20190915

Aquesta setmana…

… a la llar d’infants. Feia uns quatre mesos que sabia que arribaria aquest moment. A mitjans d’abril (tenies un mes), uns amics ens van preguntar si ens trobaríem a les portes obertes de les llars d’infants. Va ser un xoc molt fort. Fins a aquell moment no m’havia plantejat com organitzaríem la família quan tornés a treballar, i suposo que encara no m’ho volia plantejar. Eres tan petita, amb prou feines et movies i et veia massa indefensa per allunyar-me de tu…. Així i tot, em vaig tranquil·litzar en entrar en el Gavot. No t’hi volia deixar encara, però va ser l’inici d’interioritzar que hi estaries bé (tot i no tenir-ne d’idea, però sobre educació tothom opina, perquè em va agradar l’espai i les professionals). Al cap d’un mes vam fer la preinscripció i al cap d’un mes més la matrícula.

I finalment, aquesta setmana ha arribat el dia de dur-t’hi a tu per primer cop i tota la resta de “fato”: bolquers, roba de recanvi, fotos, etc. També s’han de firmar papers i estar alerta per si se t’hi ha d’apuntar al menjador o no. És a dir, més feina de concentració materna! 

El primer dia hi vas passar una hora amb l’avi i l’endemà, la Laura i jo t’hi vam deixar. I no, no em va fer pena. Estava ja molt conscienciada després de tants mesos pensant-hi i preparant-ho tot. A la Laura sí que li’n va fer, però no sabria dir-te si era per separar-se de tu o perquè ella també s’hi volia quedar.

Per cert, sobre el tema de conèixer-te cada dia millor, puc dir que ja sé quan tens caca: remugues i mous les cames amb ràbia. Per a confirmar la meva teoria, et vaig portar al vàter, i sí, tenia raó.