Arxiu mensual: setembre de 2019

Aquesta setmana t’hem vestit de rosa i t’hem deixat tancada al cotxe

Publicat el per
Respon

20190922
Aquesta setmana…
… t’hem vestit de rosa i t’hem deixat tancada al cotxe. Dissabte vas assistir a la teva primera boda. Les bodes: gran esdeveniment social digne d’estudi i molt valuós antropològicament parlant. Una de les característiques més curioses que presenten és la necessitat que hi té la gent d’arreglar-se, vestir-se bé, anar incòmode, disfressar-se (això literal a la dels papes), digues-li com vulguis. Tu no vas ser menys: vestit rosa amb una cinta al voltant de la cintura (se’l va posar la tieta Laura), cinta al cap amb floretes (tunejada per l’àvia Rous), jersei blanc (regalat per la tieta besàvia Maria Rosa) i els peücs fets per la mama de la Marina. Una combinació molt adient i, per anar al gra, molt cursi! Mentres et vestia m’auto-feia gràcia… en fi!
Però no, els mossos no et van salvar de dins del cotxe blau amb aquestes pintes. De fet, el papa i la mama et van deixar tancada per culpa de la manca de comunicació (i perquè el sistema de tancament del Renault és una caca!!!) quan estaven a punt de marxar cap a adoctrinar-te a la manifestació de la Diada. Sí, això és la setmana passada, que no m’hi va cabre a l’escrit.
I ja que parlem dels pares de l’any, aquesta setmana has complert mig any de vida i un mes des que menges sòlid. En aquest sentit, hauries d’haver tastat com a màxim 15 aliments (dos dies entre nou i nou aliment): plàtan, paraguai, poma, meló, síndria, pruna, pera, préssec, patata, pastanaga, carabassó, carabassa, bajoca, ou, cigrons, pollastre, arròs, pa. Bé, sí, n’hi ha 18. Per això el comentari de “pares de l’any”. I a la boda en vam afegir dos més de cop, però ara ja podràs menjar sofregits!

Aquesta setmana a la llar d’infants

Publicat el per
Respon

20190915

Aquesta setmana…

… a la llar d’infants. Feia uns quatre mesos que sabia que arribaria aquest moment. A mitjans d’abril (tenies un mes), uns amics ens van preguntar si ens trobaríem a les portes obertes de les llars d’infants. Va ser un xoc molt fort. Fins a aquell moment no m’havia plantejat com organitzaríem la família quan tornés a treballar, i suposo que encara no m’ho volia plantejar. Eres tan petita, amb prou feines et movies i et veia massa indefensa per allunyar-me de tu…. Així i tot, em vaig tranquil·litzar en entrar en el Gavot. No t’hi volia deixar encara, però va ser l’inici d’interioritzar que hi estaries bé (tot i no tenir-ne d’idea, però sobre educació tothom opina, perquè em va agradar l’espai i les professionals). Al cap d’un mes vam fer la preinscripció i al cap d’un mes més la matrícula.

I finalment, aquesta setmana ha arribat el dia de dur-t’hi a tu per primer cop i tota la resta de “fato”: bolquers, roba de recanvi, fotos, etc. També s’han de firmar papers i estar alerta per si se t’hi ha d’apuntar al menjador o no. És a dir, més feina de concentració materna! 

El primer dia hi vas passar una hora amb l’avi i l’endemà, la Laura i jo t’hi vam deixar. I no, no em va fer pena. Estava ja molt conscienciada després de tants mesos pensant-hi i preparant-ho tot. A la Laura sí que li’n va fer, però no sabria dir-te si era per separar-se de tu o perquè ella també s’hi volia quedar.

Per cert, sobre el tema de conèixer-te cada dia millor, puc dir que ja sé quan tens caca: remugues i mous les cames amb ràbia. Per a confirmar la meva teoria, et vaig portar al vàter, i sí, tenia raó.

Aquesta setmana la mama (o sigui jo) ha començat a treballar

Publicat el per
Respon

20190908
Aquesta setmana…
… la mama (o sigui jo) ha començat a treballar. Per això, i per altres motius, has pres el teu primer biberó. Han passat sis mesos menys 2 dies des de que vaig agafar la baixa per mal d’esquena quan estava de 39 setmanes i 4 dies i ja ho puc dir: se m’ha fet llarg! Però no perquè et vulgui perdre de vista o em cansis, sinó perquè em diverteix treballar (estava pensant de dir que m’agrada la meva feina, però és més acurada la paraula diversió).
Fins aquesta setmana, hem passat quasi 24h al dia juntes durant quasi sis mesos, perquè, tot i que en aquest temps t’he deixat amb els avis i el papa algunes estones, hi ha una cosa que ens lligava i, per tant, no em separava de tu més de tres hores seguides (ets un xollo, menges cada 3h-3,5h com un rellotge). Tu menjaves única i exclusivament llet de la que produïa el meu cos (i directament del meu cos, perquè no em veig amb un xuclador elèctric als pits, soc tancada de mires).
Ara també prens llet de fórmula o, més descriptivament, llet en pols. Les experiències que havia sentit eren que els nadons notaven massa diferència entre la llet de la mare i la de pot, i l’acabaven rebutjant. La teva realitat és que fas la mateixa cara d’excitació quan remeno el biberó que quan t’ensenyo un mugró. Crec que ha arribat el moment de fer l’experiment de què prefereixes…
Però altra vegada t’he estat explicant coses avorrides i profundes, quan lo més important és que aquesta setmana t’has posat els peus a la boca i t’has llepat els dits amb afició. Llàstima que la setmana que ve baixen les temperatures i et posaré mitjons!

Aquesta setmana has jugat asseguda

Publicat el per
Respon

20190901

Aquesta setmana…

… has jugat asseguda. Sí, ja t’aguantes tota sola en aquesta posició, tot i que, quan t’excites i et mous massa, perds l’equilibri. Normalment no deixem que caiguis del tot, però quan ho fas, la consigna és clara: “no passa res, apa, has caigut” amb un somriure d’orella a orella.

És bonic veure com la nova posició et permet veure tot allò que t’envolta des d’un altre punt de vista. Et deixa tenir les mans lliures i agafar joguines o, per què no dir-ho, el comandament a distància de la televisió! 

Hem aprofitat ara que ja seus i hem estrenat la piscina de boles, on a part de seure-hi també t’hi col·loques en la que és la meva posició de nadó preferida: estirada agafant-te els peus. Ja fa quasi dos mesos que et toques els peus, i feia molt que esperava que te’ls agafessis tots dos alhora. Ara ja fa un mes que ho fas (el primer cop que ho vas fer va ser a l’autocaravana) però tenia tantes coses a explicar que ho vaig deixar per més endavant.