Arxiu mensual: gener de 2020

Aquesta setmana has aplaudit per voluntat pròpia

Publicat el per
Respon

20200126

Aquesta setmana…

… has aplaudit per voluntat pròpia. La situació va ser molt clara: érem a la classe de “música en família” i, en finalitzar una de les cançons, et vas posar a aplaudir. Jo m’ho vaig mirar sorpresa perquè ja feia dies que aplaudies quan algú de nosaltres aplaudia, i feia setmanes que m’agafaves les mans i em feies picar, però mai sortia de tu espontàniament.

I és que cada vegada relaciones més coses sense que t’hàgim de dir res. Dimecres la Rous et va ensenyar la bossa de “cuquets” (ella s’entesta a dir “gusanitos” quan ho explica a algú, però aleshores l’altre interlocutor em mira acusant-me de mala mare perquè es pensa que et dono aquelles coses taronges plenes d’additius) i tu hi vas posar la mà dins, en vas treure dos i te’n vas posar un a la boca. I ja també ho fas amb els bocins de galeta.

Jugues i poses a prova les teves capacitats per iniciativa pròpia. Un dels teus jocs preferits és deixar que alguna joguina petita caigui entremig de les barres de psicomotricitat (les que tenen unes anelles que has d’anar movent) i després agafar-la amb el repte afegit que en caure a través no sempre van a parar al mateix lloc i has de posar la mà en diferents direccions. Un altre joc sorprenent és el que consisteix en posar-te alguna peça al clatell amb una mà i llavors trobar-la amb l’altra. Jo miro de fixar-m’hi bé per no perdre’m res del teu desenvolupament, perquè m’encanta!

Aquesta setmana t’has estat posant dreta als bressols i t’has escapat de l’hamaca!

Publicat el per
Respon

20200119

Aquesta setmana…

… t’has estat posant dreta als bressols i t’has escapat de l’hamaca! La veritat és que dilluns no va ser el primer cop que et vas posar dreta en un bressol, ja ho havies fet al bressol de casa els avis un dia de les festes de nadal. Però aquesta setmana t’ho has pres com un hàbit, t’has alçat al bressol de la llar i al de casa (i al dels avis, clar). El més fort des del meu punt de vista és que a casa t’hi vas posar dreta completament a les fosques just abans que et vingués a dir bon dia. Aquesta nova habilitat ha fet que algun dia al migdia no hagis volgut fer la migdiada. Per sort, a la tarda has dormit una mica tot passejant, i el vespre no ha estat massa complicat.

A mitja setmana has començat a vomitar com una font els biberons. Això ens ha preocupat i ens ha posat a prova. Preocupat perquè vam plantejar-nos d’anar al metge, però finalment vam optar per trucar al 061, i ens van contestar que si els vòmits no estaven acompanyats de febre i diarrea, era culpa dels mocs del constipat que t’havien passat a l’estómac. 

I preocupació mèdica a part, ens has posat a prova, perquè aquests vòmits ens han fet improvisar a cada moment com netejar el terra o tot el que toqués i gestionar-te a tu a la vegada (ara ho lligaré amb l’escapisme de l’hamaca). Divendres, que era Sant Antoni i vam tenir festa, quasi no t’havies acabat el biberó que el vas vomitar. Com que ja feia dies que passaven coses semblants, vaig ser prou previnguda i vam salvar a tu, a mi i el sofà. Però igualment, el terra del menjador es va convertir en una piscina i també va quedar-ne afectada l’hamaca amb cinturó (sí, tenim dues hamaques, una que usàvem més al principi i la del cinturó que és la que tenim al menjador). Com que tens una especial predilecció pel cubell de fregar, vaig haver d’immobilitzar-te mentre fregava en l’hamaca sense cinturó. Te’n vas escapar dues vegades: una per la part baixa, i una per dalt, que va anar acompanyada d’un bon cop al cap i de molt orgull personal per aquella fita tan important aconseguida. 

I canviant de tema completament, ja t’he explicat que t’agrada treure els DVD del prestatge de casa els avis. Diumenge te’ls estaves mirant i la Rous et va demanant que li fessis un petó als nens de la portada de la pel·lícula de “Los chicos del coro”. I els el vas fer. Té sentit, perquè són nens i estan en una posició tendra, però després vas fer el mateix amb el Batman, que no és que tingui una expressió gaire amable. I és que aquesta setmana ja has començat a fer petons també a les persones, quan t’ho demanen o quan vols, i quan no vols, doncs no en fas, fins i tot fent que no amb el cap. Com ha de ser, tot i que a vegades alguns tenim enveja del Batman.

Aquesta setmana ha començat el 2020

Publicat el per
Respon

20200105

Aquesta setmana…

… ha començat el 2020. El dia de Cap d’Any per a tu encara no és una fita gaire important, ja que se celebra que la Terra ha fet una volta al Sol des que en vam celebrar la darrera, i tu encara no has completat una translació. Per a simplificar, cadascú es compta les voltes que fa el Sol el dia del seu aniversari, i Cap d’Any és un dia on les voltes al Sol se celebren de forma conjunta.

És costum que la nit de Cap d’Any, les persones queden per a sopar, es posen collarets i barrets d’un sol ús, llencen confeti i fan grans festes nocturnes. Això és el que acostumàvem a fer el papa i jo també: molt de menjar, beure i ballar fins a la matinada (això últim més el papa). Aquest any, gràcies a tu (no per culpa teva), ha estat molt diferent, i hem estat igual de feliços (i fins i tot et diré que més rics, perquè el teu biberó i bolquers no compensen els preus desorbitats dels menús especials d’aquesta nit i els beures).

Vam passar el dia amb els amics, això sí, però després vam fer un sopar senzill amb un coulant congelat (com a molts restaurants, penso) i vam esperar al sofà amb pijama mirant les Teresines S.A. i jugant a la PSP fins que van ser l’any 2020. I cap a dormir. Gens de pena de no haver de tranuitar, i és que a les nou del matí érem a la platja banyant-nos (el papa sencer i només els meus peus). L’any que ve ens hi banyarem les dues!

I el darrer acte de les festes nadalenques són els reis. Et vas passar la cavalcada amb la boca oberta i resseguint amb el cap cadascuna de les carrosses. No vam tenir clar que és el que et sobtava més: la quantitat de persones de totes les edats al carrer, les músiques diferents, els llums i colors o els cavalls en contra direcció al carrer Unió.