Arxiu de la categoria: Aquesta setmana…

Aquesta setmana has jugat asseguda

Publicat el per
Respon

20190901

Aquesta setmana…

… has jugat asseguda. Sí, ja t’aguantes tota sola en aquesta posició, tot i que, quan t’excites i et mous massa, perds l’equilibri. Normalment no deixem que caiguis del tot, però quan ho fas, la consigna és clara: “no passa res, apa, has caigut” amb un somriure d’orella a orella.

És bonic veure com la nova posició et permet veure tot allò que t’envolta des d’un altre punt de vista. Et deixa tenir les mans lliures i agafar joguines o, per què no dir-ho, el comandament a distància de la televisió! 

Hem aprofitat ara que ja seus i hem estrenat la piscina de boles, on a part de seure-hi també t’hi col·loques en la que és la meva posició de nadó preferida: estirada agafant-te els peus. Ja fa quasi dos mesos que et toques els peus, i feia molt que esperava que te’ls agafessis tots dos alhora. Ara ja fa un mes que ho fas (el primer cop que ho vas fer va ser a l’autocaravana) però tenia tantes coses a explicar que ho vaig deixar per més endavant.

Aquesta setmana has menjat patata bullida

Publicat el per
Respon

20190825

Aquesta setmana…

… has menjat patata bullida. I pastanaga bullida. I plàtan. Ja feia temps que ens moríem de ganes de donar-te menjar i et deixàvem xuperretejar fruites o llimona, però actualment (i sempre tenint en compte la moda del moment), no s’aconsella cap aliment que no sigui la llet fins al sisè mes de vida. Igualment, un mes endarrere, vam parlar amb la pediatra i, a canvi de no donar-te llet de fórmula per la meva negativa d’usar un extractor de llet (i amb vistes que al setembre començo a treballar), ens va donar permís per avançar la introducció d’altres aliments amb la condició que fossis capaç d’aguantar una estona amb l’esquena recta asseguda.

La moda actuals (altra vegada) incita a donar trossos grans i a permetre que el nadó se’ls posi a la boca ell mateix, però no ens acaba de convèncer, perquè encara no tens gaire clar on tens la boca i ens fa por que t’ennueguis. Tot i no voler seguir aquesta moda d’entrada, vam pensar que seria bonic que notessis textures, i per això vam xafar la patata amb la forquilla. Però així i tot, vam ser massa optimistes. Penso que això dels trossos deu funcionar a les bones mares, aquelles que s’extreuen llet i esperen que el nadó compleixi el mig any de vida per a donar-los més aliments. Per a la pastanaga i el plàtan ens hem passat a la batedora, però ja anirem triturant menys amb el temps. 

El sidral que es munta és significatiu (amb lo fàcil que era acostar-te al pit a qualsevol lloc, fins i tot dins d’esglésies): hi ha menjar al pitet, a la trona, a la taula, a terra, a la teva cara, i potser, i només potser, a la teva boca. No saps engolir. Fins ara, engolies traient la llengua, i clar, ara el mecanisme és totalment diferent. Si això no fos poc, dedueixo que no acceptes massa que jo et doni menjar. Ho deus considerar una alta traïció. Per quins set sous et dono altres coses, amb lo bona que em surt la llet “teta-made”?

Recuperant la qüestió de si una fracció entra o no a la boca i a l’estómac, aquesta la vam resoldre al cap de dos dies. Correcte, amb la caca. És súper emocionant saber que menges i et senta bé. La setmana que ve, carabassó, paraguai i meló (a poc a poc, que després de donar un aliment nou, cal esperar dos dies a donar el següent).

Aquesta setmana te’m tires als pits

Publicat el per
Respon

20190818

Aquesta setmana…

… te’m tires als pits. No sé com ha passat, però aquesta setmana m’he adonat que tens prou força al tòrax i prou consciència d’on ve el teu aliment. Un dia, just mentre preparava un pit (obrint la sempre atractiva finestreta dels no menys atractius sostenidors de lactància), t’hi vas abocar. Verb molt adient, perquè la part del cos que encapçalava la comitiva era la boca: ben oberta i amb la llengua fora. Quin desfici.

Després d’aquest primer moment, les següents preses han inclòs moments experimentals, comprovant si la reacció entre pit i pit era la mateixa, si et queixaves més o menys si mantenia la samarreta més estona aixecada sense fer més passos, gravant-ho, allunyant-te una mica més del pit per a observar si la reacció era la mateixa, etc.

Ho sento, em fa molta gràcia aquest instint teu! És tan animal, tan espectacularment natural i a la vegada increïble… Em produeix sentiments molt semblants als que em va produir el primer cop que vas mamar. No sabies ni on eres, ni qui eres, ni què passava, ni qui era jo, ni tan sols eres capaç de coordinar el moviment de cap part del cos, però vas mamar. Ningú t’ho va explicar. I no és un moviment fàcil, el moviment de la llengua és molt concret, però ho vas fer. És genial! M’encanta! Visca la natura i tu!

Aquesta setmana has anat en autocaravana

Publicat el per
Respon

20190811

Aquesta setmana…

… has anat en autocaravana. Val, d’acord, això no és una fita del teu desenvolupament psicomotriu, però em fa molta il·lusió d’explicar perquè a diferència de la majoria de primeres vegades, aquesta coincideix amb la del papa i meva. 

Seré sincera, anar amb autocaravana a l’agost per Escòcia és una pijada, un capritx que feia temps que teníem present. I com totes les pijades, és cara. Però al final de la setmana, he de reconèixer que han estat diners molt ben gastats perquè ens han donat una comoditat i facilitats que d’altra manera no hauríem pogut gaudir. Et faré un petit resum dels avantatges per si en un futur vols que tornem a viatjar de la mateixa manera. 

En primer lloc, el preu del lloguer equival al preu dels hotels i del transport. Com que els hotels a Escòcia són cars (i lletjos i cutres, tal com vam veure els dos primers dies), això ja implica un estalvi. I, encara que algú pogués argumentar que el consum de gasolina d’un cotxe és molt menor que el d’una autocaravana, en el nostre cas hi ha poca diferència. A més, com que ens agraden els “Road-trips”, on es fa nit a un lloc diferent cada dia, és molt còmode no haver de fer i desfer la maleta a cada parada. Potser el més complicat és moure’s per les “ciutats” (sí, entre cometes, perquè són petitones), però hi ha aplicacions mòbils que t’orienten per a trobar bones opcions. 

A la pràctica, ha anat molt bé per poder-te alimentar sempre en un lloc tranquil (encara que fos al pàrquing d’un Lidl) i tenir sempre a mà la jaqueta o impermeable més adient en cada parada que hem fet al llarg del camí. I també per a deixar-te fer una mica la croqueta al llit, que et convenia de tant en tant.

Els càmpings ens han encantat i t’hem rentat a la pica del lavabo cada nit amb aigua calenta sense haver-nos de preocupar de la pluja. Tampoc ens hem hagut de preocupar del sopar (això també s’ha de tenir en compte en l’apartat econòmic) ni dels seus horaris. Hem pogut aprofitar el dia i després sopar a les hores que estem acostumats, mentre tu potser ja dormies i no t’emprenyàvem més.

Aquesta setmana has anat en avió a un altre país

Publicat el per
Respon

20190804

Aquesta setmana….

… has anat en avió a un altre país, Escòcia. Per a aquells que estan acostumats a viatjar, no és una fita gaire important, però per a uns pares primerencs és un fet molt significatiu: és el primer cop que hem viatjat lluny amb una tercera persona al càrrec nostre, i s’ha d’estar concentrat.

Abans de començar el viatge, et vam fer targeta sanitària i DNI. El teu DNI m’encanta: a diferència de la regla general, surts maquíssima a la foto (malgrat es vegin els meus dits subjectant-te perquè encara no se t’aguantava el cap quan la vam fer) i la teva firma són tres guionets. Llàstima que caduqui d’aquí a dos anys.

Una vegada comença el viatge, tot és nou i lent. Mai ens havíem fixat que en els aeroports, les famílies tenen files especials per a passar el control de seguretat i hi ha un protocol estricte (que si ara passa un per l’arc mentre l’altre aguanta al nadó, que si després es passen el nadó i llavors passa l’altre, que si miren si portem droga al cotxet, etc). A l’hora d’embarcar, una noia ha llençat el cotxet des d’una alçada d’un pis i ens ha dit que el trobaríem a la cinta dels equipatges (a la tornada a BCN no estava a la cinta que corresponia al número de vol, sinó a una altra destinada a equipatges especials; ens ha costat 20 minuts i un bon “susto” trobar el cotxet, encara bo que teníem fe que si ens l’havien robat, ens el tornarien)! Tampoc havíem observat mai un nadó dalt de l’avió i ens han fet un curset accelerat: has de seure a la nostra falda, amb un cinturó enganxat al nostre, tenim una armilla salvavides extra i sabem què fer en cas d’emergència. A més, durant l’enlairament i l’aterratge has d’estar mamant per evitar que els canvis de pressió et facin mal a les oïdes. I encara sort que, durant el vol, has dormit les tres hores seguides, perquè a l’hora de buscar els nostres seients, alguns dels altres viatgers ens han mirat amb desconfiança i amb cara de “mecagun ronda, que no ens deixarà dormir”.

Al destí, cal tenir en compte si posen bressol o no en els hotels i quan es visita la ciutat, cal anar esquivant escales i aprofitant totes les rampes possibles (bé, això també passa a casa). Com que encara no saps seure, en els restaurants hem de dinar per torns i sempre preguntar si el cotxet no molesta (també com a casa). No tot és negatiu, però. En un “free tour” per Edimburg hem pogut marxar a mitges (vam donar propina) al·legant que estaves cansada, però en realitat el tio era un complet inepte. 

Pel papa i la mama és una súper aventura i, per a tu, ni un record. Tot i el sidral que representa viatjar amb tu i els canvis d’hàbits que implica (que s’ha de dir que fem encantats), segur que quan siguis gran em diràs que no et va valdre la pena perquè no et vas adonar de res.

Aquesta setmana has dormit a la teva habitació

Publicat el per
Respon

20190728

Aquesta setmana…

… has dormit sola a la teva habitació. El papa ja ho va proposar fa un parell de setmanes: amb la calor et mous més del compte i el bressol Next2me que ens ha deixat la Mar et queda petit i t’acabes enfadant i descanses menys. Jo pensava que eres massa petita.

“Quant, on i com dorm un nadó” és un tema sobre el qual tots els pares i mares volen parlar. Nosaltres intentem no fer-ho. Per què? En primer lloc perquè, des que el papa va exhaurir el permís de paternitat, has dormit tota la nit seguida (amb una excepció): de nou/deu a sis/set. I això fa molta ràbia als altres pares que no poden dormir. En segon lloc, perquè actualment està de moda fer “co-llit” (compartir llit tots/es plegats fins que el nadó vulgui) o com a mínim seguir a l’habitació dels pares (en totes les versions) molts mesos. Nosaltres, no només no tenim l’espai, sinó que pensem que dormir separats també té coses bones.

El punt d’inflexió va ser la setmana passada. Estant a Margalef, no et va quedar més remei que dormir en un bressol de barres als peus del nostre llit. Allà vaig arribar a la conclusió que havies dormit molt bé i que de tornada a casa ja podíem fer el canvi. Estic contenta de la mudança, encara que he de confessar que dormo amb el comunicador enganxat a l’orella malgrat estar només a dos metres i mig de tu. I per cert, l’altre dia a quarts de set del matí, quasi caic del llit venint a comprovar com estaves quan vaig descobrir que el comunicador s’havia apagat per falta de bateria.

Aquesta setmana a la piscina

Publicat el per
Respon

20190714

Aquesta setmana…

… a la piscina. Com que la platja, la setmana passada, no et va convèncer, i a mi això de que mengessis sorra tampoc, aquesta, hem provat la piscina. I quina millor piscina per a estrenar-se que la de Margalef? L’experiència inclou tres intents. El primer intent va consistir en sucar-te a la piscina petita al matí. Fallit. El segon, en anar a la gran, just després. També fallit. I finalment, el bo: entrar a la piscina petita a la tarda. Cal dir que, en aquest darrer intent, ja anava sobre segur perquè aquesta piscina és famosa per transformar-se en un caldo a mida que avança el dia i el Sol n’escalfa l’aigua (i que s’hi acumulen pipis de nens i nenes).

L’entrada ha estat lenta, sota l’atenta mirada dels habituals usuaris de la piscina, que, igual que tu, també els agraden les novetats, i així no s’avorreixen. Primer els peus, i després la panxa. Com que les queixes eren inexistents, al final t’he mullat fins al coll. I així, com si res, t’hi has acabat sentint bé i oblidant que estaves en una piscina i t’has concentrat en la resta d’activitats i els jocs de la canalla.

Tot i el gran èxit (no crec que les expliqués en cas contrari), aquest tipus d’activitats noves (i no oblidem, prohibides per la pediatra) no deixen de posar-me nerviosa, però sempre intento amagar la meva cara de circumstàncies per a encomanar-te el màxim d’entusiasme. Estic segura que si posés cara de por, te l’acabaria encomanant. Segur que l’any que ve, hauré de canviar la meva cara d’entusiasme per la d’enfadada perquè no en voldràs sortir.

Aquesta setmana hem fet tot el que ens havia prohibit la pediatra

Publicat el per
Respon

20190707

Aquesta setmana…

… hem fet tot el que ens havia prohibit la pediatra: banyar-te al mar i posar-te crema del sol. Podria mirar de buscar excuses barates de l’estil: “no ho recordàvem”, “ens va semblar entendre que la prohibició només era vigent després de menjar”, “pensàvem que una vegada passats els 6kg ja no hi havia prohibicions”, etc. Però no, no calen excuses. Ho vam fer perquè ens va donar la gana i perquè ens feia molta il·lusió. Molta més que a tu, sense cap tipus de dubte (ja ho veuràs a les fotos que et vam fer).

I és que ara m’adono de com de motivada s’ha d’estar per anar a la platja amb un nadó. Anar amb tu a la platja implica agafar més fato: la teva crema especial de nens/es, un vestit de bany de cos sencer amb protecció 50, la mini-tenda de campanya i el mòbil (que jo abans de voler immortalitzar primers moments o voler estar en contacte amb els avis mai mai mai agafava el mòbil per anar a la platja). II també s’ha de pensar què fer amb el cotxet, perquè a la sorra vilanovina aquest pot avançar màxim 1cm abans d’encallar-se.

L’experiència en sí? Molt bona. El teu primer cop al mar eren quarts de nou del matí, l’aigua estava freda i feies cara d’espantada. Els meus intents de fer-te somriure eren en va, i les teves queixes eren directament proporcionals a la superfície mullada del teu cos. Poc a poc. El primer dia que et vam banyar a la dutxa tampoc et va agradar i ara cada vegada ho gaudeixes més. Segur que d’aquí uns anys, a qui no li farà cap il·lusió anar a la platja amb tu serà a mi, perquè ja t’imagino arrebossada de sorra i insistint-me per a fer construccions, amb lo poc que m’agrada a mi! Menysmal que t’hi durà el papa!

Aquesta setmana t’has col·locat de bocaterrosa

Publicat el per
Respon

20190630

Aquesta setmana…

… t’has col·locat de bocaterrosa. I no només això, sinó, que ja fas la rotació completa, malgrat que la segona mitja part sigui inconscientment i, bàsicament, perquè caus. Feia temps que em preguntava quan arribaria aquest moment. Feia setmanes que la pediatra ens havia dit que t’havíem de posar panxa avall perquè enfortissis la musculatura i, tot i fer els deures, pensàvem que encara et pesaven massa el cap i el cul.

Dijous l’avi va dir que et giraries perquè et col·locaves fàcilment de costat, i mentre fèiem el sopar vam adonar-nos que, quan et deixàvem sola, no et trobàvem exactament al mateix lloc on t’havíem posat. Divendres a la tarda, ho vas fer. Jo et mirava i remugaves de l’esforç, perquè et quedava el colze esquerre falcat. I de cop, ho vas fer, et vas posar de bocaterrosa, vas deixar de remugar, jo vaig embogir d’alegria i de felicitacions i tu vas deixar de queixar-te aixecant el cap. Les següents vegades també vas rondinar, però no podia ajudar-te, podies sola. Al final de la setmana ja no et costa gens.

I es pot saber per què la boja aquesta dona tants detalls d’aquesta rucada? Doncs perquè això és l’inici de la teva autonomia motriu i descobriràs que és fantàstic, tot i que em tindràs amb l’ai al cor la resta de la meva vida!

Aquesta setmana has anat al Pirineu

Publicat el per
Respon

20190623

Aquesta setmana…

… has dormit en un hotel. Ha hagut dues coses que val la pena mencionar d’aquesta primera vegada: una, que he canviat el tipus de cerca d’hotel (afegint un nadó i bressol); i dues, que cal d’adaptar-se a un espai més reduït i a un nombre limitat de pitets, bodies, tovalloletes, etc (el que has posat a la maleta, vaja). I és que cal…

Ai, però què estic dient? Això no és el més emocionant que t’ha passat aquesta setmana. El més emocionant que ha passat és que has anat al Pirineu tres dies (i com a conseqüència has hagut de dormir en un hotel)!

El Pirineu. Pot semblar poca cosa perquè el tenim relativament a prop de casa (d’anada vam tardar una hora i mitja en arribar), perquè el Tomàs Molina i la Gemma Puig ens expliquen quasi cada dia que el temps que hi fa és diferent del de Vilanova, perquè s’hi formen cues quilomètriques els diumenges d’hivern quan la gent torna d’esquiar, perquè les empreses mineres d’aigua ens en mostren imatges en els seus anuncis, etc. Però és un orogen meravellós, i això que et dic no només t’ho dic des d’un punt de vista climatològic, biològic o paisatgístic. T’ho dic des d’un punt de vista geològic, evidentment! 

Ara no t’explicaré amb pèls i senyals, a mode de curset accelerat de geologia, què és el que el fa tan especial. Això ho aniré fent a poc a poc, per no espantar ni avorrir, inculcant-te coneixements aprofitant cada ocasió que tingui i fent que se’t quedin gravats i que els apreciïs, tal i com estic fent amb el papa des de fa quasi 8 anys. En aquest punt, només vull dir-te que és tan fantàstic que els estudiants de geologia de tot Europa hi fan estades de setmanes per a estudiar-lo i veure en directe allò que al seu lloc de residència només aprenen de forma teòrica. A partir d’aquí, obre bé els ulls i para les orelles, que això només ha fet que començar!