comparteixen els quatre àtoms d’oxigen. La xarxa que en resulta és tridimensional i els cations ocupen els espais buit de la xarxa
      • Quars
      • Feldspats (ortosa, anortòclasi, albita, oligòclasi, andesita, labradorita, anortita). Són els silicats més abundants de l’escorça terrestre, ja que configuren un 90% de les roques ígnies i metamòrfiques i el 10% de les sedimentàries.
      • feldspatoids (leucita, nefelina)

Estructura dels grups de minerals silicatats. Extret de: enllaç

  • Minerals no silicatats: aquí s’hi poden incloure tota la resta de minerals, que no estan formats per tetraedres de Si i O. La classificació d’aquests minerals es fa a partir de l’anió que tenen en comú. Curiosament, i tot i que només constitueixen el 8% de l’escorça terrestre, alguns d’ells són de gran interès econòmic.
    • Elements natius (elements simples): aquí hi ha metalls (Au, Pt, Ag, Cu i Fe), semimetalls (As, Sb, Bi) i no metalls (C diamant, C grafit, S). Per exemple, el cas de l’or, aquest s’associa a processos hidrotermals, on és insoluble i rebutjat per totes les estructures i s’acumula en esquerdes juntament amb el quars lletós
    • Carbonats: l’anió comú és el (CO3)2- i els minerals més importants del grup són:
      • Calcita CaCO3 que cristal·litza en el sistema trigonal
      • Dolomita CaMg(CO3)2
      • Aragonita CaCO3 que cristal·litza en el sistema ròmbic
      • Siderita, malaquita i atzurita
    • Halurs: on els anions són Cl-, F-, Br-, I- que s’uneixen amb metalls gràcies a enllaços iònics:
      • Halita NaCl
      • Fluorita CaF2
      • Silvita KCl
    • Sulfurs: són compostos de sobre i metalls sense oxigen. Els enllaços poden ser metàl·lics, covalents o iònics, però tenen en comú que cap dels minerals d’aquest grup és transparent
      • Acantita Ag2S
      • grup calcocita: calcocita Cu2S i bornita Cu2FeS4
      • grup pentlandita (Fe,Ni)9S8
      • grup galena PbS
      • Esfalerita ZnS
      • Pirrotita
      • Calcopirita
      • Estibina Sb2S3
      • Pirita FeS2
      • Marcassita FeS2
      • Arsenopirita FeAsS
    • Òxids: són molt abundants i són la combinació de l’oxigen amb els metalls de transició. Són opacs o translúcids, densos, durs i amb brillantor adamantina o semimetàl·lica:
      • Cuprita Cu2O
      • Períclasi MgO
      • Hematites Fe2O3
      • Magnetita Fe3O4
      • Corindó Al2O3
      • Cassiterita SnO2
      • Rutil TiO2
      • Ilmenita FeTiO3
      • Cromita FeCr2O4
      • Espinel·la MgAl2O4
      • Pirolusita MnO2
      • Uraninita UO2
    • Hidròxids: formats per un catió coordinat amb O i OH- i de baixa densitat. Són típics de medis de baixa temperatura (zones alteració hidrotermal, o de meteorització). Formen estructures iòniques i riques en metalls fàcils d’alliberar:
      • Brucita Mg(OH)2
      • Goethita FEOOH
      • Bauxita ALOOH
    • Sulfats: aquest grup es caracteritza per contenir anions (SO4)2- en enllaç iònic amb cations, fet que els dona una alta solubilitat (fins i tot a baixa temperatura). Es classifiquen en anhidres (grup anhidrita CaSO4, grup barita BaSO4, celestina SrSO4 i anglesita PbSO4) o hidratats (guix CaSO4*2H2O, epsomita)
    • Nitrats: si contenen un anió (NO3). Són minerals solubles, ja que l’enllaç amb el catió és iònic. Ex. nitre KNO3 (base per a la pòlvora)
    • Borats: on es formen enllaços iònics entre els cations Na, Ca, K, Sr, Fe, Mg i un anió BO4 i BO3
    • Altres: fosfats (apatita), arseniats, vanadats (vanadat d’urani), molibdats i wolframats

Classificació genètica

La gran varietat composicional i estructural dels minerals resulta en condicions concretes de cristal·lització. A continuació es classifiquen segons el seu ambient de formació:

  • Roques plutòniques: els minerals constituents s’han format a partir de la cristal·lització d’un magma. La majoria dels minerals són silicats, però també hi ha carbonats: quars, feldspat potàssic, plagiòclasi, nefelina, moscovita, biotita, amfíbols, piroxens, turmalina, granats, olivina
  • Roques metamòrfiques: són minerals metamòrfics aquells que nucleen i creixen gràcies a un increment de la pressió i la temperatura: amfíbols, piroxens, feldspat, quars, moscovita, biotita, clorita, andalusita, sil·limanita, cianita, estaurolita, talc, granats
  • Roques sedimentàries: inclouen roques que la seva formació està associada a processos exògens, això inclou les roques detrítiques (acumulació de sediments i fragments de roques preexistents), carbonatades, evaporítiques, bioquímiques. Aquesta varietat genètica implica que les roques sedimentàries contenen tots els minerals formats també en altres condicions. A més les roques sedimentàries poden estar formades per un únic mineral, per exemple el guix, la calcita (calcària), halita, etc…
    • Roques detrítiques: qualsevol mineral, tot i que destaquen els silicats, com el quars i els minerals de les argiles
    • Roques carbonatades: calcita, dolomia i aragonita
    • Roques evaporítiques: halita, silvita, carnal·lita, guix, anhidrita
  • Zones d’alteració hidrotermal on l’aigua calenta i la composició de les roques determinen els minerals que precipiten. Es formen silicats: clorita, serpentina, epidota i quars

Fluids hidrotermals, associats a aigües residuals magmàtiques. En aquests casos destaca la formació d’òxids (hematites) i sulfurs (cinabri, magnetita, esfalerita, galena, pirrotita, calcopirita, i pirita)

Usos dels minerals

En aquesta taula es poden observar alguns dels usos de minerals:

Mineral Element que se n’extreu Objectes i substàncies on s’emplea
Atzurita Coure (Cu) Pigment blau (pintures), joieria
Barita Bari (Ba) Pintura blanca, color verd dels focs artificials
Calcita Calci (Ca) Ciment, antiàcid (medicina), pasta de dents, maquillatge en pols
Calcopirita Coure (Cu) Peces de llautó (instruments de metall) o de bronze (campanes, monedes), cables
Cinabri Mercuri (Hg) Termòmetre analògic, làmpades fluorescents
Esfalerita Zinc (Zn) Peces de llautó (instruments de metall), desodorants, cremes solars
Fluorita Fluor (F) Tefló de les paelles, Gore-Tex, antidepressiu (medicina)
Galena Plom (Pb) Bateries, canonades
Guix Revestiment de parets, embenats (medicina)
Halita Sodi (Na) Sal de cuina
Hematites Ferro (Fe) Cotxes, eines, estructures, purpurina, pigment vermell (pintures)
Magnetita Ferro (Fe) Cotxes, eines, estructures, llimes d’ungles
Malaquita Coure (Cu) Pigment verd (pintures)
Moscovita Pastilles de fre (aïllant), extintor en pols, maquillatge, pintures d’ungles
Ortosa Vidre, porcellana de lavabo, cautxú
Pirolusita Manganés (Mn) Llaunes de refresc, piles alcalines, pigment negre (pintures)
Quars Silici (Si) Microxips, vidre, silicona, pasta de dents, paper de vidre
Silvina Potassi (K) Fertilitzant, pólvora
Sofre Sobre (S) Pesticida, cautxú
Talc Cautxú, blanquejant, pólvores de talc, pastilles (medicina), llaminadures
Wolframita Tungstè (W) Filaments bombetes tradicionals, punta de bolígrafs, broques i eines de tall