20190818

Aquesta setmana…

… te’m tires als pits. No sé com ha passat, però aquesta setmana m’he adonat que tens prou força al tòrax i prou consciència d’on ve el teu aliment. Un dia, just mentre preparava un pit (obrint la sempre atractiva finestreta dels no menys atractius sostenidors de lactància), t’hi vas abocar. Verb molt adient, perquè la part del cos que encapçalava la comitiva era la boca: ben oberta i amb la llengua fora. Quin desfici.

Després d’aquest primer moment, les següents preses han inclòs moments experimentals, comprovant si la reacció entre pit i pit era la mateixa, si et queixaves més o menys si mantenia la samarreta més estona aixecada sense fer més passos, gravant-ho, allunyant-te una mica més del pit per a observar si la reacció era la mateixa, etc.

Ho sento, em fa molta gràcia aquest instint teu! És tan animal, tan espectacularment natural i a la vegada increïble… Em produeix sentiments molt semblants als que em va produir el primer cop que vas mamar. No sabies ni on eres, ni qui eres, ni què passava, ni qui era jo, ni tan sols eres capaç de coordinar el moviment de cap part del cos, però vas mamar. Ningú t’ho va explicar. I no és un moviment fàcil, el moviment de la llengua és molt concret, però ho vas fer. És genial! M’encanta! Visca la natura i tu!