L’estructura de l’interior de la Terra es coneix gràcies a l’estudi de les ones sísmiques. Les ones sísmiques viatgen per l’interior de la Terra i quan arriben a un canvi de medi es reflecteixen i refracten.
Com explicar aquest procés que té lloc en profunditat amb un exemple? Una manera és a partir del canvi entre els medis aigua i aire. Només cal posar el cap sota de l’aigua i entendre que ens hi arriben sons que s’han produït a l’exterior.
Una de les millors maneres d’entendre com funcionen les coses, en aquest cas els processos, és fer petits models analògics. Aquests models permeten observar en detall i en un espai petit com tenen lloc aquests processos.
L’erosió, el transport i la sedimentació es poden observar quan es prepara una caixa de sediments, com més gran millor, i una mica de clastos de diferents mides. Jo vaig agafar sorra fina de platja i grava d’un parc infantil. Després només cal inclinar una mica la caixa i anar-hi afegint aigua a diferents velocitats.
Aquest article publicat al gener explica els arguments que permeten datar quan es va fracturar la litosfera i quan es va iniciar la dinàmica de la tectònica de plaques. Actualment es pensa que aquest esdeveniment es podria situar entre fa uns 3300 i 3000 Ma.
Malauradament, aquest article no està en obert, però es pot llegir una explicació molt amable i entenedora en aquest altre enllaç
El dia 19 de març del 2021 va entrar en erupció el volcà Geldingadalur (o Fagradalsfjall, he llegit els dos noms). L’erupció està situada molt a prop de la capital d’Islàndia, Reykjavík.
Les meravelles de la tecnologia (però a vegades no el temps meteorològic) ens permeten poder observar l’erupció en temps real gràcies a una de les múltiples càmeres web instal·lades en territori islandès. Seguiu-la en aquest enllaç!
Molts fenòmens geològics només es poden observar a la natura. L’escorrentia superficial, però, és fàcilment observable en un entorn urbà quan plou.
En el següent vídeo s’observa com l’aigua es desplaça pel pati de l’Ins Manuel de Cabanyes. Segons la intensitat de la pluja, aquesta aigua pot arrossegar fulles, partícules de mida argila i fins i tot detritus més grans! La capacitat de transport de l’aigua depèn de la velocitat d’aquesta, que és directament proporcional al cabal d’aquesta i el pendent per on circula.
Ahir, dijous 24 de febrer del 2021, es va començar a executar, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú el projecte “Aquí comença el mar”.
Aquest projecte està emmarcat dins del Servei Comunitari que han de realitzar l’alumnat d’ESO. Concretament, és un projecte de col·laboració entre la regidoria d’urbanisme i l’INS Manuel de Cabanyes que va iniciar-se el curs 2019-20, però que no va poder tancar-se a causa de la covid19.
L’objectiu del projecte és conscienciar a la ciutadania que les deixalles que es llencen als embornals arriben fins al mar. Això és així perquè, malgrat que la cuitat de Vilanova i la Geltrú té depuradora, aquesta no pot tractar tota l’aigua que circula per les clavegueres els dies de pluja.
Les diferències de densitat causades per la salinitat i/o la temperatura de l’aigua causen el seu moviment. Aquest moviment és molt important per l’equilibri tèrmic del planeta i per la mobilització de nutrients.
En el vídeo, s’observa com l’aigua freda de color vermell tendeix a descendir.
L’escalfament global conduirà a l’estratificació de l’aigua, que vol dir que la columna d’aigua de l’oceà s’organitzarà per capes: la superior, calenta i cada vegada més calenta; i la inferior, freda i cada vegada més freda.
Vaig aprendre aquesta experiència d’unes companyes del màster de professora. Gràcies!
Llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, excepte en els apunts de geologia