20191027

Aquesta setmana…

… t’has tornat primmirada amb el menjar. Ja feia uns quants dies que et costava berenar però com que aquella pediatra t’havia vist petita, et forçàvem i això resultava en escenes dramàtiques. Un dissabte, fins i tot, només havies menjat quan t’ho donava la Jana, però com que la Mercè deia que t’ho menjaves tot, doncs anàvem insistint, pensant que era culpa nostra.

Ens hem passat tota la setmana patint en pensar què passaria el cap de setmana si no volies menjar res si no hi havia la Mercè. Doncs ha estat un cap de setmana on hem arribat a conclusions sobre com menges. Dissabte vam descobrir que ets molt dropa menjant. Després de desistir de donar-te la barreja de cigrons i tomàquets amb la cullera, i amb tothom cansat, vaig optar per donar-te-la de beure directament de la carmanyola, i va funcionar! Per berenar va passar una cosa semblant. Rebutjaves de totes totes la fruita a bocins i el iogurt, però no li vas fer un lleig a aquelles barreges comercials que es mengen d’un tub.

Diumenge vam arribar a altres conclusions, altre cop relacionades amb les teves poques (o nul·les) ganes de berenar. Malgrat com de nerviosa em posa que no vulguis menjar, m’encanta com et comuniques sense parlar, la manera com estrenys els llavis i mous el cap a un costat; és encisador! Doncs en aquesta situació estaves davant d’una pruna boníssima, quan passejant per la cuina vas veure la cassola de samfaina acabada de coure dels avis i t’hi vas llençar de cap. En resum, que per a la pruna no tenies gana, però pel tomàquet, el carabassó, l’albergínia i la ceba sí. Bé, i per la pruna que et vaig colar a traïció.