Arxiu mensual: novembre de 2019

Aquesta setmana t’han donat l’alta al CDIAP

Publicat el per
Respon

20191124

Aquesta setmana…

…t’han donat l’alta al CDIAP. El primer que et deus estar preguntant és que és el CDIAP. Aquest nom és l’acrònim de Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç. I clar, després que et digui això, et deus preguntar per què hi anaves. Doncs perquè en la revisió dels sis mesos, la pediatra que t’atenia (atenia perquè arran d’això i del diagnòstic del pes se’ns ha acceptat el canvi de pediatra) ens hi va derivar en opinar que tenies hipotonia a la cama dreta. Següent pregunta, què és la hipotonia? Doncs pel que vaig entendre és que et falta to, és a dir, musculatura.

En el CDIAP hi hem anat a fer tres sessions: una primera on ens van obrir la fitxa i dues més amb la fisioterapeuta. Ja de bon principi aquesta darrera ens va dir que estaves perfecta, però ens va citar un segon cop per a corroborar el seu diagnòstic. El primer cop ens va donar algunes pautes per ajudar-te a fer que interioritzessis moviments i en la segona vam descobrir que et vols posar de peus.

Aquest va ser un moment molt emocionant per a mi, quan vaig veure que tu sola, recolzada a un “piji”coixí estiraves les cames per atansar-te a una joguina. Al llarg del que quedava de setmana a casa t’hem intentat imitar la situació i ho has repetit (dues vegades cada vespre, no et pensis ara que t’hem estat explotant). Ens fa molta gràcia! Ja falta menys per anar a passejar juntes per la muntanya!

Classificació de les roques ígnies

Publicat el per
Respon

Quan es parla sobre classificar les roques ígnies, a la majoria dels geòlegs i geòlogues ens ve al cap ràpidament el diagrama d’Strekeisen. És ordenat, bonic i precís. Però per ser sincera, no és el que vaig usar per a estudiar-les. El que vaig usar és un on apareixen algunes roques ígnies (moltes menys que en el diagrama) relacionades amb el percentatge total dels principals minerals (no només quars, feldespat potassi i plagiòclasi) i del qual no conec l’autor/a.

(Woudloper, 2009). Extret de Wikipedia

Aquest diagrama em segueix agradant molt i és el que treballem a classe de ciències de la Terra de batxillerat. I quan dic que el treballem és que se’n pot treure molt de suc, ja que es pot relacionar amb les propietats del magma i es poden afegir dades com ara la textura de les roques i observar-hi també la seqüenciació de Bowen.

La següent imatge és tal com resulta després de modificar-lo:

Aquesta setmana has obert un calaix de la cuina

Publicat el per
Respon

20191117

Aquesta setmana…

… has obert un calaix de la cuina. Estàvem els tres a la cuina. Per què? Doncs perquè ens agrada fer experiments familiars i aquest consistia en el fet que estiguessis present mentre cuinàvem el sopar. Tu ja estaves dutxada i havies sopat el teu biberó carregadet de cereals en pols i seies a la trona. Perquè no sentissis que et donàvem l’esquena, t’hem acostat al marbre (sí, és de granodiorita) a una zona on no podies cremar-te, ni tallar-te ni agafar res. Però sense comptar amb com estava de proper el calaix… I clar, el calaix ha estat la teva víctima. Quan l’has tingut obert, a més a més, t’hi has atansat a observar què hi havia dins. 

I vull deixar clar que no ha estat casualitat, perquè hem tancat el calaix i has repetit l’operació.

El més curiós és que uns amics ens van passar la setmana passada tot d’elements per a protegir els mobles del teu cap (no al revés) i per a evitar que obrissis coses. Jo en aquell moment no ho vaig veure com un “problema” pròxim, però ara tinc clar que va ser premonitori.

Aquesta setmana has jugat a destruir el puzle

Publicat el per
Respon

20191110

Aquesta setmana…

… has jugat a destruir el puzle, el puzle pensat perquè t’hi puguis desplaçar sense haver d’anar directament per les rajoles fredes (sobretot ara a l’hivern) i dures de casa. El plantejament era ideal en el cap d’uns pares primerencs que volen potenciar el teu moviment autònom: un lloc prou gran d’escuma per a estar protegida del fred i per a minimitzar les caigudes de cap.

Però, clar, “era” ideal. La realitat ha canviat molt des del primer dia que t’hi vam posar. Ara les 20 rajoles que constitueixen el puzle (col·locades normalment en quatre per cinc) ja no són un espai prou gran per a albergar els teus anhels de moviment (de moment només reptes com les serps i rodoles com les croquetes, és a dir, “reptation” i “rolling”, encara et falta una mica pel “saltation”; no facis gaire cas dels acudits de geòloga de la mama). També ha canviat molt la teva habilitat manual. Sí que és veritat que no es pot considerar encara que disposis de psicomotricitat fina, però en comparació amb la inexistent capacitat per agafar res de quan vas néixer, em deixes meravellada. És un d’aquells canvis que no passen d’un dia a l’altre, no es pot dir que un dia no siguis apta per agafar res i l’altre sí que ho siguis (i per això no hi ha de moment cap setmana dedicada a això), sinó que és una habilitat que es desenvolupa progressivament. Ara ja decideixes què vols agafar i la majoria de les vegades ho aconsegueixes després d’uns quants intents, encara que sigui un objecte “gran” (per a tu). L’únic problema és que vols agafar el puzle i mastegar-ne les dents, però entenc que no et puguis resistir a uns colors tan atractius!

Aquesta setmana t’hem donat per primera vegada un medicament

Publicat el per
Respon

20191103

Aquesta setmana…

… t’hem donat per primera vegada un medicament. Faré una explicació curta perquè a vegades em fa la sensació que les mares i els pares gaudeixen explicant amb pèls i senyals les malalties dels seus fills i filles. Bàsicament, feia molts dies que tenies mocs però no impedien que fessis vida normal, fins aquesta setmana, quan n’has tingut tants que t’ha costat dormir perquè no podies respirar (per sort no has tingut febre). A urgències ens van receptar un antihistamínic en una dosi baixíssima segons el prospecte i t’ha fet efecte. Com es dona medicament a un nadó? Doncs enganyant-lo, com en tantes altres coses: en obrir la boca per a beure del biberó o menjar de la cullera, et posem la cullera amb les gotes primer i ja està!

Aquesta setmana t’has tornat primmirada amb el menjar

Publicat el per
Respon

20191027

Aquesta setmana…

… t’has tornat primmirada amb el menjar. Ja feia uns quants dies que et costava berenar però com que aquella pediatra t’havia vist petita, et forçàvem i això resultava en escenes dramàtiques. Un dissabte, fins i tot, només havies menjat quan t’ho donava la Jana, però com que la Mercè deia que t’ho menjaves tot, doncs anàvem insistint, pensant que era culpa nostra.

Ens hem passat tota la setmana patint en pensar què passaria el cap de setmana si no volies menjar res si no hi havia la Mercè. Doncs ha estat un cap de setmana on hem arribat a conclusions sobre com menges. Dissabte vam descobrir que ets molt dropa menjant. Després de desistir de donar-te la barreja de cigrons i tomàquets amb la cullera, i amb tothom cansat, vaig optar per donar-te-la de beure directament de la carmanyola, i va funcionar! Per berenar va passar una cosa semblant. Rebutjaves de totes totes la fruita a bocins i el iogurt, però no li vas fer un lleig a aquelles barreges comercials que es mengen d’un tub.

Diumenge vam arribar a altres conclusions, altre cop relacionades amb les teves poques (o nul·les) ganes de berenar. Malgrat com de nerviosa em posa que no vulguis menjar, m’encanta com et comuniques sense parlar, la manera com estrenys els llavis i mous el cap a un costat; és encisador! Doncs en aquesta situació estaves davant d’una pruna boníssima, quan passejant per la cuina vas veure la cassola de samfaina acabada de coure dels avis i t’hi vas llençar de cap. En resum, que per a la pruna no tenies gana, però pel tomàquet, el carabassó, l’albergínia i la ceba sí. Bé, i per la pruna que et vaig colar a traïció.