Arxiu mensual: desembre de 2019

Aquesta setmana Nadal

Publicat el per
Respon

20191229

Aquesta setmana…

… Nadal. Per Nadal se celebra el naixement del fill de déu i coincideix amb festes relacionades amb el solstici d’hivern (el que passa és que no puc dir que aquesta setmana sigui el solstici perquè va ser diumenge passat), casualitat, també! Deixem a un costat el motiu de les festes i centrem-nos en la posada en escena.

Com que són dies amb molt poques hores de llum, s’intenta compensar aquest fet amb il·luminacions festives addicionals, i, pel mateix motiu, es passen moltes hores a casa, envoltats de la família. També, per a compensar la tristor dels dies curts, es fan molts regals, en alguns casos fruit d’éssers màgics i extraordinaris.

El millor, per a mi, i amb diferència és el Tió de Nadal. Un tronc màgic que la nit de Nadal caga, esperonat a cops de bastó i al so de la música, regals per a la família, que poden anar des de mitjons a joguines, passant per torrons i neules. Perquè la màgia sigui possible, cal alimentar-lo els dies anteriors des que arriba a casa i només està veritablement preparat quan ha fet la ganya. Aquest any, però, no has entès res del que passava al teu voltant: ara cap allà a escalfar el pal (mentre el papa i jo miràvem la ganya), ara cap aquí a seguir cantant a garrotades, i finalment traient coses de sota una manta; però la teva cara d’excitació era màgica i el moviment dels braços feia molt riure.

Pel que fa a les trobades familiars, has estat la reina de les atencions i de tant anar de braç en braç de “semi-desconeguts” i de no parar de cantar i de tastar aliments sofisticats i nous (això sí, sempre casolans, que una cosa és el guacamole de l’avi i una altra és el del pot), se t’han trastocat les hores de dormir i les ganes de menjar, i això suposo que ens donarà per un capítol sencer quan hagis de tornar a la llar…

Aquesta setmana has gatejat!

Publicat el per
Respon

20191222

Aquesta setmana…

… has gatejat! I el papa i jo hem vist el primer cop. Et dic això perquè des que vas a la llar estem una mica espantats de perdre’ns les teves primeres vegades. En aquest cas sabem que ha estat el primer cop perquè al migdia la Mercè ens va dir que havies gatejat, però nosaltres ja ho havíem vist al matí. Érem al lavabo i teníem la porta oberta del menjador per veure’t, i tu vas decidir afegir-te a la festa perquè devies pensar que l’acció estava al lavabo. A diferència de les altres vegades que ens persegueixes, aquest cop no vas deixar caure el cul i molt a poc a poc, com pensant-te de coordinar cada moviment de les extremitats, vas anar avançant uns tres metres. Va ser molt impressionant. I cap casualitat, perquè com et dic, ho vas repetir al llarg del dia i de la setmana.

Això ha passat el divendres i fins aquest moment el més interessant que havia passat és que vas desestabilitzar el tió (que té unes potetes que li configuren una metaestabilitat) mentre li estiraves el tap de suro que li fa de nas. Vas estirar tan fort que el vas desequilibrar i el vas fer rodolar. Per sort, els més de deu quilos de tronc no et van caure directament damunt i només et va fer una rascada al peu. Plorar? Doncs no gaire. Motiu? A la mà dreta tenies el teu trofeu, el nas del tió! Ets una mica animal!

Aquesta setmana has estirat un cable d’un endoll

Publicat el per
Respon

20191215

Aquesta setmana…

… has estirat un cable d’un endoll. T’explico com va passar. Ja fa dies que arrossegant-te et recorres el menjador i jo t’hi vaig deixar sola mentre era al lavabo. Al principi et sentia que xerraves, però de cop i volta vas deixar de fer sorollets i quan et cridava no rebia resposta. En arribar corrents al menjador ho vaig veure, eres al costat de l’endoll on tenim endollat un dels radiadors i havies fet tanta força estirant el cable que vas treure la caixeta de l’endoll de dins de la paret. 

Evidentment que com a pares ja sabíem que s’ha d’anar amb compte amb els endolls però fins que no passa no prens consciència de la teva capacitat de moviment. Hi ha persones que relacionen el silenci dels infants amb estar fent alguna cosa, mmm, com ho diria, nova o especial o que sabeu en el fons que no hauríeu d’estar fent. O com a mínim que no tindríeu la barra de fer-la davant dels nostres morros!

I és que cada vegada saps fer més coses, coses que ni ens imaginaríem. Per exemple, ja fa dies que quan et treus el mitjó, jugo a mossegar-lo com si fos un gos mentre moc el cap i faig sorolls. A tu et fa molta gràcia (a hores d’ara ets molt fan meva, no crec que siguis tan incondicional quan siguis adolescent). Un dia, doncs, et vas treure el mitjó i vas estirar el braç en direcció a la meva boca. Ho vaig entendre, volies jugar! Recordes coses i ets capaç de fer-te entendre.

Una altra cosa que recordes és on està el nas d’un titella que és un Pinotxo. La Rous feia dies que et marcava on té el nas el titella i t’ensenyava com li has de tocar, amb el dit índex. Sorprenentment, ara ja ho fas sola quan la Rous et pregunta on està el nas, tu el senyales amb molt de compte. No pares de sorprendre’ns, ens tens meravellats!

Aquesta setmana peses el doble de quan vas néixer

Publicat el per
Respon

20191208

Aquesta setmana…

… peses el doble de quan vas néixer. És a dir, ja peses més de 8100 gr. (ho hem comprovat amb la bàscula de la cuina dels avis). Segurament pensaràs que som cruels o cutres, però algunes bàscules de cuina són molt fiables i en la majoria dels casos són molt més precises que les dels adults. A un adult no li importa gaire si baixa o puja 50 gr., però si fas un pastís, posar-hi 50 gr. de sucre de més pot ser tot un drama.

Bé, aquesta és la part graciosa de la setmana i la que estava esperant amb candeletes des de feia setmanes per poder-te’n dedicar un capítol. L’altra fita superimportant, que fins i tot surt a les guies de desenvolupament, és la capacitat de passar d’estirada a asseguda. D’això no me’n vaig adonar immediatament. Una tarda em va semblar que t’asseies sola, però vaig dubtar. L’endemà, clarament, vas posar-te de genolls i després vas tirar el cul endarrere. No és la manera que m’hauria pensat que es passa d’estirat a assegut, però deu ser la més fàcil. A més a més, he comparat amb les taules de desenvolupament i el 50% dels infants ho fan a partir dels nou mesos, i clar, tu en tens vuit i d’això els pares en sentim molt orgullosos, que el nostre nen o nena sigui el millor.

El problema de pensar que sou els millors és que cal comparar, que és una acció una mica lletja. A principis de setmana, el papa i jo vam comparar les coses que fas tu amb les que fan els teus companys a les fotos que et fan a la llar d’infants i no vam deixar de preguntar-nos perquè alguns podien fer coses que tu encara no fas. Ens va preocupar molt i fins i tot vam haver de fer teràpia amb la Mercè. Ens va dir que no hi penséssim, que els altres són més grans i que tu tens un desenvolupament normal, i que tens tan bon caràcter. Ens va deixar tranquils, encara sort!

Aquesta setmana has xipollejat a la banyera… conscientment!

Publicat el per
Respon

20191201

Aquesta setmana…

…has xipollejat a la banyera… conscientment! Hi ha una gran diferència entre xipollejar de casualitat i conscientment, i no és fàcil distingir entre els dos casos, al principi (bé, al principi és quan és més fàcil perquè no fas res conscientment, tot es fa per instint). És com el primer cop que vas agafar-me un dit o un objecte. La gran pregunta és quin és el punt d’inflexió entre la xiripa i la consciència? 

Centrem-nos a l’acció d’aquesta setmana. Picar a l’aigua fa molt temps que ho fas, puc dir des de l’estiu a la piscina, però simplement pel fet que la interfase atmosfera-aigua estava a prop. El que passa és que aquest cop ha estat molt diferent: amb menys d’un dit d’aigua a la banyereta (que com ja t’he explicat alguna vegada, tenim dins de la dutxa), ja vas tenir la voluntat de picar-hi amb energia! I ho vas fer moltes vegades durant l’estona de dutxa, mentre somreies amb satisfacció de veure la reacció a la teva acció. Aquest ha estat el punt d’inflexió. Per si hi havia algun dubte, ho has repetit al llarg de tota la setmana, per tant, no és casualitat! Saps xipollejar!