La geologia és mandrosa

No us heu preguntat mai per què els paviments dels carrers sempre comencen a fer-se malbé pels límits entre llambordes o entre rajola i rajola? El motiu és el mateix que el causant que les coves i avencs de les calcàries tinguin tendència a formar-se al costat de fractures: LA GEOLOGIA ÉS MOLT MANDROSA

En la naturalesa, l’aigua aprofita fractures i plans per circular. Quan aquesta circulació té lloc en roques solubles, com ara l’halita o les calcàries, es formen coves i avencs i altres formes que es coneixen amb el nom de modelat càrstic.

En aquest experiment es fa una analogia entre les roques i els terrossos de sucre on els límits entre aquests representen les fractures de la naturalesa. La dissolució del sucre s’observa que comença als vèrtexs i a les arestes dels terrossos.

L’erosió i transport pel vent

Els agents geològics externs, com ara el vent, són capaços d’erosionar i transportar fragments de roca. La dimensió màxima dels clasts que puguin mobilitzar depèn de l’energia de l’agent. En aquesta experiència es compara la mida de les partícules que es mouen en bufar amb una canyeta amb la mida de les partícules que es mobilitzen quan s’usa un assecador de cabells.

L’energia de l’assecador de cabells és clarament superior a la de la meva bufera. Consegüentment, la granulometria màxima que és erosionada i transportada també és molt més gran.