L’aire calent tendeix a pujar perquè és menys dens que l’aire fred que té per sobre. En aquesta premissa es basa la dinàmica atmosfèrica, que regeix el temps atmosfèric o meteorològic.
Aquest moviment també és present en el nostre entorn quotidià i regeix per exemple la distribució dels radiadors. En aquest vídeo es pot observar com l’aire que és escalfat pel radiador es mou verticalment cap amunt.
Aquest vídeo mostra l’exemple real de l’evolució de la panxa d’una dona embarassada durant el mateix embaràs i durant el postpart. A més, s’usa el mètode científic per a confirmar o desmentir la hipòtesi popular que diu que durant el segon embaràs, la panxa creix sobretot al principi.
Serà veritat….?
El següent vídeo intenta explicar com l’aigua erosiona, transporta i deposita materials en superfície. S’ha fet a través d’un model construït amb una caixa de sediments i sediments de diferents granulometries.
S’observa que per erosionar i transportar sediments de mida grollera cal que l’aigua tingui molta més velocitat. La velocitat de l’aigua és directament proporcional al cabal (o quantitat d’aquesta) i al pendent del relleu per on circula.
Aquesta relació, però, té una excepció. I és que per a erosionar partícules de mida argila, cal que la velocitat de l’aigua sigui molt alta. És ben bé, com si les partícules d’argila estiguessin jugant a l’arrenca-cebes.
Diagrama de Hjulströms (modificat de Karrock, 2009)
Una altra entrada al blog no relacionada amb la geologia. En aquest cas és l’edició en vídeo de les fotografies que vaig fer de la meva panxa durant l’embaràs de l’Ona i els dos primers mesos de postpart. Un total, nou mesos de fotografies sempre preses al mateix lloc. Les imatges en blanc corresponen a dies sense fotografia per algun motiu, però s’ha decidit deixar-los així per no alterar la línia temporal ni falsejar les dades.
L’estudi de les característiques dels magmes és molt important per determinar la perillositat d’una erupció volcànica. Una d’aquestes característiques és la viscositat que depèn, entre d’altres, de la temperatura. Els magmes molt viscosos tendeixen a provocar erupcions molt explosives, mentre que els poc viscosos es desplacen en superfície en forma de rius de lava.
El model que us presento, mostra les diferències de viscositat segons la temperatura. Els magmes freds són molt viscosos i els calents són menys viscosos.
Material per a fer el model:
El primer que cal fer abans d’extreure hipòtesis i conclusions científiques és observar. I en això es basa aquesta ruta geològica al llarg de la carretera T-3225 fins a Siurana (Figura 1), pensada per a persones no iniciades en la geologia i, per tant, curta (i sense gaire parades perquè al llarg de la carretera no es pot parar el cotxe). A més, pot acabar en els miradors que hi ha a Siurana (ex. el Salt de la reina mora) o en una altra activitat com pot ser la visita a un celler o a la Cartoixa d’Escaladei.
Figura 1: Parades de la ruta geològica al llarg de la carretera T-3225 cap a Siurana (parada 3)
Parades
Figura 2: Interpretació-resum de paisatge des de la parada 3
En la primera parada hi havia gresos i pissarres del Carbonífer que localment s’anomenen llicorella (Figures 2 i 3). En la segona es podien observar els gresos i conglomerats vermells a la base del Triàsic de fàcies Buntsandstein i les calcàries del Triàsic mitjà de fàcies Muschelkalk 1 (on ens trobem). En la tercera parada, cap al nord hi ha conglomerats de l’Eocè-Oligocè i un despreniment de roques d’edat holocena. D’aquest conjunt de roques se’n pot extreure gran part de la història geològica que afecta el territori català.
Figura 3: Mapa geològic amb correspondència a les parades al llarg de la carretera T-3225
Història geològica (Figura 4)
Poc després de la sedimentació dels gresos del Carbonífer, es va produir l’orogènia herciniana, més coneguda per ser la que va resultar en la formació de Pangea (un supercontinent format per la col·lisió de nombroses plaques continentals) i en la deformació i metamorfització de les roques afectades.
A mesura que es formen les muntanyes, però, els processos exògens també actuen sobre el relleu que es desenvolupa. La meteorització, erosió, transport a través de rius i posterior sedimentació en un medi subaeri de les roques que afloraven van donar lloc a un sediment format per gresos i còdols de color vermell (el ferro que contenen es troba oxidat) d’edat triàsica. Després es va produir una transgressió marina, fent que el medi existent a la zona fos el marí. Això va condicionar la precipitació de carbonat de calci en una plataforma marina. Tota aquesta sèrie de roques triàsiques va ser enterrada i va patir processos diagenètics i la litificació.
Pangea es va començar a fragmentar en nombroses plaques i microplaques tectòniques, que a partir del final del Mesozoic van tornar a convergir. En aquesta convergència es van formar la Serralada Costero Catalana que ocupava una posició semblant a les serralades litorals i prelitorals actuals i tota la costa catalana fins a l’illa de Mallorca. També es van formar els Pirineus. L’aixecament de la Serralada va activar els processos exògens i els sediments producte de la denudació del relleu que es formava eren arrossegats per grans rius cap al centre de la Conca de l’Ebre, on hi havia un mar que progressivament va quedar aïllat (endorreic). Aquests sediments, també enterrats i litificats, són els que formen els conglomerats de l’Eocè-Oligocè.
Actualment, i en part gràcies a una última fase extensiva en el Miocè, la Serralada Costero Catalana ha quedat molt reduïda. De mica en mica, segueix sent erosionada per rius, però també per processos gravitatoris, com potser el despreniment que afecta els conglomerats.
Figura 4: Principals esdeveniments observats en la ruta al llarg de la carretera T-3225. Modificada de Atles Geològic de Catalunya, 2010
Després de moltes hores dedicades, ja puc anunciar que el pòster del sistema Terra ja està catalogat en el repositori ARC del departament d’ensenyament!
Moltes gràcies pels vostres comentaris, suggeriments i ajuda: Dani Rz, Eulàlia Masana, Maria Ortuño, Mar Tapia, Òscar Martorell, Gemma Alias, Joan Guimerà, Carles Guallar, Òscar Herrero, Tobias Grützner, i família!
Llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, excepte en els apunts de geologia