20191110

Aquesta setmana…

… has jugat a destruir el puzle, el puzle pensat perquè t’hi puguis desplaçar sense haver d’anar directament per les rajoles fredes (sobretot ara a l’hivern) i dures de casa. El plantejament era ideal en el cap d’uns pares primerencs que volen potenciar el teu moviment autònom: un lloc prou gran d’escuma per a estar protegida del fred i per a minimitzar les caigudes de cap.

Però, clar, “era” ideal. La realitat ha canviat molt des del primer dia que t’hi vam posar. Ara les 20 rajoles que constitueixen el puzle (col·locades normalment en quatre per cinc) ja no són un espai prou gran per a albergar els teus anhels de moviment (de moment només reptes com les serps i rodoles com les croquetes, és a dir, “reptation” i “rolling”, encara et falta una mica pel “saltation”; no facis gaire cas dels acudits de geòloga de la mama). També ha canviat molt la teva habilitat manual. Sí que és veritat que no es pot considerar encara que disposis de psicomotricitat fina, però en comparació amb la inexistent capacitat per agafar res de quan vas néixer, em deixes meravellada. És un d’aquells canvis que no passen d’un dia a l’altre, no es pot dir que un dia no siguis apta per agafar res i l’altre sí que ho siguis (i per això no hi ha de moment cap setmana dedicada a això), sinó que és una habilitat que es desenvolupa progressivament. Ara ja decideixes què vols agafar i la majoria de les vegades ho aconsegueixes després d’uns quants intents, encara que sigui un objecte “gran” (per a tu). L’únic problema és que vols agafar el puzle i mastegar-ne les dents, però entenc que no et puguis resistir a uns colors tan atractius!