20191208

Aquesta setmana…

… peses el doble de quan vas néixer. És a dir, ja peses més de 8100 gr. (ho hem comprovat amb la bàscula de la cuina dels avis). Segurament pensaràs que som cruels o cutres, però algunes bàscules de cuina són molt fiables i en la majoria dels casos són molt més precises que les dels adults. A un adult no li importa gaire si baixa o puja 50 gr., però si fas un pastís, posar-hi 50 gr. de sucre de més pot ser tot un drama.

Bé, aquesta és la part graciosa de la setmana i la que estava esperant amb candeletes des de feia setmanes per poder-te’n dedicar un capítol. L’altra fita superimportant, que fins i tot surt a les guies de desenvolupament, és la capacitat de passar d’estirada a asseguda. D’això no me’n vaig adonar immediatament. Una tarda em va semblar que t’asseies sola, però vaig dubtar. L’endemà, clarament, vas posar-te de genolls i després vas tirar el cul endarrere. No és la manera que m’hauria pensat que es passa d’estirat a assegut, però deu ser la més fàcil. A més a més, he comparat amb les taules de desenvolupament i el 50% dels infants ho fan a partir dels nou mesos, i clar, tu en tens vuit i d’això els pares en sentim molt orgullosos, que el nostre nen o nena sigui el millor.

El problema de pensar que sou els millors és que cal comparar, que és una acció una mica lletja. A principis de setmana, el papa i jo vam comparar les coses que fas tu amb les que fan els teus companys a les fotos que et fan a la llar d’infants i no vam deixar de preguntar-nos perquè alguns podien fer coses que tu encara no fas. Ens va preocupar molt i fins i tot vam haver de fer teràpia amb la Mercè. Ens va dir que no hi penséssim, que els altres són més grans i que tu tens un desenvolupament normal, i que tens tan bon caràcter. Ens va deixar tranquils, encara sort!