Arxiu mensual: juliol de 2019

Aquesta setmana has dormit a la teva habitació

Publicat el per
Respon

20190728

Aquesta setmana…

… has dormit sola a la teva habitació. El papa ja ho va proposar fa un parell de setmanes: amb la calor et mous més del compte i el bressol Next2me que ens ha deixat la Mar et queda petit i t’acabes enfadant i descanses menys. Jo pensava que eres massa petita.

“Quant, on i com dorm un nadó” és un tema sobre el qual tots els pares i mares volen parlar. Nosaltres intentem no fer-ho. Per què? En primer lloc perquè, des que el papa va exhaurir el permís de paternitat, has dormit tota la nit seguida (amb una excepció): de nou/deu a sis/set. I això fa molta ràbia als altres pares que no poden dormir. En segon lloc, perquè actualment està de moda fer “co-llit” (compartir llit tots/es plegats fins que el nadó vulgui) o com a mínim seguir a l’habitació dels pares (en totes les versions) molts mesos. Nosaltres, no només no tenim l’espai, sinó que pensem que dormir separats també té coses bones.

El punt d’inflexió va ser la setmana passada. Estant a Margalef, no et va quedar més remei que dormir en un bressol de barres als peus del nostre llit. Allà vaig arribar a la conclusió que havies dormit molt bé i que de tornada a casa ja podíem fer el canvi. Estic contenta de la mudança, encara que he de confessar que dormo amb el comunicador enganxat a l’orella malgrat estar només a dos metres i mig de tu. I per cert, l’altre dia a quarts de set del matí, quasi caic del llit venint a comprovar com estaves quan vaig descobrir que el comunicador s’havia apagat per falta de bateria.

Aquesta setmana a la piscina

Publicat el per
Respon

20190714

Aquesta setmana…

… a la piscina. Com que la platja, la setmana passada, no et va convèncer, i a mi això de que mengessis sorra tampoc, aquesta, hem provat la piscina. I quina millor piscina per a estrenar-se que la de Margalef? L’experiència inclou tres intents. El primer intent va consistir en sucar-te a la piscina petita al matí. Fallit. El segon, en anar a la gran, just després. També fallit. I finalment, el bo: entrar a la piscina petita a la tarda. Cal dir que, en aquest darrer intent, ja anava sobre segur perquè aquesta piscina és famosa per transformar-se en un caldo a mida que avança el dia i el Sol n’escalfa l’aigua (i que s’hi acumulen pipis de nens i nenes).

L’entrada ha estat lenta, sota l’atenta mirada dels habituals usuaris de la piscina, que, igual que tu, també els agraden les novetats, i així no s’avorreixen. Primer els peus, i després la panxa. Com que les queixes eren inexistents, al final t’he mullat fins al coll. I així, com si res, t’hi has acabat sentint bé i oblidant que estaves en una piscina i t’has concentrat en la resta d’activitats i els jocs de la canalla.

Tot i el gran èxit (no crec que les expliqués en cas contrari), aquest tipus d’activitats noves (i no oblidem, prohibides per la pediatra) no deixen de posar-me nerviosa, però sempre intento amagar la meva cara de circumstàncies per a encomanar-te el màxim d’entusiasme. Estic segura que si posés cara de por, te l’acabaria encomanant. Segur que l’any que ve, hauré de canviar la meva cara d’entusiasme per la d’enfadada perquè no en voldràs sortir.

Aquesta setmana hem fet tot el que ens havia prohibit la pediatra

Publicat el per
Respon

20190707

Aquesta setmana…

… hem fet tot el que ens havia prohibit la pediatra: banyar-te al mar i posar-te crema del sol. Podria mirar de buscar excuses barates de l’estil: “no ho recordàvem”, “ens va semblar entendre que la prohibició només era vigent després de menjar”, “pensàvem que una vegada passats els 6kg ja no hi havia prohibicions”, etc. Però no, no calen excuses. Ho vam fer perquè ens va donar la gana i perquè ens feia molta il·lusió. Molta més que a tu, sense cap tipus de dubte (ja ho veuràs a les fotos que et vam fer).

I és que ara m’adono de com de motivada s’ha d’estar per anar a la platja amb un nadó. Anar amb tu a la platja implica agafar més fato: la teva crema especial de nens/es, un vestit de bany de cos sencer amb protecció 50, la mini-tenda de campanya i el mòbil (que jo abans de voler immortalitzar primers moments o voler estar en contacte amb els avis mai mai mai agafava el mòbil per anar a la platja). II també s’ha de pensar què fer amb el cotxet, perquè a la sorra vilanovina aquest pot avançar màxim 1cm abans d’encallar-se.

L’experiència en sí? Molt bona. El teu primer cop al mar eren quarts de nou del matí, l’aigua estava freda i feies cara d’espantada. Els meus intents de fer-te somriure eren en va, i les teves queixes eren directament proporcionals a la superfície mullada del teu cos. Poc a poc. El primer dia que et vam banyar a la dutxa tampoc et va agradar i ara cada vegada ho gaudeixes més. Segur que d’aquí uns anys, a qui no li farà cap il·lusió anar a la platja amb tu serà a mi, perquè ja t’imagino arrebossada de sorra i insistint-me per a fer construccions, amb lo poc que m’agrada a mi! Menysmal que t’hi durà el papa!

Aquesta setmana t’has col·locat de bocaterrosa

Publicat el per
Respon

20190630

Aquesta setmana…

… t’has col·locat de bocaterrosa. I no només això, sinó, que ja fas la rotació completa, malgrat que la segona mitja part sigui inconscientment i, bàsicament, perquè caus. Feia temps que em preguntava quan arribaria aquest moment. Feia setmanes que la pediatra ens havia dit que t’havíem de posar panxa avall perquè enfortissis la musculatura i, tot i fer els deures, pensàvem que encara et pesaven massa el cap i el cul.

Dijous l’avi va dir que et giraries perquè et col·locaves fàcilment de costat, i mentre fèiem el sopar vam adonar-nos que, quan et deixàvem sola, no et trobàvem exactament al mateix lloc on t’havíem posat. Divendres a la tarda, ho vas fer. Jo et mirava i remugaves de l’esforç, perquè et quedava el colze esquerre falcat. I de cop, ho vas fer, et vas posar de bocaterrosa, vas deixar de remugar, jo vaig embogir d’alegria i de felicitacions i tu vas deixar de queixar-te aixecant el cap. Les següents vegades també vas rondinar, però no podia ajudar-te, podies sola. Al final de la setmana ja no et costa gens.

I es pot saber per què la boja aquesta dona tants detalls d’aquesta rucada? Doncs perquè això és l’inici de la teva autonomia motriu i descobriràs que és fantàstic, tot i que em tindràs amb l’ai al cor la resta de la meva vida!