20191117

Aquesta setmana…

… has obert un calaix de la cuina. Estàvem els tres a la cuina. Per què? Doncs perquè ens agrada fer experiments familiars i aquest consistia en el fet que estiguessis present mentre cuinàvem el sopar. Tu ja estaves dutxada i havies sopat el teu biberó carregadet de cereals en pols i seies a la trona. Perquè no sentissis que et donàvem l’esquena, t’hem acostat al marbre (sí, és de granodiorita) a una zona on no podies cremar-te, ni tallar-te ni agafar res. Però sense comptar amb com estava de proper el calaix… I clar, el calaix ha estat la teva víctima. Quan l’has tingut obert, a més a més, t’hi has atansat a observar què hi havia dins. 

I vull deixar clar que no ha estat casualitat, perquè hem tancat el calaix i has repetit l’operació.

El més curiós és que uns amics ens van passar la setmana passada tot d’elements per a protegir els mobles del teu cap (no al revés) i per a evitar que obrissis coses. Jo en aquell moment no ho vaig veure com un “problema” pròxim, però ara tinc clar que va ser premonitori.