Aquesta experiència me la van explicar fa anys, quan vaig treballar per Ciència en Acción. L’objectiu d’aquest experiment és observar les ombres i la seva evolució en qualsevol posició de la Terra. Per fer-ho, la Terra petita es col·loca de tal manera que la posició on siguem sigui a la part més alta. I després s’orienta cap al nord. A partir d’aquí només cal fer les observacions que vulguem!
El dia 19 de setembre es va iniciar l’erupció volcànica del volcà Cumbre Vieja. Avui ja en fa dues setmanes (exactes en publicar aquest article) i l’erupció segueix activa. En aquests quinze dies, les colades de lava han passat pel damunt d’unes mil cases i quilòmetres de vies de comunicació.
Les imatges que ens arriben de l’erupció són espectaculars, com aquesta feta per la missió Sentinel-2. Aquest projecte disposa de dos satèl·lits amb receptors de 13 bandes espectrals (enllaç de la pàgina web).
modified Copernicus Sentinel data (2021), processed by ESA, CC BY-SA 3.0 IGO
Alguns mitjans de comunicació l’han usat, però no han recalcat com és d’especial aquesta imatge. No ha estat fet amb una càmera de fotos normal. Les càmeres només poden rebre la mateixa informació espectral que reben els nostres ulls, les longituds d’ona del visible. Aquí, s’ha afegit informació de la banda infraroja (la longitud d’ona que emeten els cossos calents) per tal de reforçar la posició de la lava.
L’estructura de l’interior de la Terra es coneix gràcies a l’estudi de les ones sísmiques. Les ones sísmiques viatgen per l’interior de la Terra i quan arriben a un canvi de medi es reflecteixen i refracten.
Com explicar aquest procés que té lloc en profunditat amb un exemple? Una manera és a partir del canvi entre els medis aigua i aire. Només cal posar el cap sota de l’aigua i entendre que ens hi arriben sons que s’han produït a l’exterior.
Una de les millors maneres d’entendre com funcionen les coses, en aquest cas els processos, és fer petits models analògics. Aquests models permeten observar en detall i en un espai petit com tenen lloc aquests processos.
L’erosió, el transport i la sedimentació es poden observar quan es prepara una caixa de sediments, com més gran millor, i una mica de clastos de diferents mides. Jo vaig agafar sorra fina de platja i grava d’un parc infantil. Després només cal inclinar una mica la caixa i anar-hi afegint aigua a diferents velocitats.
Aquest article publicat al gener explica els arguments que permeten datar quan es va fracturar la litosfera i quan es va iniciar la dinàmica de la tectònica de plaques. Actualment es pensa que aquest esdeveniment es podria situar entre fa uns 3300 i 3000 Ma.
Malauradament, aquest article no està en obert, però es pot llegir una explicació molt amable i entenedora en aquest altre enllaç
El dia 19 de març del 2021 va entrar en erupció el volcà Geldingadalur (o Fagradalsfjall, he llegit els dos noms). L’erupció està situada molt a prop de la capital d’Islàndia, Reykjavík.
Les meravelles de la tecnologia (però a vegades no el temps meteorològic) ens permeten poder observar l’erupció en temps real gràcies a una de les múltiples càmeres web instal·lades en territori islandès. Seguiu-la en aquest enllaç!
Molts fenòmens geològics només es poden observar a la natura. L’escorrentia superficial, però, és fàcilment observable en un entorn urbà quan plou.
En el següent vídeo s’observa com l’aigua es desplaça pel pati de l’Ins Manuel de Cabanyes. Segons la intensitat de la pluja, aquesta aigua pot arrossegar fulles, partícules de mida argila i fins i tot detritus més grans! La capacitat de transport de l’aigua depèn de la velocitat d’aquesta, que és directament proporcional al cabal d’aquesta i el pendent per on circula.
Llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons, excepte en els apunts de geologia