20190609

Aquesta setmana…

…has mirat el teu primer llibre. Pot semblar poc adequat que parli de llibre i que sigui de roba i no de paper, i que, enlloc d’usar el verb llegir, utilitzi el verb mirar (és un llibre on les úniques lletres que hi ha conformen onomatopeies), però la fita per mi (tenint en compte que tens dos mesos i mig) és prou important per no posar-se tiquismiquis! Però si ens hi posem, aprofito per dir que es llegeix en vertical…

Em fascina la teva atenció: fixes els ulls a la pàgina, i els mous d’un costat a l’altre escodrinyant tots els detalls per a no perdre’t res. Sincerament, feia temps que no veia cap menor d’edat estar tan concentrat davant d’un llibre (i això que treballo en un institut). Te’l vaig ensenyar tres vegades seguides i, va ser tal l’èxit, que, al llarg de la setmana, hem repetit amb un altre llibre. Mateixos resultats. Em tens meravellada!

Aquesta setmana, a més, gràcies a tu, jo he fet un aprenentatge important. Tu també ho aprendràs. Hi ha amics (i amigues) de tot tipus: a alguns els veus molt i a altres menys, i amb alguns hi comparteixes moltes coses i amb d’altres menys. A banda dels amics, hi ha els coneguts. I ara ve el que cal aprendre: com distingir els amics que quasi no veus dels coneguts? Els amics, quan et passa alguna cosa bonica, et feliciten; i quan et passa alguna cosa dolenta, es preocupen per tu; això no ho faran els coneguts. Aquests segons amb la informació en tenen prou i això s’anomena tafaneria. A la vida cuida el primer grup sense dubtar-ho.