20190714

Aquesta setmana…

… a la piscina. Com que la platja, la setmana passada, no et va convèncer, i a mi això de que mengessis sorra tampoc, aquesta, hem provat la piscina. I quina millor piscina per a estrenar-se que la de Margalef? L’experiència inclou tres intents. El primer intent va consistir en sucar-te a la piscina petita al matí. Fallit. El segon, en anar a la gran, just després. També fallit. I finalment, el bo: entrar a la piscina petita a la tarda. Cal dir que, en aquest darrer intent, ja anava sobre segur perquè aquesta piscina és famosa per transformar-se en un caldo a mida que avança el dia i el Sol n’escalfa l’aigua (i que s’hi acumulen pipis de nens i nenes).

L’entrada ha estat lenta, sota l’atenta mirada dels habituals usuaris de la piscina, que, igual que tu, també els agraden les novetats, i així no s’avorreixen. Primer els peus, i després la panxa. Com que les queixes eren inexistents, al final t’he mullat fins al coll. I així, com si res, t’hi has acabat sentint bé i oblidant que estaves en una piscina i t’has concentrat en la resta d’activitats i els jocs de la canalla.

Tot i el gran èxit (no crec que les expliqués en cas contrari), aquest tipus d’activitats noves (i no oblidem, prohibides per la pediatra) no deixen de posar-me nerviosa, però sempre intento amagar la meva cara de circumstàncies per a encomanar-te el màxim d’entusiasme. Estic segura que si posés cara de por, te l’acabaria encomanant. Segur que l’any que ve, hauré de canviar la meva cara d’entusiasme per la d’enfadada perquè no en voldràs sortir.