Arxiu de la categoria: Aquesta setmana…

Aquesta setmana has aplaudit per voluntat pròpia

Publicat el per
Respon

20200126

Aquesta setmana…

… has aplaudit per voluntat pròpia. La situació va ser molt clara: érem a la classe de “música en família” i, en finalitzar una de les cançons, et vas posar a aplaudir. Jo m’ho vaig mirar sorpresa perquè ja feia dies que aplaudies quan algú de nosaltres aplaudia, i feia setmanes que m’agafaves les mans i em feies picar, però mai sortia de tu espontàniament.

I és que cada vegada relaciones més coses sense que t’hàgim de dir res. Dimecres la Rous et va ensenyar la bossa de “cuquets” (ella s’entesta a dir “gusanitos” quan ho explica a algú, però aleshores l’altre interlocutor em mira acusant-me de mala mare perquè es pensa que et dono aquelles coses taronges plenes d’additius) i tu hi vas posar la mà dins, en vas treure dos i te’n vas posar un a la boca. I ja també ho fas amb els bocins de galeta.

Jugues i poses a prova les teves capacitats per iniciativa pròpia. Un dels teus jocs preferits és deixar que alguna joguina petita caigui entremig de les barres de psicomotricitat (les que tenen unes anelles que has d’anar movent) i després agafar-la amb el repte afegit que en caure a través no sempre van a parar al mateix lloc i has de posar la mà en diferents direccions. Un altre joc sorprenent és el que consisteix en posar-te alguna peça al clatell amb una mà i llavors trobar-la amb l’altra. Jo miro de fixar-m’hi bé per no perdre’m res del teu desenvolupament, perquè m’encanta!

Aquesta setmana t’has estat posant dreta als bressols i t’has escapat de l’hamaca!

Publicat el per
Respon

20200119

Aquesta setmana…

… t’has estat posant dreta als bressols i t’has escapat de l’hamaca! La veritat és que dilluns no va ser el primer cop que et vas posar dreta en un bressol, ja ho havies fet al bressol de casa els avis un dia de les festes de nadal. Però aquesta setmana t’ho has pres com un hàbit, t’has alçat al bressol de la llar i al de casa (i al dels avis, clar). El més fort des del meu punt de vista és que a casa t’hi vas posar dreta completament a les fosques just abans que et vingués a dir bon dia. Aquesta nova habilitat ha fet que algun dia al migdia no hagis volgut fer la migdiada. Per sort, a la tarda has dormit una mica tot passejant, i el vespre no ha estat massa complicat.

A mitja setmana has començat a vomitar com una font els biberons. Això ens ha preocupat i ens ha posat a prova. Preocupat perquè vam plantejar-nos d’anar al metge, però finalment vam optar per trucar al 061, i ens van contestar que si els vòmits no estaven acompanyats de febre i diarrea, era culpa dels mocs del constipat que t’havien passat a l’estómac. 

I preocupació mèdica a part, ens has posat a prova, perquè aquests vòmits ens han fet improvisar a cada moment com netejar el terra o tot el que toqués i gestionar-te a tu a la vegada (ara ho lligaré amb l’escapisme de l’hamaca). Divendres, que era Sant Antoni i vam tenir festa, quasi no t’havies acabat el biberó que el vas vomitar. Com que ja feia dies que passaven coses semblants, vaig ser prou previnguda i vam salvar a tu, a mi i el sofà. Però igualment, el terra del menjador es va convertir en una piscina i també va quedar-ne afectada l’hamaca amb cinturó (sí, tenim dues hamaques, una que usàvem més al principi i la del cinturó que és la que tenim al menjador). Com que tens una especial predilecció pel cubell de fregar, vaig haver d’immobilitzar-te mentre fregava en l’hamaca sense cinturó. Te’n vas escapar dues vegades: una per la part baixa, i una per dalt, que va anar acompanyada d’un bon cop al cap i de molt orgull personal per aquella fita tan important aconseguida. 

I canviant de tema completament, ja t’he explicat que t’agrada treure els DVD del prestatge de casa els avis. Diumenge te’ls estaves mirant i la Rous et va demanant que li fessis un petó als nens de la portada de la pel·lícula de “Los chicos del coro”. I els el vas fer. Té sentit, perquè són nens i estan en una posició tendra, però després vas fer el mateix amb el Batman, que no és que tingui una expressió gaire amable. I és que aquesta setmana ja has començat a fer petons també a les persones, quan t’ho demanen o quan vols, i quan no vols, doncs no en fas, fins i tot fent que no amb el cap. Com ha de ser, tot i que a vegades alguns tenim enveja del Batman.

Aquesta setmana ha començat el 2020

Publicat el per
Respon

20200105

Aquesta setmana…

… ha començat el 2020. El dia de Cap d’Any per a tu encara no és una fita gaire important, ja que se celebra que la Terra ha fet una volta al Sol des que en vam celebrar la darrera, i tu encara no has completat una translació. Per a simplificar, cadascú es compta les voltes que fa el Sol el dia del seu aniversari, i Cap d’Any és un dia on les voltes al Sol se celebren de forma conjunta.

És costum que la nit de Cap d’Any, les persones queden per a sopar, es posen collarets i barrets d’un sol ús, llencen confeti i fan grans festes nocturnes. Això és el que acostumàvem a fer el papa i jo també: molt de menjar, beure i ballar fins a la matinada (això últim més el papa). Aquest any, gràcies a tu (no per culpa teva), ha estat molt diferent, i hem estat igual de feliços (i fins i tot et diré que més rics, perquè el teu biberó i bolquers no compensen els preus desorbitats dels menús especials d’aquesta nit i els beures).

Vam passar el dia amb els amics, això sí, però després vam fer un sopar senzill amb un coulant congelat (com a molts restaurants, penso) i vam esperar al sofà amb pijama mirant les Teresines S.A. i jugant a la PSP fins que van ser l’any 2020. I cap a dormir. Gens de pena de no haver de tranuitar, i és que a les nou del matí érem a la platja banyant-nos (el papa sencer i només els meus peus). L’any que ve ens hi banyarem les dues!

I el darrer acte de les festes nadalenques són els reis. Et vas passar la cavalcada amb la boca oberta i resseguint amb el cap cadascuna de les carrosses. No vam tenir clar que és el que et sobtava més: la quantitat de persones de totes les edats al carrer, les músiques diferents, els llums i colors o els cavalls en contra direcció al carrer Unió.

Aquesta setmana Nadal

Publicat el per
Respon

20191229

Aquesta setmana…

… Nadal. Per Nadal se celebra el naixement del fill de déu i coincideix amb festes relacionades amb el solstici d’hivern (el que passa és que no puc dir que aquesta setmana sigui el solstici perquè va ser diumenge passat), casualitat, també! Deixem a un costat el motiu de les festes i centrem-nos en la posada en escena.

Com que són dies amb molt poques hores de llum, s’intenta compensar aquest fet amb il·luminacions festives addicionals, i, pel mateix motiu, es passen moltes hores a casa, envoltats de la família. També, per a compensar la tristor dels dies curts, es fan molts regals, en alguns casos fruit d’éssers màgics i extraordinaris.

El millor, per a mi, i amb diferència és el Tió de Nadal. Un tronc màgic que la nit de Nadal caga, esperonat a cops de bastó i al so de la música, regals per a la família, que poden anar des de mitjons a joguines, passant per torrons i neules. Perquè la màgia sigui possible, cal alimentar-lo els dies anteriors des que arriba a casa i només està veritablement preparat quan ha fet la ganya. Aquest any, però, no has entès res del que passava al teu voltant: ara cap allà a escalfar el pal (mentre el papa i jo miràvem la ganya), ara cap aquí a seguir cantant a garrotades, i finalment traient coses de sota una manta; però la teva cara d’excitació era màgica i el moviment dels braços feia molt riure.

Pel que fa a les trobades familiars, has estat la reina de les atencions i de tant anar de braç en braç de “semi-desconeguts” i de no parar de cantar i de tastar aliments sofisticats i nous (això sí, sempre casolans, que una cosa és el guacamole de l’avi i una altra és el del pot), se t’han trastocat les hores de dormir i les ganes de menjar, i això suposo que ens donarà per un capítol sencer quan hagis de tornar a la llar…

Aquesta setmana has gatejat!

Publicat el per
Respon

20191222

Aquesta setmana…

… has gatejat! I el papa i jo hem vist el primer cop. Et dic això perquè des que vas a la llar estem una mica espantats de perdre’ns les teves primeres vegades. En aquest cas sabem que ha estat el primer cop perquè al migdia la Mercè ens va dir que havies gatejat, però nosaltres ja ho havíem vist al matí. Érem al lavabo i teníem la porta oberta del menjador per veure’t, i tu vas decidir afegir-te a la festa perquè devies pensar que l’acció estava al lavabo. A diferència de les altres vegades que ens persegueixes, aquest cop no vas deixar caure el cul i molt a poc a poc, com pensant-te de coordinar cada moviment de les extremitats, vas anar avançant uns tres metres. Va ser molt impressionant. I cap casualitat, perquè com et dic, ho vas repetir al llarg del dia i de la setmana.

Això ha passat el divendres i fins aquest moment el més interessant que havia passat és que vas desestabilitzar el tió (que té unes potetes que li configuren una metaestabilitat) mentre li estiraves el tap de suro que li fa de nas. Vas estirar tan fort que el vas desequilibrar i el vas fer rodolar. Per sort, els més de deu quilos de tronc no et van caure directament damunt i només et va fer una rascada al peu. Plorar? Doncs no gaire. Motiu? A la mà dreta tenies el teu trofeu, el nas del tió! Ets una mica animal!

Aquesta setmana has estirat un cable d’un endoll

Publicat el per
Respon

20191215

Aquesta setmana…

… has estirat un cable d’un endoll. T’explico com va passar. Ja fa dies que arrossegant-te et recorres el menjador i jo t’hi vaig deixar sola mentre era al lavabo. Al principi et sentia que xerraves, però de cop i volta vas deixar de fer sorollets i quan et cridava no rebia resposta. En arribar corrents al menjador ho vaig veure, eres al costat de l’endoll on tenim endollat un dels radiadors i havies fet tanta força estirant el cable que vas treure la caixeta de l’endoll de dins de la paret. 

Evidentment que com a pares ja sabíem que s’ha d’anar amb compte amb els endolls però fins que no passa no prens consciència de la teva capacitat de moviment. Hi ha persones que relacionen el silenci dels infants amb estar fent alguna cosa, mmm, com ho diria, nova o especial o que sabeu en el fons que no hauríeu d’estar fent. O com a mínim que no tindríeu la barra de fer-la davant dels nostres morros!

I és que cada vegada saps fer més coses, coses que ni ens imaginaríem. Per exemple, ja fa dies que quan et treus el mitjó, jugo a mossegar-lo com si fos un gos mentre moc el cap i faig sorolls. A tu et fa molta gràcia (a hores d’ara ets molt fan meva, no crec que siguis tan incondicional quan siguis adolescent). Un dia, doncs, et vas treure el mitjó i vas estirar el braç en direcció a la meva boca. Ho vaig entendre, volies jugar! Recordes coses i ets capaç de fer-te entendre.

Una altra cosa que recordes és on està el nas d’un titella que és un Pinotxo. La Rous feia dies que et marcava on té el nas el titella i t’ensenyava com li has de tocar, amb el dit índex. Sorprenentment, ara ja ho fas sola quan la Rous et pregunta on està el nas, tu el senyales amb molt de compte. No pares de sorprendre’ns, ens tens meravellats!

Aquesta setmana peses el doble de quan vas néixer

Publicat el per
Respon

20191208

Aquesta setmana…

… peses el doble de quan vas néixer. És a dir, ja peses més de 8100 gr. (ho hem comprovat amb la bàscula de la cuina dels avis). Segurament pensaràs que som cruels o cutres, però algunes bàscules de cuina són molt fiables i en la majoria dels casos són molt més precises que les dels adults. A un adult no li importa gaire si baixa o puja 50 gr., però si fas un pastís, posar-hi 50 gr. de sucre de més pot ser tot un drama.

Bé, aquesta és la part graciosa de la setmana i la que estava esperant amb candeletes des de feia setmanes per poder-te’n dedicar un capítol. L’altra fita superimportant, que fins i tot surt a les guies de desenvolupament, és la capacitat de passar d’estirada a asseguda. D’això no me’n vaig adonar immediatament. Una tarda em va semblar que t’asseies sola, però vaig dubtar. L’endemà, clarament, vas posar-te de genolls i després vas tirar el cul endarrere. No és la manera que m’hauria pensat que es passa d’estirat a assegut, però deu ser la més fàcil. A més a més, he comparat amb les taules de desenvolupament i el 50% dels infants ho fan a partir dels nou mesos, i clar, tu en tens vuit i d’això els pares en sentim molt orgullosos, que el nostre nen o nena sigui el millor.

El problema de pensar que sou els millors és que cal comparar, que és una acció una mica lletja. A principis de setmana, el papa i jo vam comparar les coses que fas tu amb les que fan els teus companys a les fotos que et fan a la llar d’infants i no vam deixar de preguntar-nos perquè alguns podien fer coses que tu encara no fas. Ens va preocupar molt i fins i tot vam haver de fer teràpia amb la Mercè. Ens va dir que no hi penséssim, que els altres són més grans i que tu tens un desenvolupament normal, i que tens tan bon caràcter. Ens va deixar tranquils, encara sort!

Aquesta setmana has xipollejat a la banyera… conscientment!

Publicat el per
Respon

20191201

Aquesta setmana…

…has xipollejat a la banyera… conscientment! Hi ha una gran diferència entre xipollejar de casualitat i conscientment, i no és fàcil distingir entre els dos casos, al principi (bé, al principi és quan és més fàcil perquè no fas res conscientment, tot es fa per instint). És com el primer cop que vas agafar-me un dit o un objecte. La gran pregunta és quin és el punt d’inflexió entre la xiripa i la consciència? 

Centrem-nos a l’acció d’aquesta setmana. Picar a l’aigua fa molt temps que ho fas, puc dir des de l’estiu a la piscina, però simplement pel fet que la interfase atmosfera-aigua estava a prop. El que passa és que aquest cop ha estat molt diferent: amb menys d’un dit d’aigua a la banyereta (que com ja t’he explicat alguna vegada, tenim dins de la dutxa), ja vas tenir la voluntat de picar-hi amb energia! I ho vas fer moltes vegades durant l’estona de dutxa, mentre somreies amb satisfacció de veure la reacció a la teva acció. Aquest ha estat el punt d’inflexió. Per si hi havia algun dubte, ho has repetit al llarg de tota la setmana, per tant, no és casualitat! Saps xipollejar!

Aquesta setmana t’han donat l’alta al CDIAP

Publicat el per
Respon

20191124

Aquesta setmana…

…t’han donat l’alta al CDIAP. El primer que et deus estar preguntant és que és el CDIAP. Aquest nom és l’acrònim de Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç. I clar, després que et digui això, et deus preguntar per què hi anaves. Doncs perquè en la revisió dels sis mesos, la pediatra que t’atenia (atenia perquè arran d’això i del diagnòstic del pes se’ns ha acceptat el canvi de pediatra) ens hi va derivar en opinar que tenies hipotonia a la cama dreta. Següent pregunta, què és la hipotonia? Doncs pel que vaig entendre és que et falta to, és a dir, musculatura.

En el CDIAP hi hem anat a fer tres sessions: una primera on ens van obrir la fitxa i dues més amb la fisioterapeuta. Ja de bon principi aquesta darrera ens va dir que estaves perfecta, però ens va citar un segon cop per a corroborar el seu diagnòstic. El primer cop ens va donar algunes pautes per ajudar-te a fer que interioritzessis moviments i en la segona vam descobrir que et vols posar de peus.

Aquest va ser un moment molt emocionant per a mi, quan vaig veure que tu sola, recolzada a un “piji”coixí estiraves les cames per atansar-te a una joguina. Al llarg del que quedava de setmana a casa t’hem intentat imitar la situació i ho has repetit (dues vegades cada vespre, no et pensis ara que t’hem estat explotant). Ens fa molta gràcia! Ja falta menys per anar a passejar juntes per la muntanya!

Aquesta setmana has obert un calaix de la cuina

Publicat el per
Respon

20191117

Aquesta setmana…

… has obert un calaix de la cuina. Estàvem els tres a la cuina. Per què? Doncs perquè ens agrada fer experiments familiars i aquest consistia en el fet que estiguessis present mentre cuinàvem el sopar. Tu ja estaves dutxada i havies sopat el teu biberó carregadet de cereals en pols i seies a la trona. Perquè no sentissis que et donàvem l’esquena, t’hem acostat al marbre (sí, és de granodiorita) a una zona on no podies cremar-te, ni tallar-te ni agafar res. Però sense comptar amb com estava de proper el calaix… I clar, el calaix ha estat la teva víctima. Quan l’has tingut obert, a més a més, t’hi has atansat a observar què hi havia dins. 

I vull deixar clar que no ha estat casualitat, perquè hem tancat el calaix i has repetit l’operació.

El més curiós és que uns amics ens van passar la setmana passada tot d’elements per a protegir els mobles del teu cap (no al revés) i per a evitar que obrissis coses. Jo en aquell moment no ho vaig veure com un “problema” pròxim, però ara tinc clar que va ser premonitori.