• Què veus?
• Dues roques
• I què et fa arribar a la conclusió que són dues roques diferents?
• El color, una és vermellosa i l’altra, gris; les línies internes que s’hi distingeixen, en una són molt clares i en l’altra no; i la forma exterior que tenen en el paisatge, que la vermella fa més panxa.

El primer que cal fer abans d’extreure hipòtesis i conclusions científiques és observar. I en això es basa aquesta ruta geològica al llarg de la carretera T-3225 fins a Siurana (Figura 1), pensada per a persones no iniciades en la geologia i, per tant, curta (i sense gaire parades perquè al llarg de la carretera no es pot parar el cotxe). A més, pot acabar en els miradors que hi ha a Siurana (ex. el Salt de la reina mora) o en una altra activitat com pot ser la visita a un celler o a la Cartoixa d’Escaladei.

Figura 1: Parades de la ruta geològica al llarg de la carretera T-3225 cap a Siurana (parada 3)

Parades

• Parada 1: Observació propera de roques fosques i amb plans molt penetrants, fracturades i on es conrea la vinya
• Parada 2: Observació en paisatge de roques vermelles, arrodonides i amb pocs plans interns i roques grises amb plans interns força horitzontals i amb aspecte angulós. Cal anar observant al llarg de la carretera aquestes roques
• Parada 3: Més observacions de paisatge, resum de les observacions anteriors i història geològica. Cap al nord s’observen unes roques horitzontals amb moltes capes i arrodonides (Figura 2). Sobre imposat es veu un moviment de massa per gravetat.

Figura 2: Interpretació-resum de paisatge des de la parada 3

En la primera parada hi havia gresos i pissarres del Carbonífer que localment s’anomenen llicorella (Figures 2 i 3). En la segona es podien observar els gresos i conglomerats vermells a la base del Triàsic de fàcies Buntsandstein i les calcàries del Triàsic mitjà de fàcies Muschelkalk 1 (on ens trobem). En la tercera parada, cap al nord hi ha conglomerats de l’Eocè-Oligocè i un despreniment de roques d’edat holocena. D’aquest conjunt de roques se’n pot extreure gran part de la història geològica que afecta el territori català.

Figura 3: Mapa geològic amb correspondència a les parades al llarg de la carretera T-3225

Història geològica (Figura 4)

Poc després de la sedimentació dels gresos del Carbonífer, es va produir l’orogènia herciniana, més coneguda per ser la que va resultar en la formació de Pangea (un supercontinent format per la col·lisió de nombroses plaques continentals) i en la deformació i metamorfització de les roques afectades.

A mesura que es formen les muntanyes, però, els processos exògens també actuen sobre el relleu que es desenvolupa. La meteorització, erosió, transport a través de rius i posterior sedimentació en un medi subaeri de les roques que afloraven van donar lloc a un sediment format per gresos i còdols de color vermell (el ferro que contenen es troba oxidat) d’edat triàsica. Després es va produir una transgressió marina, fent que el medi existent a la zona fos el marí. Això va condicionar la precipitació de carbonat de calci en una plataforma marina. Tota aquesta sèrie de roques triàsiques va ser enterrada i va patir processos diagenètics i la litificació.

Pangea es va començar a fragmentar en nombroses plaques i microplaques tectòniques, que a partir del final del Mesozoic van tornar a convergir. En aquesta convergència es van formar la Serralada Costero Catalana que ocupava una posició semblant a les serralades litorals i prelitorals actuals i tota la costa catalana fins a l’illa de Mallorca. També es van formar els Pirineus. L’aixecament de la Serralada va activar els processos exògens i els sediments producte de la denudació del relleu que es formava eren arrossegats per grans rius cap al centre de la Conca de l’Ebre, on hi havia un mar que progressivament va quedar aïllat (endorreic). Aquests sediments, també enterrats i litificats, són els que formen els conglomerats de l’Eocè-Oligocè.

Actualment, i en part gràcies a una última fase extensiva en el Miocè, la Serralada Costero Catalana ha quedat molt reduïda. De mica en mica, segueix sent erosionada per rius, però també per processos gravitatoris, com potser el despreniment que afecta els conglomerats.

Figura 4: Principals esdeveniments observats en la ruta al llarg de la carretera T-3225. Modificada de Atles Geològic de Catalunya, 2010