Arxiu mensual: març de 2020

Aquesta setmana has completat la teva primera volta al Sol

Publicat el per
Respon

20200322

Aquesta setmana…

… has completat la teva primera volta al Sol! L’has completat el dia 20 de març aproximadament a les dues i mitja de la nit (que aquest any és de traspàs). Ha estat un any carregat de tot: dubtes, pors i plors, cansament, noves experiències, descobriments, esgotament i semi-rendicions, riures, esbroncades, però sobretot de felicitat! Quan ens somrius, quan fas coses noves, quan veiem com vas creixent, com cada dia saps i saps fer més coses. 

I amb això, dono per acabat aquest recull. Evidentment que d’ara endavant es produiran mil fets que seran dignes de ser escrits (sense anar més lluny, quan caminis, quan et surti la primera dent, quan mengis totalment sola sense llençar el plat a terra, quan parlis, però, sobretot, la teva reacció quan coneguis la teva germana i la vostra relació), però els recordarem d’una altra manera que també ens agradarà.

Que les teves properes 100 voltes al Sol siguin plenes de salut i de felicitat!

Aquesta setmana has menjat sorra

Publicat el per
Respon

20200315

Aquesta setmana… 

… has menjat sorra. O això era el millor que resumiria la setmana fins que vas fer sola 4 passos seguits (ara bé, com que no t’hi has tornat a animar, el més divertit segueix sent lo de la sorra). Com que no camines sola, però t’agrada anar dreta, t’acompanyem bastant d’una mà perquè et moguis i li agafis el gust de veure les coses per sobre dels 30 cm que et permet el gateig. 

Un d’aquests dies passejant, vam fer una parada i et vam treure del cotxet perquè caminessis uns 10 metres pel carrer (fet molt emocionant també). El que més em va agradar va ser la teva curiositat per tot allò que trobaves per terra: paraves, t’acotaves, agafaves la fulla (per exemple) amb compte i me l’ensenyaves com la troballa més important del món acompanyada d’un somriure sincer.

Durant aquesta passejada vam arribar a les pistes d’atletisme a saludar a un amic que ens va insistir que et poséssim al sorral. La temptació era evident. La primera embranzida de menjar sorra va ser frenada pel papa, però va ser només una maniobra de distracció, ja que la que tenies a l’altra mà va arribar al seu objectiu un segon més tard. I immediatament, plors desconsolats. Filla, que posar-se sorra a la boca només ho fan els sedimentòlegs més experimentats per a conèixer la mida del gra….

Però sí, a part d’aquestes petites aventures, una tarda d’aquesta setmana et vam recolzar d’esquena a la paret i, per arribar fins a mi, vas aixecar els peus (fins aleshores només et deixaves caure com un llistó amb l’esperança d’arribar als braços d’algun o alguna salvadora). Tot és un inici! A veure si amb el confinament per culpa del Covid-19 (això ja t’ho explicaré més tard, perquè pots estar segura que sortirà als llibres d’història) tens temps de practicar força i, al final del confinament (que té pinta de ser molt llarg), podem fer curses pel passadís, amb el permís de la veïna de sota i el seu gos!

Aquesta setmana has pujat sola les escales

Publicat el per
Respon

20200308

Aquesta setmana…

… has pujat sola les escales. Som els pitjors pares del món perquè t’hem incitat a pujar escales, pots pensar. Però no! La iniciativa ha estat completament teva. En general, et deixem que et moguis lliurement per les cases, vigilant sempre el que fas. En una d’aquestes exploracions controlades, vas anar cap al distribuïdor de casa els avis i vas començar a enfilar les escales (des del primer moment amb vigilància molt propera). I sí, sí, fins dalt de tot, malgrat relliscar en algun esglaó (quan reps algun cop o et fas mal, ho fas contenta sempre que aconsegueixis els teus objectius)

La pitjor part de la setmana han estat les discussions relacionades amb el menjar. A principis de setmana has estat malalta, fins al punt d’haver de quedar-te a casa en lloc d’anar a la llar, i a conseqüència d’això has perdut una mica el ritme dels àpats. Com que no et trobaves bé, hem estat permissius i a la nit només prenies biberó, i per berenar et donàvem algun dolç casolà. Una de les tardes post-malaltia, després de menjar galetes i de demanar-ne més per berenar, et vas negar a sopar la verdura. El papa i jo, que hem estat els reis de menjar malament, sobretot el papa que ha resistit tres dies davant d’un plat sense tocar-lo, tenim molt clar què és el que no podem permetre, però a la vegada som conscients que, tot i que entens el que et diem i el que vols, encara estàs lluny de poder raonar i, per tant, d’entendre un càstig. Això et va salvar d’anar a dormir sense sopar res, i vas prendre un biberó petit. Crec que vas entendre el missatge, perquè endemà vas sopar tot i molt bé.

Aquesta setmana has dit la teva primera paraula

Publicat el per
Respon

20200301

Aquesta setmana…

… has dit la teva primera paraula. La veritat és que mai m’hagués imaginat que seria aquesta, i fa setmanes que te la sento dir i em resistia a creure que l’estiguessis dient amb sentit, però, a hores d’ara, no em queda més remei que fer-ho. La teva primera paraula, lluny de ser “mama”, o fins i tot m’hauria conformat amb “papa”, és un adverbi de lloc: AQUÍ. L’uses quan col·loques a lloc les joguines o quan encaixes alguna peça d’un joc, i sí, l’uses amb sentit. Suposo que tu sola has arribat a la conclusió que saber dir aquesta paraula és molt més útil que aprendre a dir “papa” o “mama”, ja que per a cridar-nos amb un “ah” en tens de sobres i et serveix per a tots dos, i per altres membres de la família. Per compensar-me que no has après a dir “mama”, alguns dies m’has aixecat la samarreta i m’has fet petarrufes a la panxa o m’has pentinat sense que jo t’ho demani. Algo és algo!

Aquesta setmana també has fet una cosa que m’ha deixat paradíssima. Una d’aquestes vegades que et treus primer la sabata dreta i, si no et fem prou cas, després el mitjó, et vaig dir que te’l tornessis a posar i em vas fer cas. El sorprenent és que no et vas limitar a col·locar-lo damunt del peu, sinó que curosament vas obrir-lo i hi vas posar els dits del peu. Sí, clar, no has acabat mai de posar-te’l sencer, però ningú t’ha ensenyat com s’ha d’obrir i això vol dir que ho has après per observació, i em sembla meravellós.