L'objectiu d'aquest bloc és acostar una mica més la geologia a la consciència de totes i tots, perquè, tal i com hi podreu descobrir, la geologia ja és molt a prop nostre
Ja podeu trobar a l’ARC (el repositori de recursos del CESIRE del Departament d’Ensenyament) la proposta “Els riscos geològics a través del mapa topogràfic”.
El paquet d’activitats que s’hi proposen es van presentar el dia 22 d’abril en una sessió dels “Divendres de biologia i geologia”. Aquí en podeu veure l’enllaç:
L’objectiu de la proposta és facilitar l’ensenyament dels mapes topogràfics i dels riscos geològics. Les activitats principals de la proposta són: a) muntar un mapa topogràfic, b) relacionar la definició de diferents tipus de risc amb el seu nom, c) definir el tipus de risc al qual es veuen exposades diferents localitzacions en un mapa, d) identificar els riscos explicats en extractes de notícies reals, e) decidir l’emplaçament menys perillós per a la construcció d’un nou càmping.
Segons l’edat i la temporització general del curs, es contemplen diferents combinacions de les activitats, amb propostes de nivells diferents.
Moltes vegades no som conscients del que tenim sota els peus. Les roques són molt importants perquè són un recurs natural i perquè a través d’algunes d’elles hi circula aigua subterrània, que és una part molt important de l’aigua total del cicle de l’aigua. A vegades, l’aigua dissol les roques per on circula i, justament, hi pot circular perquè són solubles. És un peix que es mossega la cua que pot tenir conseqüències molt rellevants en el relleu de la superfície.
Quan el material eliminat per dissolució és prou gran, les roques suprajacents perden sosteniment i inicien un moviment lent cap a l’interior que es diu subsidència. La subsidència s’evidencia en el paisatge perquè es forma una depressió. Si hi haguessin construccions afectades per la subsidència, s’hi podrien començar a desenvolupar esquerdes. A vegades, la subsidència pot evolucionar a un col·lapse que és un moviment de massa ràpid en caiguda lliure on les roques ocupen l’espai buit deixat per l’acció de l’aigua.
Aquests fenòmens són perillosos si afecten les persones i suposen un risc molt important per aquestes. En l’experiment que es mostra el model analògic d’aquest procés. Es necessita una caixa amb uns forats d’uns 2 mm de diàmetre en una de les seves arestes inferiors, sal de cuina, sorra o grava, aigua i uns elements que simulin cases. L’elecció de la granulometria de la sorra és molt crític, ja que ha de ser més gran que la mida dels forats de la caixa. Si això no és així, la sorra s’escolarà pels forats i no podrem fer l’experiment. En la pràctica consultada per fer aquest experiment, es proposa usar dues granulometries diferents, però a vegades no tenim tants recursos i així podrem recuperar part del material, cosa que no podríem de l’altra manera.
El procediment consisteix posar un gruix de sal d’uns 2 cm en una zona petita de la caixa. La resta de la caixa s’ha d’omplir de sorra, incloent-hi cobrir de sorra la part on hi ha la sal. Perquè sigui fàcil afegir l’aigua es pot deixar sense sorra una zona i així evitar els possibles erosius mentre s’aboca l’aigua. Es col·loca la caixa en un lloc on es pugui mantenir lleugerament inclinada. Finalment, es posicionen unes quantes cases al llarg de la superfície de la sorra. Una vegada preparada la caixa, es va abocant aigua a poc a poc. Cal tenir previst un lloc adient on vagi caient l’aigua que surt pels forats.
A mesura que l’aigua circula, dissoldrà la sal i es podrà observar com en la superfície de la sorra es va formant una depressió i la caseta que s’hi troba damunt es va enfonsant. S’està produint una subsidència a conseqüència d’una dissolució subterrània. Fins i tot, i depenent de la granulometria de la sorra i de la sort, es pot observar un col·lapse.
L’experiment que es mostra en aquesta entrada es troba explicat en un article del projecte Earth Learning Idea (Dolines, enllaç a l’experiment complet). En aquest cas, l’alumnat de ciències de la Terra de l’institut Manuel de Cabanyes va participar activament en la realització de l’experiment. El vídeo és el producte de la gravació a l’aula de l’experiment.
No us heu preguntat mai per què els paviments dels carrers sempre comencen a fer-se malbé pels límits entre llambordes o entre rajola i rajola? El motiu és el mateix que el causant que les coves i avencs de les calcàries tinguin tendència a formar-se al costat de fractures: LA GEOLOGIA ÉS MOLT MANDROSA
En la naturalesa, l’aigua aprofita fractures i plans per circular. Quan aquesta circulació té lloc en roques solubles, com ara l’halita o les calcàries, es formen coves i avencs i altres formes que es coneixen amb el nom de modelat càrstic.
En aquest experiment es fa una analogia entre les roques i els terrossos de sucre on els límits entre aquests representen les fractures de la naturalesa. La dissolució del sucre s’observa que comença als vèrtexs i a les arestes dels terrossos.
Els agents geològics externs, com ara el vent, són capaços d’erosionar i transportar fragments de roca. La dimensió màxima dels clasts que puguin mobilitzar depèn de l’energia de l’agent. En aquesta experiència es compara la mida de les partícules que es mouen en bufar amb una canyeta amb la mida de les partícules que es mobilitzen quan s’usa un assecador de cabells.
L’energia de l’assecador de cabells és clarament superior a la de la meva bufera. Consegüentment, la granulometria màxima que és erosionada i transportada també és molt més gran.
El concepte de meteorització apareix molt freqüentment quan explico conceptes a classe. Normalment simplement els dic “ja en parlarem més endavant”. En aquest vídeo, improvisat, s’introdueix aquest concepte gràcies a l’exposició d’un exemple de l’efecte de la meteorització sobre un conglomerat
La reptació és un moviment de massa molt lent. És tan lent que difícilment es pot apreciar el desplaçament que provoca en directe. La deformació que causa en el terreny es pot apreciar en la morfologia corbada dels troncs dels arbres
Marta Ferrater
Llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, excepte en els apunts de geologia