Arxiu mensual: febrer de 2020

Aquesta setmana Carnaval!

Publicat el per
Respon

20200223

Aquesta setmana…

… Carnaval! Quina setmana més plena de colors, festes, músiques i olors per descobrir. A veure, segueixes tenint onze mesos i per tant has gaudit d’un carnaval adaptat: res de xatonades, ni d’arrivo, saltar a la comparsa o concert del vidalot. A canvi, a la llar vas fer una festa disfressada de pirata (el dia anterior hi vas anar de vaca), dissabte vas sortir a la tarda a fer el gamberro amb uns quants bordegassos, diumenge vas passejar-te pels carrers plens de caramels i dilluns vas escoltar els coros després de menjar-te tres pastanagues del caldo! Deu ni do… de poc t’has estat! Quina cara d’embadalida posaves quan la banda va començar a tocar a les competències musicals o amb les xarangues. Ho aplaudeixes tot plena d’entusiasme. I està clar que no has entés que has anat disfressada de vaca ni de pirata, ni perquè et posen per damunt aquest tros de roba vermella brodada amb serrell, però també és bonic veure’ns la cara d’entusiasme i d’embadalits als adults (sense anar més lluny, crec que aquest ha estat el millor Carnaval de l’avi Cèsar, crec que li ha agradat i tot, però no li direm que ho pensem!).

I aquesta setmana m’ha retornat a un any enrere, on em pensava que ja et tindria entre els braços i feia dos plans paral·lels per passar el carnaval, un amb tu i un sense tu. I de pensaments que tenia de coses que podien passar, he de reconèixer que em pensava que aquest carnaval ja caminaries, tindries alguna dent i em cridaries “mama”. En resum, no tinc ni la més remota idea de desenvolupament infantil!

Aquesta setmana has menjat un plat de macarrons

Publicat el per
Respon

20200216

Aquesta setmana…

… has menjat un plat de macarrons. Està clar que no t’he anat explicant fil per randa cadascun dels teus èxits alimentaris, però és que els macarrons són especials. Els macarrons són el millor plat del món, si se saben cuinar bé, és clar (i no és per res, però no crec que cap cuiner famós els pugui cuinar com feia la meva àvia)! La qüestió, o l’aventura, no està només en els macarrons en si mateixos, sinó que vam convidar-te a fer que te’ls mengessis tu amb cullera. Problema? La combinació gravetat-forma cilíndrica dels macarrons que te’ls feia rodolar cullera avall. Veient el fracàs, vam passar a la forquilla, això sí, ja no l’agafaves tu. Haurem d’anar practicant-ho tot. L’apunt graciós del dinar-experiment va ser que et vam dir que tenies la boca bruta i vas agafar el pitet i et vas netejar els llavis. Ets un pou de sorpreses.

Aquesta setmana parlem de repeticions

Publicat el per
Respon

20200209

Aquesta setmana…

… parlem de repeticions. I és que a qualsevol pedagog que em digui que la repetició no és útil per a aprendre li diré que s’equivoca. A còpia de repetir a mitja setmana ens vas deixar bocabadats perquè voluntàriament vas agafar una manteta i et vas posar a jugar a “On és l’Ona?”. I sí, sí, cada vegada que ho repetíem, tu pujaves la manteta fins a l’alçada del cap. 

A base de repeticions també t’has fet una experta en encertat anelles al pal i treure-les, i tornar-les a posar, i així moltes vegades. I dia rere dia fent el mateix, ara ja ets capaç de col·laborar (estires la mà fins que la veus aparèixer al final de la màniga) amb el primer braç del body o de la jaqueta quan et vestim.

També has menjat sola àpats variats, no només cuquets, sinó també galetes, bajoques, truita, pa amb tomàquet i rosquilles casolanes fetes per la Rous. Estan boníssimes, i segurament sobresaturades de sucre per al teu petit cos. El que més em sorprèn d’això és que malgrat ser clarament dretana quan jugues o interactues, menges amb la mà esquerra.

Malauradament, aquesta setmana també ha passat un fet molt trist. El teu besavi Josep va morir dilluns (només en deixo constància perquè ara no ho entens). Com que estaves a règim d’arròs blanc i pastanaga per culpa d’unes cagarrines, no podies anar a la llar, i et vam dur a la cerimònia. Allà no vas ser conscient de res, però la teva mera presència va fer somriure la iaia Aurora, i això té molt mèrit.

Aquesta setmana he hagut d’apartar coses de sobre els mobles

Publicat el per
Respon

20200202

Aquesta setmana…

… he hagut d’apartar coses de sobre els mobles. Què vol dir això? Doncs que ja ets capaç d’arribar a posar-te dreta sola allà on vols, com per exemple el moble de la tele (que en realitat la tele està penjada a la paret, hauria de dir-li moble de la PS). Fins i tot cap al final de setmana has estat capaç de desplaçar-te sola amb el suport dels mobles i el sofà. És molt divertit veure la cura amb què ho fas.

Aquesta setmana també puc parlar de les activitats “babyfriendly”. Ja fa mesos que som conscients que tot, tot, absolutament tot no es pot fer amb la companyia d’un nadó: no es pot fer caiac, o surf, o pujar un 3000m (no és que d’això últim en tingui ganes, però és un exemple). El que sempre fem és preguntar a aquelles activitats en què dubtem si és possible que ens hi acompanyis, i aquesta setmana, sorprenent-ment, ens has acompanyat a fer un Scaperoom familiar (si quan siguis gran ja no està de moda, ja t’explicaré en què consisteix). El problema ha estat que quan t’has despertat, una persona estava més pendent de tu que d’entendre les pistes i de resoldre l’enigma. Ara bé, també t’he de confessar, que sabíem que havies fet caca, i quan pocs minuts pel final, hem esperat a acabar el joc per canviar-te. Parlant de compartir coses, aquesta setmana també has dinat amb nosaltres, incloent-hi el menú de patata i bajoca!